Ves al contingut principal

Però, què els hem fet?

Convent de Sant Francesc (Montblanc)










Aquesta és la pregunta que llançava a l'aire l'altre dia, en Ramon Rovira, a la tertúlia del programa radiofònic matinal d'en Jordi Basté, mentre es presentava com una víctima de les forces obscures de TV3. L'auto-pregunta no era sinó el resultat de l'exhaustiva i esfereïdora comparativa, llegida poc abans, relativa als preus i serveis públics que diferencia Catalunya i la capital del Regne. El conductor del programa i el tertulià eren d'acord a denunciar la total manca de lògica econòmica de l'actual (i no pas nou) saqueig de Catalunya, territori que ells, ancorats en el paisatge anterior a la devastació dels darrers anys, continuen considerant locomotora econòmica d'Espanya. A mi, francament, no em van sorprendre les dades, sinó l'existència encara en 2012 d'una massa tan important de compatriotes radicalment incapaços d'entendre el procés històric en el qual ens movem des de fa cinc-cents anys en aquesta banda de la Mediterrània. Ras i curt, el projecte d'assimilació castellana de la resta de pobles peninsulars que ha representat des de sempre la construcció de l'Estat espanyol.

Quina feina tan brillant la de la brigada de narcòtics! Germà Bel porta anys intentant contrarestar-la i explicar-ho amb brillantor en el àmbit de les infraestructures. De fet, però, l'essència del que ens diu es pot aplicar a totes les polítiques públiques que executen els nostres veïns. Simplement, el primer objectiu polític del Govern espanyol és la construcció nacional d'Espanya. És cert que amb la seva proverbial incapacitat en matèria organitzativa, han trigat molt a construir uns mecanismes d'Estat realment eficients per assolir-ho, matèria en la qual altres països com França han fet molta més feina. Però, quan finalment han bastit una administració poderosa en termes de recursos, no han amagat precisament quin és l'objectiu medul·lar del seu pensament i acció: fer de l'Espanya castellana demogràficament dominant, l'única que ho es de veritat per a ells, el centre no només polític, sinó també econòmic peninsular. Què els hem fet? És molt senzill, existir. Negar-nos a desaparèixer del mapa. Evitar la integració en el seu paradigma. I ara, aprofitant la crisi, simplement, premen l'accelerador. Agafeu-vos fort que aquesta sí que serà una estrebada.

Comentaris

  1. Encara hi ha molt papanates que creu que a la Meseta hi tenim amics. Deu ser la síndrome d'Estocolm. No hem d'oblidar que la majoria de la població de Catalunya es va educar a l'escola franquista.

    Tot i així, ens en sortirem.

    ResponElimina
  2. Hem de sortir al carrer amb la clara voluntat de dir prou a Espanya. Hem de desobeir la legislació espanyola per injusta, encara que estigui recolzada per trenta milions d'espanyols. Perquè la majoria no te raó si es fa greuge a la minoria. Si el govern feixista espanyol ens vol arrabassar les nostres institucions, hem de sortir i parar-ho. Ja no es el Govern de la Generalitat, ni els partits polítics. Ara hem de ser nosaltres els que plantem cara i obliguem als polítics a canviar els seus projectes autonomistes per els de la sobirania plena i fora de la merda d'Estat espanyol.

    ResponElimina
  3. A vegades les armes es disparen cap enrrere

    ResponElimina
  4. El pitjors de tots son els burros con el Rovira aquest que despres de 300 anys de genocidi encra no ho entenen i es fan preguntes estupides. Tan em fot si els espanyols tenen problemes mentals o si van ser maltractats a la infancia son uns sicopates i tenen un ganivet a la ma, el que cal ara es fotre el camp com mes aviat millor. El Rovira es el negret al que l'amo li fot fuetades i tot i aixo es mor de ganes de plaure'l. Nomes que entre pallissa i pallissa li digui cuatre paraules boniques tots els Rovira d'aquest pais correren a llepar les botes de l'amo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…