Quan Vicent Sanchís li diu arxivista a Armand Querol

Val d'Aran









M'arriscaré. Potser pensareu que agafo el rave per les fulles, però avui toca una d'orgull professional ferit. A veure si aconseguim prestigiar-nos una mica. Situa't, benvolgut lector, en l'actual context (per a mi, radicalment incomprensible) de cessió per part de Convergència i Unió a l'ultraespanyolisme català d'importants quotes de poder dins els mitjans de comunicació públics del país. Cosetes menors, sense importància, segons els hooligans. Resulta que el flamant futur vicepresident de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el senyor Armand Querol (autodeclarat azanarista i vidalquadrista) tria "La Razón" per realitzar les seves primeres declaracions valoratives, manifesta el compromís rebut que el seu serà un càrrec de caràcter exectiu (quina por!) i, entre altres concepcions cartogràfico-metereològiques que ja han estat prou glossades, diu que quan algun reportatge produït o encarregat per la televisió pública catalana no li agradi el farà arxivar. Així, arxivar. Una manifestació de veritable tolerància i esperit democràtic.

És així que en Vicent Sanchís, en un article sobre el fet, ha titllat d'arxivista aquest senyor del Partit Popular. Archivist diuen dels arxivers en anglès. Fixeu-vos que, tots dos, Querol i Sanchís, semblen compartir un mateix concepte d'arxivista, d'arxiver. Aquell qui s'encarrega de desar coses que fan nosa en un lloc tancat, amagat i fosc per a (si és possible) no tornar-les a veure mai més. I és aquí on m'he picat, amics. Si més no, per donar una mica de sentit a les trenta-set hores i mitja setmanals que hi dedico. En realitat, la feina dels arxivers, arxivar, consisteix exactament en tot el contrari d'allò que el senyor Querol vol aplicar als productes de l'excel·lència de l'Adeu Espanya. Arxivar és identificar i conservar documents, precisament amb la finalitat de fer-los més accessibles. Amb l'objectiu de donar la màxima difusió a la informació que contenen. És aquest i només aquest l'interès d'arxivar. L'altre concepte, el més habitual, el més popular, només l'aplicaria a personatges tan carques, anacrònics i ultranacionalistes com el senyor Armand Querol.

Comentaris

  1. Muntaner ha dit...
    Oblidant-me dels bibliotecaris o documentalistes, professió de la meva filla, ¿que voleu que faci el govern de la Generalitat de Catalunya si no rep el suport d'ERC o PSC?
    Vostè és massa intel · ligent per formular una pregunta maliciosa en aquest assumpte.

    DEVOLUCIÓ de les Constitucions de Catalunya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Treballar per obtenir-ho i deixant (tots) de banda els interessos de partit i personals de col·locar els seus.

      Elimina
  2. És cert que tendim a menysprear els oficis que no coneixem, cert. El meu pare, eminent lingüista i literat fins la sopa, se'n reia dels enginyers, amb l'excepció d'en Pompeu Fabra. Els enginyers se'n riuen dels literats. etc. Dins de la meva feina, un ministre dels "eminents" es va atrevir a dir que el seu fill jugava amb una càmera que li havia comprat per quatre rals i que no li veia cap problema .... I, és que les nostres ignoràncies es transformen en menyspreus i només defensem allò que ens agrada.
    La tradició del dit "arxivar" també té aquesta connotació despectiva: Anar a la paperera, per dir-ho finament. Lamentable, però real com la mateixa vida...
    El que resulta inpresentable és que CiU hagi permès que PPc entrés pel boc gros dins de la CCMVA. Potser, tampoc tenien gaire escapatòria donat el resultat de les eleccions...

    ...i és que el país vota amb una alegria.....!!!! (Forges)

    ResponElimina
  3. El Sr. Querol un altre botifler a afegir a una nombrosa col·lecció...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas