Ves al contingut principal

Un govern intervingut al servei dels de sempre (Generabertis de Caixalunya)

Comissió Executiva d'Abertis amb Pérez, Fainé, Alemany i Roca Junyent










Probablement sortirà als llibres d'història. Es tracta d'un dels despropòsits més radicals de Convergència i Unió en els darrers trenta anys. Així que, quan abans el rectifiqui, millor per a tots (sobretot per a ells). No us ho creureu, però precisament l'apunt que havia preparat per a avui es titulava: A les seves ordres, Gran Timoner (si és per trencar costures). El desaré al calaix per una bona temporada. El meu convenciment (encara que la meva dona em digués ingenu) que calia concedir un cert marge de confiança a l'estratègia del Gran Timoner es basava en l'aval rebut a les urnes a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Però, dissabte a la nit, per arrodonir una setmana tràgica, va esclatar la notícia que el govern de la Gestoria recorria a la legislació franquista per multar els bons patricis que practiquen el #novullpagar. Digueu-me radical, però la decisió que ens han fet saber via comunicat de premsa (ningú va tenir la dignitat en tot el dia d'ahir de donar la cara per anunciar-ho de viva veu) representa una pèrdua irreparable de legitimitat política i moral. Fins ara es mereixien el respecte que cal reservar als qui representen la majoria: ara, tothom ha pogut constatar que treballen al servei d'uns pocs.

Tot i existir mil i una ocasions de plantar-se, de dir prou, hem hagut d'esperar una i una altra vegada que arribés el moment mentre el país s'ensorra en la misèria. En un any i mig de govern, hem esperat debades un sol acte d'insubordinació (ni que fos una plantada del conseller Mas-Colell) davant Madrid. En canvi, valents amb els febles, no han trigat ni una setmana a posar-se del costat d'Abertis i en contra del seu poble. Tot, per salvar un negoci immoral amb milions d'euros de beneficis.  Com podem confiar en ells per resistir l'embat definitiu contra Espanya si ni tan sols resisteixen les pressions d'una empresa? El president d'Abertis continuarà a partir d'ara (amb els mossos com a tropa de xoc dels seus interessos privats) com a màxim assessor del govern en matèria econòmica? Miquel Roca i Junyent, com a secretari del Consell d'Administració de l'empresa? La col·lusió d'interessos públics i privats és tan descarada que, francament, potser el millor seria que fos Abertis qui intervingués la Generalitat i Salvador Alemany passés d'assessorar-la a dirigir-la: Generabertis de Caixalunya. En resum, un govern covard i al servei dels de sempre. I el que encara és pitjor: costarà molt reparar aquest dany infringit a l'esperança d'unitat del sobiranisme.

Comentaris

  1. Ho vinc dient des de fa temps: Les paraules tenen una gran força, però els fets cristal·litzen la realitat. L'enemic mes temible es aquell que li donem confiança perquè el considerem dels nostres. Esta clar que sense un recolzament des de dins de Catalunya, els espanyols fa temps que serien els nostres veïns i no els nostres colonitzadors. Fins ara, per mantenir-nos dormits i explotats, necessitaven paraules (mentides). Ara necessiten fets i això els deixa amb el cul a l'aire.

    ResponElimina
  2. Em costa molt entendre la fe dels votants sobiranistes de CIU però parlant amb alguns d'ells (molt emprenyats) però....em surten i a qui vols votar???? I aquí és on és el problema...l'unica sortida és crear una unica candidatura independentista trnsversal amb líders nous que engresqui...no mil partidets independentistes
    Felicitats pel bloc..molt bona feina

    ResponElimina
    Respostes
    1. És això. Quina plataforma independentista hem sabut construir, sòlida, capaç de transmetre confiança per a un gruix de votants?
      El que va estar més a prop va ser l'ERC d'en Carod. Just abans de ser "esquerra", malvendre's als socialistes i restar cremada per una colla d'anys.
      La solidesa de CiU de 2010 no hagués estat tanta si Rcat i SI haguessin estat un sol espai polític i no haguessin passat per episodis de vergonya aliena.

      Elimina
  3. I el segon voltor començant per l'esquerra que surt a la fotografia de l'executiva d'Abertis és en Florentino Pérez.

    ResponElimina
  4. Tot plegat és una merda. Així de clar i fastigós. Potser sí que hauria d'avançar eleccions el Gran Timoner. No pas per incrementar els seus votants, sinó per allunyar-nos d'ell. Cal tornar al treball d'agrupament d'independentistes nets i clars.
    Heu sentit aquest matí al RAC1? Feia pudor! Gairebé tots en clara crítica contra el moviment del "Novullpagar"! No volien acceptar-ho com una fórmula de protesta, sinó com una rebel·lia de nens mimats.
    Tot plegat és una merda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Article molt interessant sobre això que dius, Llull, aparegut a media.cat:

      http://www.media.cat/2012/04/30/els-mitjans-silencien-lamortitzacio-de-les-autopistes-en-les-noticies-sobre-el-novullpagar/

      Elimina
  5. A mi em costa molt veure-hi clar enmig de tanta foscor, Ramon LLull, però demà m'en vaig al peatge de Reus a protestar. ës l'única sortida que li veig. I demà passat a protestar per una altra cosa, i l'altra, i l'altra. I anem-nos fent forts i cada cop més i ja veuràs com s'arronssen. El pble català s'ha de despertar!!!! d'una punyetera vegada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.