També hi ha l'opció de plantar cara

En un primer comunicat eren una dotzena d'eixalabrats. Dies després, quaranta pocapenes. Dimarts passat, només dos-cents radicals. En un plantejament de crida a la revolta poc mesurat per provocatiu, Abertis quantificava aleshores l'efecte del #novullpagar en un 0,001% del total diari de viatges a través de les autopistes de peatge que controla. Pocs, encara, però en claríssima progressió. Fins al punt que el portaveu del Govern va haver de parlar-ne (per mostrar la seva simpatia) i alguns mitjans (no així el diari del comte, fidel al seu paper de guardià de l'establishment) han hagut de plegar veles en el bloqueig informatiu inicial. L'empresa és poderosa, però comencen a obrir-se escletxes. Més enllà de la denúncia d'una part de l'espoli que clama al cel i del negoci immoral que suposen aquestes lucrativíssimes concessions en un país d'infraestructures tan castigades, la campanya ha demostrat una vegada més la força de la gent corrent. La seva capacitat per avançar-se sempre a (gairebé tota) la nostra classe política, mancada de tremp i de lideratge: mesella fins i tot en els temps dramàtics en els quals vivim.

Mentre els opinadors es llancen a vaticinar el xoc de trens, l'aturada al túnel o el descarrilament (la metàfora ferrovirària ha substituït darrerament l'èpica marinera de fa algunes setmanes), se'm fa difícil no tornar per enèssima vegada a la constactació que no fem cap mena de por. A Madrid, ha quedat ben clar aquests dies amb l'actitud pressupostària de xulos piscina, no senten cap necessitat de fer el mínim gest per apaivagar-nos. Tenen ben presa la mida als nostres polítics. De moment (potser a l'espera d'un viratge del Gran Timoner), continuem sense lideratge i ells ho saben. Per això, en aquests temps, resulta especialment valuosa, acabi com acabi, aconsegueixi el que aconsegueixi, la valentia de tota aquella gent que considera que cal dir prou d'una punyetera vegada. Que s'ha acabat la submissió tranquil·la i pacífica a l'espoli. Que tots podem fer alguna cosa, encara que la immensa majoria dels que cobren per representar-nos continuïn al sofà, esperant no sé quin moment, de no se sap quan, de no tenim ni idea quin tros de país ens quedarà. Gràcies, valents.

Comentaris

  1. Se m'acut una idea molt boja:
    La Generalitat provoqui que Abertis hagi de compensar els peatges creant les infraestructures penjades i pendents de fer per l'abandonament del mal estat espanyol. Una vegada aquestes infraestructures s'hagin acabat i el país nostre aixequi el cap, es nacionalitza Abertis i l'Estat Català genera uns ingressos formidables a l' "apropiar-se" dels diners que els hem anat pagant els ciutadans.
    Abertis on té la seu...?

    ResponElimina
  2. Sobre els #novullpagar n'heu vist alguna noticia a la putrefacta vanguardia espanyola? Aquest cop estan vorejant la sobredosi d'opiacis per mantenir adormits els catalans i defensar els interessos dels del "puente aereo"

    ResponElimina
  3. Españols "xulos piscina" i omplerta amb aigua l'Ebre.

    ResponElimina
  4. Per més interessos que tinguin, les empreses, els particulars, els polítics, els botiflers, etc, etc, etc,. el poble català comença a despertar, comencem a adornar-nos de l'injustícia que ens estan fent. El dia D està més proper, catalans, preparem-nos pel combat!. Arriba la llibertat, arriba l’Estat Català.
    Siguem-ne dignes!.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas