Ves al contingut principal

Preservar el carrer per a la majoria

Passeig de Gràcia (Barcelona)
Em feia mandra escriure una altra vegada sobre els fets del passat 29 de març. No tant de la vaga general, com dels aldarulls provocats per aquesta colla de zombis que circulen en determinades circumstàncies especials pels carrers de la capital catalana. Però crec que hi ha una reflexió que crec necessària, més enllà de tot el que s'ha dit (autèntics rius de tinta), des de la condemna de la violència a la demanda d'un estudi en profunditat dels problemes de la democràcia i el mercat que s'hi han palesat (com en el gran article de Xavier Antich). Tot plegat, amb menció especial (de vergonya) per a l'espectaculització dels fets per part dels mitjans del Grup Godó. Al dia següent, una companya de feina em comentava l'angoixa i la por que havia passat aquella tarda al centre de Barcelona, en trobar-se al mig del foc creuat, sense saber cap a on fugir. Entre els encaputxats i les bales de goma. Una situació de pànic que no recordava des dels temps dels grisos i que l'havia portat, finalment, una vegada superat el perill, a un esclat de plor.

A la Catalunya del 2012, tothom ho sap (i molts ho envegen), els independentistes constituïm la força amb més capacitat de mobilització social que existeix al país. Hem fet nostres pràcticament totes les grans manifestacions convocades a Barcelona durant els darrers cinc o sis anys. Sense dubte, en la nostra estratègia d'enfrontament amb l'Estat espanyol, haurem de tornar aviat al carrer per fer-nos escoltar i guanyar noves adhesions. I ho farem amb una transversalitat i amb una crida a un amplíssim espectre social perquè voldrem que arribi a molts, a moltíssims. A tothom. Per això, em preocupa especialment que, per culpa d'aquests centenars d'idiotes, s'estengui socialment, especialment entre certs segments d'edat, la idea que sortir al carrer és sinònim de violència i cremadissa. Hem d'evitar que aquesta associació d'idees es consolidi. En cas contrari, haurem fet un pas enrere que no ens podem permetre. Hem de conservar el carrer a favor de la lluita per la llibertat.

Comentaris

  1. No ve exactament "a cuentu" però l'altre dia estava parlant del tema amb un amic i algú va fer aquest comentari. Hi ha referències a la conversació anterior, sobre el sotsinspector Arasa, però més o menys s'entén.

    És una reflexió sobre la violència a Barcelona i les seves possibles causes. L'usuari que el va fer em va semblar més paranoic que un dictador soviètic al principi, però al final li vaig anar veient la gràcia:

    Per un moment havia cregut que es deia Sarasa.

    Abans de liar-la, vull dir que si aquest agent (o qualsevol altre) ha fet alguna cosa punible ha de ser jutjat, condemnat, multat i expulsat del cos. I ràpid. El que crec és que l'actuació d'un Mosso o un grup de Mossos no ens ha de servir per condemnar a tot el cos.

    Procedim a liar-la: molt de compte amb aquestes notícies anti-mossos que corren insistentment per intenné. Potser estic fet un paranoic, però crec que aquest clima de violència paral·lel a una campanya de desacreditació dels mossos no és casual.

    És molt estrany que en una ciutat on no hi ha cap institució important de caire governamental o empresarial hi hagi aquests aldarulls. Normalment els actes revolucionaris es fan on son els ministeris, les seus dels monopolis i els parlaments. Barcelona, en aquest aspecte, no passa de tercera regional. No obstant, els aldarulls son aquí i no en Madrí. En resum: de que serveix cremar la borsa de Barcelona si és de fireta? Ja li pots calar foc que l'IBEX 35 ni s'immuta.

    I per altra banda, a qui beneficia qualsevol retirada i desprestigi del cos de la policia catalana? Doncs als cossos de policia espanyola, evidentment. I ja en comencem a veure moviments: es parla d'englobar el vandalisme amb la llei terrorista i tractar-lo com si fos Kale Borroka. Això vol dir menys Mossos i més Audiència Nacional i més Guàrdia Civil.

    Mode paranoia extreme ON: un dels trets definitoris d'un estat és el monopoli de la violència. L'oligarquia franquistoide espanyola s'ha adonat del golarro per l'esquadra que en Pujol els hi va clavar en el seu moment amb la "policia autonòmica".

    Que passaria amb un referèndum d'autodeterminació incòmode per l'estat? Fàcil: es declara il·legal i es posa una parella de la Guàrdia Civil a la porta de cada col·legi electoral i problema resuelto.

    Que passaria si es fa una declaració d'independència unilateral des del Parlament de Catalunya? Fàcil, es posen milers de fatxes en autobusos i es fa una manifestació a Barcelona per rebentar-ho tot, es declara l'estat d'excepció i problema resuelto.

    Cap d'aquestes coses la poden fer si Catalunya te un cos policial que respon en última instància al President de la Generalitat.

    És per això que des de l'inici s'ha intentat desprestigiar i atacar els Mossos. Hi han infiltrat elements de la intel·ligència espanyola, han fet promocions per integrar-hi ex-guàrdies civils i policies nacionals espanyols, han posat el Saura de conseller d'Interior i estan fent una campanya ferotge per desprestigiar-los.

    La finalitat és clara: fer que Catalunya, per mantenir l'ordre social, necessiti el monopoli de la violència per part d'un altre estat. En resum: que necessiti Espanya per mantenir els carrers segurs.

    I molts catalans s'hi posen molt de cara per fer-los el joc. Son molts anys d'ocupació per demanar que el català mitjà tingui sentit d'estat.

    ja fa un temps que penso que tant Espanya com Catalunya se'n han adonat que ara la cosa va de veres i que hi ha una batalla incruenta a les clavegueres per veure qui és més fort. És una cosa normal i passa a totes les colònies que es volen deslliurar de la metròpoli.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muntaner ha dit ...
      Al meu entendre tens tota la raó.
      Però si ampliem la nostra mirat observarem que:
      1. Al govern espanyol no li preocupen les enquestes del CEO (augment de l'independentisme) si analitzem els PGE. Si tinguessin por haguessin actuant d'una altra manera.
      a) Els independentistes haurien (hauríem) observar aquesta actitud i veure com, encara abans d'arribar a un gruix important d'independentistes, els està afeblint en àrees sensibles en la població (ordre públic).
      b) Aquesta ofegant l'administració de la Generalitat que l'obligués a més ajustos. Entre això:
      I) Rebaixar nòmines dels funcionaris mentre a Madrid no el toquen.
      II) Rebaixar les inversions en recerca, que a Catalunya són molt importants.
      2. Paral · lelament està iniciant tàctiques de por per frenar entre els tebis el sentiment d'independència:
      a) Visibilitat de la Guàrdia civil a les carreteres.
      b) Visibilitat de la Policia Nacional (espanyola).
      c) Possibilitat que els disturbis a Barcelona siguin declarats Kale Borroka (terrorisme) amb la qual cosa aparta els Mossos d'Esquadra.
      d) Desprestigiar als Mossos d'Esquadra amb l'ús públic de l'espanyol com a vehicle de protesta (algú dubta que no són infiltrats?)

      DEVOLUCIÓ de les Constitucions Catalans

      Elimina
    2. Que vols dir amb 1? Que si tinguéssin por ens haurien donar cert peixet econòmic per fer-nos callar?

      Jo crec que Espanya és en fallida i que no s'ho poden permetre. I aprimar estructures estatals (ministeris, exèrcit, diplomàcia) no ho poden fer per raons ideològiques. Recordem que, a Espanya, la ideologia ho és tot: la xarxa d'AVEs que els durà a la ruina n'és una prova.

      Ara, pot ser que creguin que ara no és el moment adequat per jugar la carta peixet i se l'estiguin guardant per un futur. Jo crec que és una mala tàctica. I crec que la repressió i la guerra bruta aquest cop no els hi servirà de res.

