Ves al contingut principal

També hi ha l'opció de plantar cara

En un primer comunicat eren una dotzena d'eixalabrats. Dies després, quaranta pocapenes. Dimarts passat, només dos-cents radicals. En un plantejament de crida a la revolta poc mesurat per provocatiu, Abertis quantificava aleshores l'efecte del #novullpagar en un 0,001% del total diari de viatges a través de les autopistes de peatge que controla. Pocs, encara, però en claríssima progressió. Fins al punt que el portaveu del Govern va haver de parlar-ne (per mostrar la seva simpatia) i alguns mitjans (no així el diari del comte, fidel al seu paper de guardià de l'establishment) han hagut de plegar veles en el bloqueig informatiu inicial. L'empresa és poderosa, però comencen a obrir-se escletxes. Més enllà de la denúncia d'una part de l'espoli que clama al cel i del negoci immoral que suposen aquestes lucrativíssimes concessions en un país d'infraestructures tan castigades, la campanya ha demostrat una vegada més la força de la gent corrent. La seva capacitat per avançar-se sempre a (gairebé tota) la nostra classe política, mancada de tremp i de lideratge: mesella fins i tot en els temps dramàtics en els quals vivim.

Mentre els opinadors es llancen a vaticinar el xoc de trens, l'aturada al túnel o el descarrilament (la metàfora ferrovirària ha substituït darrerament l'èpica marinera de fa algunes setmanes), se'm fa difícil no tornar per enèssima vegada a la constactació que no fem cap mena de por. A Madrid, ha quedat ben clar aquests dies amb l'actitud pressupostària de xulos piscina, no senten cap necessitat de fer el mínim gest per apaivagar-nos. Tenen ben presa la mida als nostres polítics. De moment (potser a l'espera d'un viratge del Gran Timoner), continuem sense lideratge i ells ho saben. Per això, en aquests temps, resulta especialment valuosa, acabi com acabi, aconsegueixi el que aconsegueixi, la valentia de tota aquella gent que considera que cal dir prou d'una punyetera vegada. Que s'ha acabat la submissió tranquil·la i pacífica a l'espoli. Que tots podem fer alguna cosa, encara que la immensa majoria dels que cobren per representar-nos continuïn al sofà, esperant no sé quin moment, de no se sap quan, de no tenim ni idea quin tros de país ens quedarà. Gràcies, valents.

Comentaris

  1. Se m'acut una idea molt boja:
    La Generalitat provoqui que Abertis hagi de compensar els peatges creant les infraestructures penjades i pendents de fer per l'abandonament del mal estat espanyol. Una vegada aquestes infraestructures s'hagin acabat i el país nostre aixequi el cap, es nacionalitza Abertis i l'Estat Català genera uns ingressos formidables a l' "apropiar-se" dels diners que els hem anat pagant els ciutadans.
    Abertis on té la seu...?

    ResponElimina
  2. Sobre els #novullpagar n'heu vist alguna noticia a la putrefacta vanguardia espanyola? Aquest cop estan vorejant la sobredosi d'opiacis per mantenir adormits els catalans i defensar els interessos dels del "puente aereo"

    ResponElimina
  3. Españols "xulos piscina" i omplerta amb aigua l'Ebre.

    ResponElimina
  4. Per més interessos que tinguin, les empreses, els particulars, els polítics, els botiflers, etc, etc, etc,. el poble català comença a despertar, comencem a adornar-nos de l'injustícia que ens estan fent. El dia D està més proper, catalans, preparem-nos pel combat!. Arriba la llibertat, arriba l’Estat Català.
    Siguem-ne dignes!.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…