Ves al contingut principal

UDC: proposar un impossible per fer-se el realista

Cambrils
Diu el concepte clàssic que la política és l'art de fer allò que és possible. I quin polític més valorat al món mundial que l'etern, l'incombustible, l'insustituïble (em temo) Josep Antoni Duran i Lleida. Hi ha coses possibles: per exemple, fer-se construir una casa d'estiueig a Begur a tot drap, amb el millor del millor. Sense escatimar ni un cèntim en els materials i en el luxe mentre el país s'enfonsa. Desafiant la crisi en el portes endins de la residència familiar d'un triomfador social. Això és tan possible que és real. Altres coses no ho són. Llegeixo la crònica periodistica sobre el contingut de la ponència política del Congrés d'Unió Democràtica del proper mes de maig. No em sorprenen les apel·lacions habituals a la centralitat, en un país on la realitat de trenta-cinc anys continuats d'estafa a les il·lusions de la majoria han acabat per deixar una bona part de la classe dirigent tradicional (a dreta i esquerra) en posició de clar fora de joc. Citacions al model confederal suís i a la vigència de l'antiga estructura de la Corona d'Aragó liquidada pels Borbons, la continuïtat dels quals, per cert, Unió mai no discuteix.

Tot plegat, disculpeu que sigui tan clar, una impressionant estafa. Resultat de la incapacitat manifesta per aconseguir adaptar l'originari discurs confederal a la nostra realitat política pròpia del segle XXI: la Unió Europea. Per mantenir els béns absoluts de la cohesió social i la centralitat, la interpretació esbiaixada dels quals ens han situat en el punt de misèria, d'autonomisèria sense expectatives actual, s'hi referma l'aposta per un model confederal espanyol que se sap completament impossible, atès que és públic i notori que el Regne d'Espanya camina en direcció exactament contrària a la de la tropa d'en Duran. És a dir, es proposa un esquema absolutament impossible de dur a la pràctica amb el propòsit de fer manifestació de suprem realisme. Déu n'hi do la pirueta conceptual. Perdoneu que insisteixi en la cita, però, Miquel Coll i Alentorn ho deixava clar el 1932 en presentar l'ideari de l'aleshores nou partit democristià: "Reconeixement de la personalitat nacional i per tant tracte d'absoluta igualtat amb Espanya; si Espanya no s'hi avé, separació." Repeteixo: "separació". I tothom sap, trenta-cinc anys de farsa després, que és aquest el punt on som.

Comentaris

  1. Muntaner ha dit..-
    M'agrada Unio, però no Duran ni la martingala que prepara per al seu proper congrés per "calmar les seves masses"
    Confederació (veritable) és independència.
    Confederació (veritable) és una fórmula clara i intelegible que no seria mal vista pels estats europeus. D'altra banda per a molts ciutadans reticents a la indepenencia és federalisme.
    Possiblement és més èpic cridar independència, però no necessàriament sigui el millor.
    D'una o altra forma les revolucions acaben malament i la independència seria una revolució, civica però revolució i precisament per ser civica no triomfaria. No estem en una socidad de fortes conviccions. Vivim en una societat liquida.
    Si no entenem l'entorn sociològic en el qual ens movem fracassarem. La independència (Confederació) madura ràpidament.
    Supeditem les nostres emocions a la realitat possible.
    A més no trencarem amb la nostra història. El 1714 estàvem confederats. Malament però ho estàvem.

    DEVOLUCIÓ de les Constitucions Catalanes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dispensi, no queda clar si aquets arguments son seus o els que indica que farà servir Duran per "calmar les seves masses"?. Responc mes avall si son seus (no em puc estar). I demano disculpes si no ho son.
      La Fera Ferotge.

      Elimina
    2. Per l'Anònim de les 11/1 i La Fera Ferotge

      Anem a pams (o quasi bé).
      No sóc militant d'Unió ni de cap altre partit. No m'agrada Duran, però si la ideologia de Unió des dels seus inicis i dels seus defensors. Recordem per exemple, el discurs de Carrasco i Formiguera a Madrid on es va quedar sol davant TOTS els diputats catalans. Recordem també les persones que no fa massa temps van ser expulsades d'Unió per defensar una millor democràcia interna i la seva radical catalanitat.

      Crec en la Confederació (Veritable) i no la seva utilització enganyosa del terme confederació per ocultar espanyolisme i seguir enganyant a la gent. Crec que el que planteja Unio és un núvol per emmascarar la veritat: una veritable confederació.

      És cert que la "Confederació de 1714" no era perfecta.
      Però és una base sòlida. Tant històrica com política, per recuperar les nostres llibertats i alhora ens apropiaríem d'una part del discurs d'Espanya contra la nostra independència.
      El nou atac d'Espanya contra Catalunya s'està iniciant. Quan descarregui tot el seu potencial serà terrible i les nostres institucions, el nostre entramat empresarial i la nostra societat no tenen la convicció necessària per la lluita (Recordem que estem en una societat líquida).Com a conseqüència com més fàcil posem les coses millor per a guanyar.