      Elimina
    3. El que volia argumentar és que molts independentistes creuen que avancem amb força cap a la independència i que és un procés imparable.
      Lamentablement si analitzem les coses amb certa "realpolitik" podem observar:
      1) Els atacs per frenar la independència simplement estan començant. El que pot arribar serà terrible (en cap cas estic parlant de tancs per la Diagonal).
      a) desmantellament del poder financer (primer van ser les empreses - a foc lent-, ara és la banca-blitzkrieg-)
      b) desmantellament del bilingüisme a l'escola.
      c) Col · lapse de les nostres infraestructures bàsiques.
      d) Voluntat política de seguir paralitzant aeroport, ports, eix Mediterrani.
      e) Voluntat política de frenar la investigació que tants bons resultats està aconseguint Catalunya.
      2) Espanya, en si mateixa és una ideologia, i en això estan: Defensar a qualsevol preu ja que ells no entenen res, encara que signifiqui la fallida d'Espanya.
      3) La Generalitat va repartir cotxes i altres prebendes a centenars d'alts càrrecs i es va actuar sense la consciència que érem un país colonitzat i com a conseqüència en algun moment ens demanarien les responsabilitats que ells (els espanyols) no tenen ja que són estat.

      L'autonomia aconseguida tenia en la seva pròpia lletra la destrucció de Catalunya i els polítics en lloc d'actuar contra ella, és a dir amb sentit d'estat, es van convertir en funcionaris del Virrei de Catalunya. (La presidència de la Generalitat). Podria explicar molts exemples en els quals amb la lletra de l'Estatut haguéssim pogut actuar amb sentit d'Estat. Però no es va fer. Ningú va tenir voluntat política per a això. Un exemple: les diputacions podrien haver-se buidat de poder i traslladar tots els seus ingressos a La Generalitat (jurídicament va ser i és possible). Un altre exemple: Quan es va aconseguir crear TV3, es va traduir lletra a lletra el funcionament de la publicitat segons les normes de TVE.
      En definitiva no va existir el desig de crear una administració pròpia de Catalunya, però a aquesta veritat, es vol interposar com a exemple la creació dels Mossos d'Esquadra, que a mitjà termini serien un problema, com estem veient, ja que no podien disposar del suport "real" de la Generalitat ja que l'ús de la força és monopoli de l'estat.

      Els que podien conduir cap a una veritable consciència independentista, sense necessitat de trencar amb la nostra història, van permetre confondre a persones, una amb bona fe, altres no tant a cridar independència.

      Si us plau, que ningú em digui derrotista.
      La independència és possible si els polítics catalans en lloc de preocupar de col · locar a centenars de militants en càrrecs públics s'haguessin dedicat a la política o millor a la "realpolik". Ningú va voler, per exemple, seguir els passos de Prat de la Riva, adaptats al dia d'avui.

      M'estic passant. Estic molt enfadat. Perdonar-me

      DEVOLUCIÓ de les Constitucions Catalans

      Elimina
    4. Molt interessant els post, i els comentaris.
      Molt adient especialment aquest comentari en relació als mossos i al monopoli de la violència per part de l'estat. Jo també estic convençut que hi ha molts moviments soterrats per refer l'statu quo d'exclusivitat espanyola.

      Aquests anys de partitocràcia engendrada pel franquisme s'ha permès un simulacre d'autonomia per a Catalunya. A un preu de l'ordre del 8% del PIB (40% dels impostos pagats pels catalans -http://ccncat.cat/sites/default/files/On%20van%20els%20impostos%20dels%20catalans.pdf-). Això ha permès un estat més voluminós i fort que mai.

      Després de la fantasia de riquesa torna la crua realitat. S'acaba la broma de les autonomies. Per recentralitzar sense massa romanços el fet que l'ordre públic estigui en mans dels mossos pot ser un inconvenient més gros del previst, sí.

      Però ens cal més humilitat als independentistes a l'hora de valorar la por que podem fer a l'Estat. Les enquestes amb suport creixent no són res si no estem organitzats: aquest és el punt feble determinant. Vedetisme i/o mancances de bona part dels líders que parlen més clar. Desprestigi merescut d'Esquerra-ERC. Assumpció poc clara del discurs independentista per part de CiU, i només en cap de setmana i sense traducció en decisions reals. I iniciatives lloables com ANC, CCN, diemprou... que continuaran sense ser eficaces si no tenen traducció política.

      La continuació i increment descarats i impunes de l'espoli a Catalunya amb la llei de pressupostos generals de 2012 després de les retallades i increments d'impostos només aquí posen a prova l'existència d'alguna mena de resistència real. De moment no es veu.

      Els aparells de l'Estat només han de tenir controlades les organitzacions polítiques i la gestió de la violència i ens tenen on volen. I a dia d'avui ni els cal simular que ens donen peixet.

      Elimina
    5. Doncs jo crec que la cosa esta més avançada del que creieu. La Generalitat és insolvent. Si no aconsegueix un pacte fiscal decent farà fallida. I el BCE no comprarà els seus bons per mantenir-la surant. És independència o mort, justament la situació que més tem l'establishment: ningú triarà mort.

      El moment que estem vivint actualment és el de CiU, el PP, el PSOE, la cambra de comerç i totes les organitzacions botifleres buscant frenèticament una solució per mantenir surant Catalunya i els seus negocis fraudulents. No us hi escarrasseu gaire: el tinglado no funciona: aviat haureu de triar bàndol. I tots sabem quin és el guanyador.

      I a tots aquells pessimistes: Espanya és ja un no-estat. S'està desfent com un terròs de sucre sucat en Brandy Caballero.

      Elimina
    6. http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/04/cent_dies_frIvols_83307.php

      Elimina
    7. Muntaner ha dit...

      No voldria confondre a ningú.
      Un post és un comentari que en molts casos necessitaria d'una àmplia exposició.
      D'altra banda en no saber escriure en la meva llengua materna (el català) tinc grans dificultats en expressar les meves idees ja que he de fer ús del traductor automàtic.
      Que exposi, o exposem, certs sentiments que puguin semblar derrotistes en el sentit que res pot canviar NO ÉS CERT.
      Quan Europa vivia a les tenebres nosaltres vam saber governar amb una gran ètica política i moral (comparada en aquell entorn). Els catalans que se senten republicans no volen escolta res dels nostres reis quan en realitat gràcies a ells vam aconseguir avenços institucionals únics a Europa.
      Sembla que fa segles ho vam perdre tot. Però no és cert. El concepte de llibertat quedo per sempre en el nostre ADN i precisament per això seguim aquí. Però les nostres llibertats, que, paradoxalment, es converteixen en el nostre pitjor enemic en no estar sota l'empara d'un Estat i cada un, pel seu costat pretén buscar la solució.
      Però si aixequem la vista i llegim a Zygmunt Bauman amb els seus estudis sobre la societat líquida, podrem comprendre que els catalans, tot i viure en la societat liquida i donat el nostre sentit de la llibertat encara som una nació que, més o menys, manté un substrat de solides valors.
      No tots els polítics són perversos, ni els funcionaris ni els Mossos d'Esquadra. Possiblement el nostre problema és el terrible tap de directius amb pocs sentiments nacionals que estan al capdavant d'institucions civils o institucionals o polítics amb poca talla que desperten un dia i llancen una idea absurda que molts compren, però no serveix per res. O si. Per distreure el personal. Corre per la xarxa una interessant frase: Si seguim fent el mateix aconseguirem els mateixos resultats. Per això les consultes sobre l independència van triomfar. Van ser persones "noves" i van guanyar. Quan els "llestos" ho van comprendre es "van apuntar al carro" i van aconseguir que totes aquelles persones quedessin fent claca. Mireu qui estan ja dirigint l'ANC persones "velles" no per edat, però si per seguir marejant la perdiu, enganyant, a la bona gent com ja van fer en les associacions a què van pertànyer. Observar al Sr Vila d'Abadal. La meva percepció és que és bona persona, però ... en el màxim dels absurds demana entrevista a Rajoy. Potser rectifiqui i pugui fer alguna cosa en l'associació creada que realment pot jugar un paper decisiu si no té res a amagar de la seva vida i el seu negoci a l'estat espanyol (que buscara tot l'impossible per fer-lo callar).

