Ves al contingut principal

Un govern intervingut al servei dels de sempre (Generabertis de Caixalunya)

Comissió Executiva d'Abertis amb Pérez, Fainé, Alemany i Roca Junyent










Probablement sortirà als llibres d'història. Es tracta d'un dels despropòsits més radicals de Convergència i Unió en els darrers trenta anys. Així que, quan abans el rectifiqui, millor per a tots (sobretot per a ells). No us ho creureu, però precisament l'apunt que havia preparat per a avui es titulava: A les seves ordres, Gran Timoner (si és per trencar costures). El desaré al calaix per una bona temporada. El meu convenciment (encara que la meva dona em digués ingenu) que calia concedir un cert marge de confiança a l'estratègia del Gran Timoner es basava en l'aval rebut a les urnes a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Però, dissabte a la nit, per arrodonir una setmana tràgica, va esclatar la notícia que el govern de la Gestoria recorria a la legislació franquista per multar els bons patricis que practiquen el #novullpagar. Digueu-me radical, però la decisió que ens han fet saber via comunicat de premsa (ningú va tenir la dignitat en tot el dia d'ahir de donar la cara per anunciar-ho de viva veu) representa una pèrdua irreparable de legitimitat política i moral. Fins ara es mereixien el respecte que cal reservar als qui representen la majoria: ara, tothom ha pogut constatar que treballen al servei d'uns pocs.

Tot i existir mil i una ocasions de plantar-se, de dir prou, hem hagut d'esperar una i una altra vegada que arribés el moment mentre el país s'ensorra en la misèria. En un any i mig de govern, hem esperat debades un sol acte d'insubordinació (ni que fos una plantada del conseller Mas-Colell) davant Madrid. En canvi, valents amb els febles, no han trigat ni una setmana a posar-se del costat d'Abertis i en contra del seu poble. Tot, per salvar un negoci immoral amb milions d'euros de beneficis.  Com podem confiar en ells per resistir l'embat definitiu contra Espanya si ni tan sols resisteixen les pressions d'una empresa? El president d'Abertis continuarà a partir d'ara (amb els mossos com a tropa de xoc dels seus interessos privats) com a màxim assessor del govern en matèria econòmica? Miquel Roca i Junyent, com a secretari del Consell d'Administració de l'empresa? La col·lusió d'interessos públics i privats és tan descarada que, francament, potser el millor seria que fos Abertis qui intervingués la Generalitat i Salvador Alemany passés d'assessorar-la a dirigir-la: Generabertis de Caixalunya. En resum, un govern covard i al servei dels de sempre. I el que encara és pitjor: costarà molt reparar aquest dany infringit a l'esperança d'unitat del sobiranisme.

Comentaris

  1. Ho vinc dient des de fa temps: Les paraules tenen una gran força, però els fets cristal·litzen la realitat. L'enemic mes temible es aquell que li donem confiança perquè el considerem dels nostres. Esta clar que sense un recolzament des de dins de Catalunya, els espanyols fa temps que serien els nostres veïns i no els nostres colonitzadors. Fins ara, per mantenir-nos dormits i explotats, necessitaven paraules (mentides). Ara necessiten fets i això els deixa amb el cul a l'aire.

    ResponElimina
  2. Em costa molt entendre la fe dels votants sobiranistes de CIU però parlant amb alguns d'ells (molt emprenyats) però....em surten i a qui vols votar???? I aquí és on és el problema...l'unica sortida és crear una unica candidatura independentista trnsversal amb líders nous que engresqui...no mil partidets independentistes
    Felicitats pel bloc..molt bona feina

    ResponElimina
    Respostes
    1. És això. Quina plataforma independentista hem sabut construir, sòlida, capaç de transmetre confiança per a un gruix de votants?
      El que va estar més a prop va ser l'ERC d'en Carod. Just abans de ser "esquerra", malvendre's als socialistes i restar cremada per una colla d'anys.
      La solidesa de CiU de 2010 no hagués estat tanta si Rcat i SI haguessin estat un sol espai polític i no haguessin passat per episodis de vergonya aliena.

      Elimina
  3. I el segon voltor començant per l'esquerra que surt a la fotografia de l'executiva d'Abertis és en Florentino Pérez.

    ResponElimina
  4. Tot plegat és una merda. Així de clar i fastigós. Potser sí que hauria d'avançar eleccions el Gran Timoner. No pas per incrementar els seus votants, sinó per allunyar-nos d'ell. Cal tornar al treball d'agrupament d'independentistes nets i clars.
    Heu sentit aquest matí al RAC1? Feia pudor! Gairebé tots en clara crítica contra el moviment del "Novullpagar"! No volien acceptar-ho com una fórmula de protesta, sinó com una rebel·lia de nens mimats.
    Tot plegat és una merda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Article molt interessant sobre això que dius, Llull, aparegut a media.cat:

      http://www.media.cat/2012/04/30/els-mitjans-silencien-lamortitzacio-de-les-autopistes-en-les-noticies-sobre-el-novullpagar/

      Elimina
  5. A mi em costa molt veure-hi clar enmig de tanta foscor, Ramon LLull, però demà m'en vaig al peatge de Reus a protestar. ës l'única sortida que li veig. I demà passat a protestar per una altra cosa, i l'altra, i l'altra. I anem-nos fent forts i cada cop més i ja veuràs com s'arronssen. El pble català s'ha de despertar!!!! d'una punyetera vegada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…