      Sóc un independentista radical, però la meva deformació professional de publicitari fa que analitzi la situació en base a la realitat que ens envolta i no en base als meus sentiments.
      Confederació és independència.

      DEVOLUCIÓ de les Constitucions Catalanes.

      Gràcies per el seu interés.

      Elimina
  2. Bon dia Sr. Anòmim / Muntaner,
    La "Fera Ferotge" diu ...
    Si, es evident que l'hi agrada Unio.
    Certament la independència no te perquè ser el millor, però en aquests moments sembla l'única sortida viable (no fàcil) per la nostra supervivència. A l'historia em remeto.
    Respecte al que comenta que "les revolucions acaben malament", nomes dir que es un argument fal·laç i per tant no sostenible.
    Parla de la "realitat possible". Bé, com es diu en Física,..."tot es possible, nomes es una qüestió de temps".
    Diu que el 1714 estàvem confederats ... i ??? .Mirar al passat està bé per coneixer les circunstàncies del nostre present i les circunstàncies del nostre presen determinaràn el nostre futur (això val tant per l'historia com per l'economia) però tampoc no ens pot condicionar (amés ja feia mes de 200 anys que desde "la resta dels regnes d'espanya" nomes feien que "donar pel sac").
    Dispensi que no m'estengui en les meves argumentacions però soc una mica mandrós per aquestes coses.
    Salutacions i bona vida.

    ResponElimina
  3. Home, en començar critiques que en Duran-Lleida es faci una casa de tot luxe quan, jo per exemple, no puc. Si ha sabut estalviar, per què no? Tenia una amiga que va fer molta política els anys de F. González i va anar estalviant el que guanyava, o el que li pagaven. Amb aquests diners va anar comprant coses i les ha anat fent rendibles. He estat a casa seva i certament no té res a veure amb casa meva... I per què no pot fer créixer els seus diners? En Duran no pot fer el mateix? Són diners lícits, no pas producte d'estafades ni d'evasions, espero! Deixem-los que es retirin a la seva mansió i que ens deixin fer la nostra política alliberadora, que prou que ens l'han complicada.
    En canvi, m'encanta el segon paràgraf en que ara en _D.Ll. es despenja somniant amb una Suïssa hispànica. A bones hores es desperta el noi! I és clar que sí que una bona confederació seria el que hauria d'haver estat des del principi dels temps! Però, si ho pretén fer-ho ara, que vigili molt el què digui perquè pot fer riure fins rebentar el més innocent del món.

    ResponElimina
  4. ¿"DONDE VAS CON MANTON DE MANILA DURAN"?.....JA FA ANYS QUE NO PUC ENTENDRER COM EL SRO.DURAN POT SER EL MANAIRE D'UNIO,A MI TOT AIXO DE LA DEMOCRACIA CRISTIANA UFF¡¡¡¡ NOMES CAL MIRAR ITALIA,PER SENTIR VASQUES,PERO QUE LA MILITANCIA,MAJORITARIAMENT PATRIOTICA,PER MES CRISTIANA QUE SIGA,ACEPTI AQUEST MANEFLES,S'HAN FA INCOMPRENSIBLE

    ResponElimina
  5. La confederació ha de ser amb la UE a l'actualitat. I una confederació és una unió d'estats en condicions d'igualtat. Això s'ha demostrat impossible amb la mania d'Escanya d'esborrar-nos del mapa. Si no ens respecten quina confederació es vol fer? Escanya es comporta de manera imperialista i ens considera un territori conquerit i colonitzat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muntaner ha dit..
      Des de l'ordinador del el nostre domicili podem escriure el que vulguem.
      Però la realitat lamentablement està fora. Llegeix amb calma l'última onada del CEO i està molt lluny del que els nostres sentiments desitjarien.

      DEVOLUCIÓ de les Constitucions Catalans

      Elimina
    2. Muntaner ha dit...
      Per cert, crec que excepte la confederació amb la UE, tens tota la raó en el que escrius, però amb la raó no és suficient.

      Elimina
    3. Només hi ha una manera de saber-ho: un referèndum.-

      Elimina
  6. Anònim, sobre la última enquesta del CEO: llegeix-la de nou. I veuràs que esta més aprop del que el teu cor derrotista i derrotat creu.

    I pel que fa al conclave unionista: com molt bé ha dit en Jordi, el subjecte idoni per fer una confederació és en l'actualitat Europa. Això ho se jo, ho sap En Jordi, ho sap en Duran i ho sabem tots. Europa va pel camí de trencar els antics estats en estats més petits i més units.

    No podem fer uns Estats Units d'Europa amb la base dels estats actuals. La majoria d'aquests estats tenen passats imperialistes o colonials, han estat en guerra entre ells des de fa molt de temps i tenen greuges ancestrals mutus que fan inviable una Unió Europea que funcioni.

    Sí, la Unió tal i com esta parida ara mateix no funciona ni pot funcionar a la llarga.