      Però davant l'asfíxia poden ocórrer i ja estan passant coses:

      Elimina
    8. (continuació)
      1. El Comte Godó no llança La Vanguardia en català perquè li agradi. Simplement necessita no perdre diners ja que la subvenció de la Generalitat no és suficient.
      2. El President de Cambra de Comerç, ha, de tant en tant i sense trencar les compostures aixecar la veu (però algun dia els seus associats si aixequessin la veu-ells no viuen de la subvenció-.
      3. Òmnium es mou, malament, molt malament però es mou. Llançar propostes d'insubmissió fiscal és no conèixer la "realpolitik" i una barbaritat que en el passat terme amb un gran alcalde de Barcelona (el Doctor Robert).
      4. Alguns que es diuen representar a les Pimes sembla que també es mouen.
      5. Dels sindicats no pot esperar res. Sense subvenció s'enfonsen irremissiblement.
      6. De les elits econòmiques de Barcelona poca cosa. Ells seguiran igual amb o sense independència. Però alguna cosa canvi: No s'oposaran frontalment la nostra independència ja que estem vivint en un mercat global.

      Podria esmentar més, però no importa. En el moment que el teixit empresarial català comprova que sense independència no és possible seguir avançant jugués a favor de la nació.

      Agradi o no només CDC ens pot fer avançar. El problema és que ningú sap encara cap a on, però els seus vaixells s'estan cremant (poc, però cremant). Una cosa tinc clara les seves decisions no ens conduiran mai al desastre.
      I finalment a qualsevol persona que demani un referèndum ja, o és un il • lús o una persona que vol que ens enfonsem en la misèria durant molts anys.

      Iper últimin penseu en aquesta frase de Sun Tsu
      Ataca'l on no estigui a punt, avança per on menys s'ho esperi. ("Quan esclata el tro és massa tard per tapar-se les orelles)
      Ho hem fet alguna vegada? MAI ¡
      Des de fa molts anys som totalment previsibles


      DEVOLUCIÓ DE Les Constitucions Catalane

      Elimina
  2. Per, cert, Patricis, se que us ho demana el cos: #putaespaña

    ResponElimina
  3. Anava a fer un breu comentari, però el usuari anònim ho ha deixat molt clar, hi ha violència patrocinada, sempre n'hi ha hagut i ens fa molt de mal.

    ResponElimina
  4. Com que tinc insomni, humils respostes a l'article de l'amic Antich:

    Miri, prou de presentar aquest problema com si fos un problema mundial. Hi ha un munt de països on no hi ha vagues, on el nivell atur és més que raonable i on la política funciona acceptablement bé. Sí, Espanya està feta una puta merda, però (encara que li costi de creure) no és el centre del mon. El problema no és global, és local.

    Hi ha gent que vol solucionar el problema espanyol. En hi ha que sabem que és ancestralment irresoluble i en volem marxar. Crec recordar que en aquest blog es va dir que Espanya és l'estat que més cops ha fet fallida. Doncs això.


    ¿Puede continuarse limitando el funcionamiento propio del sistema democrático a la elección, cada cuatro años, de los representantes políticos?

    No

    http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2012/04/04/la-democracia-liquida-i-els-partits-pirata/

    ¿No es posible multiplicar y diversificar, como sucede en muchos países avanzados de nuestro entorno, la participación en el gobierno de lo común con fórmulas que permitan no sólo la intervención en la toma de decisiones públicas, sino el reparto correlativo de responsabilidades?

    No en estats de 50 milions d'habitants. Allò que funciona a Suïssa no podria funcionar mai a Espanya per una mera qüestió d'escala, entre d'altres (greus) problemes.

