Ves al contingut principal

Quan Vicent Sanchís li diu arxivista a Armand Querol

Val d'Aran









M'arriscaré. Potser pensareu que agafo el rave per les fulles, però avui toca una d'orgull professional ferit. A veure si aconseguim prestigiar-nos una mica. Situa't, benvolgut lector, en l'actual context (per a mi, radicalment incomprensible) de cessió per part de Convergència i Unió a l'ultraespanyolisme català d'importants quotes de poder dins els mitjans de comunicació públics del país. Cosetes menors, sense importància, segons els hooligans. Resulta que el flamant futur vicepresident de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el senyor Armand Querol (autodeclarat azanarista i vidalquadrista) tria "La Razón" per realitzar les seves primeres declaracions valoratives, manifesta el compromís rebut que el seu serà un càrrec de caràcter exectiu (quina por!) i, entre altres concepcions cartogràfico-metereològiques que ja han estat prou glossades, diu que quan algun reportatge produït o encarregat per la televisió pública catalana no li agradi el farà arxivar. Així, arxivar. Una manifestació de veritable tolerància i esperit democràtic.

És així que en Vicent Sanchís, en un article sobre el fet, ha titllat d'arxivista aquest senyor del Partit Popular. Archivist diuen dels arxivers en anglès. Fixeu-vos que, tots dos, Querol i Sanchís, semblen compartir un mateix concepte d'arxivista, d'arxiver. Aquell qui s'encarrega de desar coses que fan nosa en un lloc tancat, amagat i fosc per a (si és possible) no tornar-les a veure mai més. I és aquí on m'he picat, amics. Si més no, per donar una mica de sentit a les trenta-set hores i mitja setmanals que hi dedico. En realitat, la feina dels arxivers, arxivar, consisteix exactament en tot el contrari d'allò que el senyor Querol vol aplicar als productes de l'excel·lència de l'Adeu Espanya. Arxivar és identificar i conservar documents, precisament amb la finalitat de fer-los més accessibles. Amb l'objectiu de donar la màxima difusió a la informació que contenen. És aquest i només aquest l'interès d'arxivar. L'altre concepte, el més habitual, el més popular, només l'aplicaria a personatges tan carques, anacrònics i ultranacionalistes com el senyor Armand Querol.

Comentaris

  1. Muntaner ha dit...
    Oblidant-me dels bibliotecaris o documentalistes, professió de la meva filla, ¿que voleu que faci el govern de la Generalitat de Catalunya si no rep el suport d'ERC o PSC?
    Vostè és massa intel · ligent per formular una pregunta maliciosa en aquest assumpte.

    DEVOLUCIÓ de les Constitucions de Catalunya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Treballar per obtenir-ho i deixant (tots) de banda els interessos de partit i personals de col·locar els seus.

      Elimina
  2. És cert que tendim a menysprear els oficis que no coneixem, cert. El meu pare, eminent lingüista i literat fins la sopa, se'n reia dels enginyers, amb l'excepció d'en Pompeu Fabra. Els enginyers se'n riuen dels literats. etc. Dins de la meva feina, un ministre dels "eminents" es va atrevir a dir que el seu fill jugava amb una càmera que li havia comprat per quatre rals i que no li veia cap problema .... I, és que les nostres ignoràncies es transformen en menyspreus i només defensem allò que ens agrada.
    La tradició del dit "arxivar" també té aquesta connotació despectiva: Anar a la paperera, per dir-ho finament. Lamentable, però real com la mateixa vida...
    El que resulta inpresentable és que CiU hagi permès que PPc entrés pel boc gros dins de la CCMVA. Potser, tampoc tenien gaire escapatòria donat el resultat de les eleccions...

    ...i és que el país vota amb una alegria.....!!!! (Forges)

    ResponElimina
  3. El Sr. Querol un altre botifler a afegir a una nombrosa col·lecció...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…