    Quan els responsables de crear la Unió van signar els tractats fundacionals sabien que aquest moment arribaria: els antics estats amb diverses nacions esdevindrien inútils amb la lliure circulació de bens i serveis, de persones i amb una moneda comú. La globalització i la crisi només han fet que accelerar aquest procés. A més llibertat de comerç, més estats.

    Formar part d'un gran estat ja fa temps que va deixar de ser útil: les seves empreses ja no depenen del mercat interior, la globalització permet obtenir recursos sense usar mètodes militars, per tant en haver menys violència no es necessiten grans exèrcits per defensar la població, i la democràcia fa viable el dret a l'autodeterminació.

    És per això que des dels antics i caducs grans estats d'Europa existeix molta reticència a establir una política fiscal comú a la Unió: significaria la seva destrucció.

    Per tant, no entenc aquestes tonteries que estan fent a Convergència i també a Unió.

    Fer un congrés unionista o d'intenció confederal amb Espanya (el més caduc de totes aquestes antigalles estatals del XIX) és voler que les idees exposades caduquin aviat. I és anar en contra dels vents de la història.

    O més aviat, disfressar l'unionisme amb un altre vestit per poder seguir mamant del statu quo espanyol durant més temps.

    En resum: una colla de paràsits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muntaner ha dit...
      Puc ser-ho tot menys derrotista i gràcies a aquesta actitud he guanyat en totes les batalles de comunicació (tant comercials com polítiques).
      Estem prop d'aconseguir un canvi en la nostra història si hi ha polítics o activistes qualificats capaços d'aplicar una correcta estratègia d'acord amb un adequat anàlisi empírica de la nació catalana en els últims 300 anys.
      Les enquestes del CEO són quantitatives i obliga, per a una millor comprensió, llegir-les sota un pensament sistèmic.
      Llegiu simplement els sentiments de pertinença. Espanten.
      Els sentiments de pertinença no es canvien en un dia.
      Els sentiments, en funció dels éssers socials del nostre context social i cultural, són el resultat de la relació, vivències i experiències de la nostra forma d'actuar. Són estats afectius, més complexos, més estables, més duradors. No hi ha estímul que fa que sorgeixi en un moment, si no és producte d'una situació progressiva que deixa la seva empremta.
      En relació amb Europa, dubto que estiguem parlant del mateix espai polític ja que, un cop més, s'imposen els seus sentiments a la realitat.
      Hi ha una web molt interessant "www.11setembre1714" que a la portada escriu:
      Després de pràcticament un segle d'ocultació, una nova generació d'historiadors catalans ha reeixit en el seu esforç per tal que la 'Guerra per la Successió a la Monarquia Hispànica' sigui coneguda pels catalans.
      Són molts els polítics, catalans, interessats a què no se'n parli. Volen mantenir-la amagada, oculta, en la obscuritat de la ignorància. Uns, perquè volen una Catalunya de disseny amputada de les seves tradicions i de les seves arrels; altres, perquè volen una Catalunya de cartró-pedra, light, que renegui del seu esperit de guerra i sang; i els últims finalment, perquè així poden mantenir el conte de fades en què nosaltres, els catalans, som unes eternes víctimes i no els executors de la Història""

      DEVOLUCIÓ de Les Constitucions Catalanes

      Elimina
    2. Llegeix la declaració d'independència dels EUA. Llegeix també la majoria de la correspondència i notícies de l'època: la majoria dels estatunidencs de l'època se sentien anglesos, ja que la nacionalitat americana encara no existia.

      Tot i així, van escollir la independència. De fet, la zona de Nova Anglaterra va ser unionista fins al final.

      I n'estic segur de que molts nous estatunidencs es van sentir anglesos fins a la mort, però cap d'ells se'n va penedir de la independència: els seus nets i els seus re-besnets no eren encara anglesos ni americans. I ho van fer per ells.

      Per tant, no neguis als espanyols residents a Catalunya la intel·ligència de prendre una decisió similar. L'adscripció sentimental importa poc quan l'alternativa a la independència és l'asfíxia econòmica.

      Elimina
    3. De fet, crec recordar que en aquest blog es va parlar del tema. No trobo el link exacte potser en Granollacs et podria il·lustrar sobre l'assumpte.

      Elimina
    4. Muntaner ha dit...
      Crec que tots hem dit el que volíem.
      El que pot confondre en aquests moments és la comparació històrica o dret comparat d'altres moments o latituds.

      DEVOLUCIO de Les Constituions Catalans

      Elimina
    5. Sí, fa uns mesos vaig triar un text del darrer llibre de l'Alfred Bosch on s'aborda la confusió entre adscripció identitària i tria d'estructura política. Perquè és l'Estat qui ha de construir la nació, com ha passat a gairebé tot arreu: http://www.perabonspatricis.cat/2011/11/fragments-escollits-xii-es-lestat-qui.html
      P.S. Gràcies amics, per aquest ric debat!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…