    ¿Para qué sirve hoy una huelga?

    Per a res, el sistema ha tingut més de 120 anys per generar-hi anticossos.

    ¿Y una manifestación?

    Ditto

    ¿No se está generando, aquí, la sensación de que no sirven para nada y de que no hay forma de modificar las políticas gubernamentales debido a una rigidez, hoy ya insostenible, del sistema?

    La clau és on és aquest "aquí". Si l'aqui és Espanya, ja pots esperar assegut. Si l'aquí és Catalunya, hi ha una remota, difícil i costosa oportunitat. Una tèbia llum al final del túnel. Comença per i, però a Can Godó teniu prohibit esmentar-la.

    Ara que hi penso, crec que no és remota, és més aviat imminent. Però no li diguis al "jefe" que si no es posa a estripar papers.

    ResponElimina
  5. ¿De qué sirvió la huelga general contra el gobierno de Zapatero? ¿De qué, la masiva frente a la sentencia castradora del Tribunal Constitucional contra el Estatut? ¿De qué servirá esta?

    Per a res, per a fer uns quants independentistes, per a res.

    ¿Por qué desde tantos frentes se insiste en la obsolescencia y anacronismo de los sindicatos?

    Senzillament, se'n constata el fet objectiu.

    ¿Por qué se dice que son del siglo pasado o que funcionan como en el siglo XIX?

    Perquè és així.

    ¿Acaso se sugiere con ello que el funcionamiento de la CEOE, de la Asociación Española de Banca, del sistema financiero o de los partidos políticos son un ejemplo de modernidad y, por tanto, los modelos que debieran seguir las asociaciones sindicales?

    Ningú ha dit això. Ningú ha contraposat el funcionament dels sindicats amb el d'aquestes organitzacions. Crec, amés, que els que blasmen els sindicats tampoc diuen coses gaire boniques sobre elles.

    Es critiquen els sindicats perquè havien de ser ells els que ens havien de defensar contra els abusos de, precisament, aquestes organitzacions. Però ni per mètode, ni per estratègia, ni per ideologia ho han aconseguit. I molta gent se sent traïda i esta decepcionada amb els sindicats.

    Ben mirat, aquestes organitzacions que esmenta no deuen estar tan malament si han aconseguit els seus objectius. Els sindicats, en canvi, han fracassat.

    ¿Por qué unas imágenes y no otras? ¿Por qué las imágenes de los millones de huelguistas pacíficos o de los cientos de miles de manifestantes han quedado sepultadas ante las muestras de guerrilla urbana, fuego y devastación? ¿Cómo no han aparecido imágenes de los manifestantes que se interponían ante la destrucción y que, en tantos casos, incluso, cívicamente, contribuían a minimizar los efectos?

    Un treballador del Grupo Godó ho sap perfectament, això. Llençar aquesta pregunta retòrica fent veure que no se sap la resposta és ser molt cínic.

    ¿Puede la necesaria condena de la violencia impedirnos pensar qué es lo que está fallando en nuestras instituciones democráticas y en su manifiesta incapacidad por evitar el incremento de la desigualdad ciudadana?

    Quines son "nuestras instituciones"? Si son les espanyoles calen unes solucions i si son les catalanes en calen unes altres, ja que es tracta de dues realitats diferents. Com a periodista ho hauria de saber, això.

    De fet, estic segur que ho sap. Suposo que juga voluntàriament a l'equívoc per fer-nos sentir emocionalment dependents del que passi a Espanya. Ja n'estem farts de buscar solucions per Espanya i d'arreglar Espanya. Ja-s'ho-fa-ran. No és el nostre problema. De fet, si Espanya s'enfonsa en la misèria més absoluta, millor.

    ¿Puede la reprobación inevitable de la violencia ser la última palabra en el análisis del conflicto que estamos viviendo?

    Això depèn de vostè. I, pel que es llegeix a molts llocs d'internet, això de que la condemna és "inevitable", ho poso molt en dubte.

    ¿Es esta violencia la única capaz de generar un consenso casi unánime de repulsa?

