Relats de diumenge (XXX). L'hereu mandrós

Els Ports










Se sabia l'escollit. De fet, hi havia un comentari comú a tota la família. Un en qual gairebé tothom era d'acord. Sense ell, no fariem res. Sí, està bé, n'hi havia algú que no estava d'acord. Però en franca minoria. Els de casa i els qui treballaven el mas sabien que era la peça clau. L'home clau del futur d'aquella nissaga. L'hereu. Feia no gaires anys havia trobat a les seves terres, com qui no vol la cosa, una llavor plantada. D'altres generacions. De gent que havia passat abans per aquell camí. L'arbre havia anat creixent. Gairebé salvatge. L'hereu sabia que la seva ombra seria la bona. Que acabaria assecant els altres fins a fer-se cada vegada més lloc. I tot i així, mandrós, no s'hi posava. Tenia altres feines més urgents. Lloava l'arbre, sí. De tant en tant se'l mirava amb atenció i el mesurava amb les mans, a pams. Quantificava els seus importants progressos. Fins i tot deixava clar a la família que aquell arbre seria important. Però res més.

I tot anava bastant tranquil. Però, sempre hi ha un però. El germà petit, el que havia arribat molt més tard que els altres, gairebé per accident, tenia el costum de buidar el pap quan calia. I després de veure l'hereu, l'escollit, apamant tan sovint i amb tant d'interès el progrés d'aquell arbre, un dia, no s'estigué de preguntar, entre ingenu i sorneguer: germà poderós, hereu d'aquestes terres, si saps que aquest és l'arbre bo, perquè, a més de controlar-ne el creixement, no hi fas portar els millors adobs que produeix el teu bestiar i el regues com cal amb l'aigua de la sèquia; perquè no el cuides com si fos una planta d'hivernacle, abocant tots els teus coneixements i les teves capacitats? I l'hereu va dir que no, que sol ja anava fent. Que no calia que s'hi posés. I l'arbre va continuar fent, creixent gràcies a la generositat dels qui havien llançat la llavor mentre l'hereu descansava inconscient de la seva responsabilitat en l'acceleració del seu enfortiment.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas