Ves al contingut principal

Terrorisme competencial: com aprofitar el vandalisme des de la metròpoli








Sembla que se li gira (més) feina al Gran Timoner. Atenció amb la cartera! Hi ha coincidències molt i molt casuals. Massa. Fa setmanes, gairebé alhora que esclatava la polèmica sobre la imposició de l'estanquera a tots els balcons municipals del país, la virreina Llanos de Luna ja ens anunciava, pinxa com sempre, que treballaria per una major presència pública de la Policía Nacional espanyola i de la Guardia de verd que ells anomenen Civil. Digueu-me malpensant (que ja sabeu que ho sóc) però les reaccions de l'espanyolisme governant als lamentables fets de dijous passat, el dia de la vaga general, em semblen força sospitosos al respecte. Existeix un consens pràcticament unànime a l'hora de rebutjar la violència aplicada als carrers de Barcelona per milers d'encaputxats antisistema. D'autèntica vergonya. Fins i tot, possiblement, hi trobaríem al nostre país un recolzament força ampli a la possibilitat d'introduir canvis en la normativa vigent en un sentit que permeti un major control d'aquests elements i una punició més efectiva dels seus excessos.

Ara bé, allà on a alguns se'ls veu el llautó és en aquesta descarada voluntat d'assimilar aquest fenomen lamentable de violència urbana creixent (sobre la qual caldrà començar a aplicar mesures reforçades) amb la paraula terrorisme o lluita de carrer de model basc. No, no, no. Primer va ser l'Alberto Fernández Díaz, amb els seus habituals exabruptes extremistes; ahir el seu germà i ministre de l'Interior espanyol: terrorisme, terrorisme, terrorisme. I clar, terrorisme significa guàrdia civil i Audiència Nacional: és a dir, que Catalunya perd el control d'aquesta part concreta de l'ordre públic. Del combat contra aquesta xacra de la manera que nosaltres vulguem dur-lo a terme. Que la jurisdicció penal de l'administració judicial catalana i els Mossos d'Esquadra queden en segon terme i que els espanyols hi posen les grapes a sobre. No ens deixem enganyar per l'avidesa recentralitzadora del nou govern espanyol. Replantejament del problema, segur, però amb un ull de gairell posat en els moviments de la metròpoli. Sinó, perdrem un altre llençol en aquesta bugada.

Comentaris

  1. Muntaner ha dit...

    Ja el tenim perdut.

    DEVOLUCIÓ de Les Constitucions Catalanes

    ResponElimina
  2. Trobo que has fet un anàlisi molt encertat, en tots els termes. A sobre, ens haurem de callar quan ens puguem trobar amb GC patrullant els carrers de Barcelona o de tot Catalunya en defensa de les nostres llibertats. La Benemérita. Si aquests imbècils agrupats no haguessin fet el pallasso destrossant el carrer, ara no fóra possible que ens coloquessin els GC al mig del nostre país. "Tindrà la mateixa consideració de la Kale Borroka" Ja ens han euskaritzat el nostre país i, amb això, ja poden considerar-nos terroristes amb un no res de transmutació d'idees. Ara bé, aquest grup de brètols al servei de qui estan si no és per afavorir aquesta involució nacional?
    En Pujol pare ens ho va advertir d'una forta involució contra Catalunya. Estan aprofundint. Ho tenen tot molt organitzat. Han tingut trenta anys per preparar-ho. I, nosaltres barallant-nos amb partidismes de misèria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muntaner ha dit...
      "Quan una nació no té estat i aquest té la voluntat política de destruir-lo, es va produint al llarg del temps, una desmembració social encara que la nació sencera senti que está sotmesa. Per un efecte social, es crea una dispersió de forces que la segueixen afeblint. Quan arriba aquest moment els habitants de la nació oprimida creuen que ells són els culpables per no ser capaços d'estar units, que el seu problema com poble és la falta d'unió en la lluita""
      El pensament anterior de Joan Sales és absolutament cert, però tenim pocs, molt pocs polítics amb "Sentit d'estat". Només cal observar les rodes de peça del portaveu del Govern de la Generalitat per comprovar-ho. Hem tingut molts anys per preparar-nos i seguim igual o potser pitjor ja que d'un independentisme friky estem passant a un independentisme acadèmic sense sentit de la realitat social. El seu full de Ruta és acadèmic. No políticia. No té sentit d'estat.
      Els espanyols seguiran aplicant la màxima de Cànovas "
      Cuando la fuerza causa estado, la fuerza es el derecho”.
      Tenim ja la guerra de les banderes que segons Joana Ortega hem de complir la legislació vigent i aquesta bandera és el símbol de possessió d'un territori. segons ella no és necessari lluitar. Tenim els disturbis de Barceloa. Qui cregui que no hi ha infiltrats de certs interessos polítics, simplement no entén res.

      Per internet circula una sentència: Si fem sempre el mateix aconseguirem els mateixos resultats. Sembla que no hi ha desigs d'aprendre aquestes lliçons.

      DEVOLUCIÓ de les Constitucions Catalanes

      Elimina
  3. Estic d'acord amb el Llull, crec que la cosa va més enllà que tornar a plantar la policia espanyola de nou al país. Volen repetir la jugada pre-guerra-civil.

    Ni de dretes ni d'esquerres: catalans!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…