    No entenc la frase. Provi vostè de comprar un cadellet de gos, faci un vídeo de com l'apallissa fins a la mort i pengi'l a Youtube. Voilà! Ja te vosté un "consenso casi unànime de repulsa".

    ResponElimina
  6. Buf, no havia vist mai tanta literatura en un sol dia... BRAVO!

    Veig que finalment ja no estic sol amb aquesta certesa comprovada de que els aldarulls d'aquesta Barcelona estan organitzats, i des de fa bastants anys. Tal com diu el primer anònim, des del gol dels Mossos d'Esquadra. Si fem bo l'adagi de veure a qui beneficia un problema, sempre trobarem el el culpable, o gairebé. En aquest cas, i per reiteració, és evident que són entre els franquistes, cavernaris de sempre que no accepten la democràcia, el respecte mutu. Dies enrere, i ara ens ho recordava aquest anònim, ja varem apuntar que els fatxes ens estan guanyant la jugada volent-ho qualificar de "Kale borroka". Certament, a partir d'ara qualsevol mani nostra serà enterbolida pels professionals de l'aldarull i ens tancaran a la "preve" com en els temps del franquisme.
    Una possible solució seria fotografiar-los a tots els que fan aldarulls i posar-los al web que l'Home del Bat posarà en marxa aviat. Si hi ha més propostes constructives, endavant, proposeu-les.
    Ahir, vàrem anar de passeig i compres pel centre, i encara hi ha mostres molt contundents del què va passar. És molt, molt gros.

    A primers dels anys 60, el "Frente de Junventudes" provocaven incendis, violacions, robatoris, etc. a tot el que fos Casal Català, centres d'excursionisme, escoltisme, etc... Com que la situació era insostenible perquè aquella gentussa tenia tot el recolzament de la GC i del Governador de Barcelona, es va optar per una solució dràstica. No la recomano per a ningú: Es va fer una convocatòria "innocent" de trobada a Montserrat, davant del Monestir. Quan la saturació de l'ambient ja feia preveure que tot esclataria de la pitjor manera, va arribar la GC repartint llenya. El que no van poder preveure és que darrere i de dins de la concentració hi havia grups de joves molt preparats amb mosquetons, cordes i altres coses. Aquests els van encerclar i els van llençar penya-segat avall, falangistes i GC junts. La matança va ser brutal. Al cap de molt pocs dies, va dimitir el Governador i va tornar la pau de contenció dins d'aquell règim. De fet, havíem guanyat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt interessant l'últim paràgraf. Sabries dir-me on trobar-hi més info? Potser és que soc massa jove, però mai havia sentit a parlar d'aquest cas que exposes. Segurament es va silenciar convenientment als mitjans, però m'agradaria saber-ne més.

      Elimina
  7. Jo no estic d'acord amb valtros en el tema dels andarulls. No veig cap mà negre al darrera; jo el que veig són anarco-feixistes, comunistes, totalitaris i indignaos (però que en realitat són FEIXISTES). Sempre hem tingut aquest problema però sens dubte, al meu parer, haver tingut a un conseller d'interior "pijiprogre" antisistema (això si, amb poltrona en el sistema) de saló no l'ha fet més que agreujar.

    Aquests aldarulls els hi han anat moolt bé als CiU, això no ho dubteu.

    Ara que CDC s'ha declarat "independentista", i que el Bobierno de España ha decidit reduir en un 45% la inversió estatal com a càstic, m'agradaria veure als sindicats protestar enèrgicament, quan retallin els sous als funcionaris (ja que aquesta disminuació implicarà noves retallades), davant d'espoli que patim. Jo sempre he odiat aquesta mania que tenen els catalans d'emmirallar-se en Euskadi, i sobretot, veure com hi perden el cul quan ells sempre han destacat per anar a la seva (i si ha fet falta passar per sobre nostre no han tingut cap inconvenient) però reconec que han sabut crear sindicats potents nacionalistes, això és el que més necessitem i no sucursalistes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…