Ves al contingut principal

Una de grans elefants posats en qüestió

Lleida










Si no ho tinc mal entès, l'ínclit Duran i Lleida ha caigut fins a la vuitena posició en la valoració dels líders polítics a la darrera enquesta del CIS. Fins i tot, per darrera del pèrfid diputat independentista Alfred Bosch. Naturalment, tot i els bons oficis del seu rival vigatà, això no comportarà cap conseqüència al si del partit històric que dirigeix des de fa trenta anys i que ha convertit, a traïció de l'ideari fundacional, en un dels principals referents de l'unionisme ben entès a Catalunya. Estranya la seva sobtada caiguda en valoració, perquè es tracta d'un home molt ben connectat amb l'establishment del país: només cal recordar les entrevistes massatge que li dedica el diari comtal amb una periodicitat matemàtica, a fi de cuidar al màxim la seva imatge. La crisi, però, probablement, erosiona especialment aquells polítics que fan de l'ostentació el seu leit motiv. No són només els vestits, les cases i els complements de colors, és la seva actitud de xuleria social innaceptable en temps de privacions per a tants.

Dissabte, com a primera reacció, Duran i Lleuda va dir que només criticaria el reial viatge de cacera a Botswana si havia estat pagat amb fons públics. És com quan justifica el fet de viure bona part de la setmana en un luxós hotel de Madrid. En aquests temps, la gent no només demana als que ocupen els nivells més alts de la jerarquia social i política que no robin els diners públics. Això, que falla també tan sovint, és simplement matèria penal que cal substanciar als tribunals. Però hi ha també actituds que podrien catalogar de matèria moral. Aquests personatges privilegiats han de desenvolupar la seva vida personal també dins d'uns certs límits d'exemplaritat i contenció: això també forma part de la seva responsabilitat social com a líders. Per això, consideracions de respecte als animals a banda i encara que s'ho pagués ell (que no sembla), és absolutament evident per a qualsevol ciutadà que no sigui en Duran o treballi a La Vanguardia que el rei no pot anar de cacera amb multimilionaris mentre el seu país és a punt d'entrar definitivament en fallida. Tot té contrapartides. I ara, especialment, cal donar exemple de solidaritat amb els que pateixen.

P.S. Després d'escriure aquest apunt he llegit les assenyades paraules de valoració de la reial cacera per part de Josep Rull, en nom de Convergència: en això també, la distància amb el soci no pot ser més abismal...

Comentaris

  1. Amics patricis, aquí encara falta informació fresca del matí, com el peix de les peixateries!!
    Resulta que el molt paio, va de cacera i "juergas" amb Alberto Alcocer, delinqüent que havia d'anar a la presó amb sentència ferma i que el rei el va amnistiar!! Va amb una tal Corina, la seva amant, i que va ser presentada als fills, sense la mare -es clar!-, en un restaurant. Que els fills ni es parlen, etc... (Tot això ho he sabut des de la RAC1 aquest matí, on el director de la Razón resulta que s'ha destapat i s'ha decidit a xerrar coses "secretes".

    Aquest pallasso de barri ja era de la "juerga" durant la seva joventut. A Barcelona, a les nits se'l trobava a les discos, etc.. Quan el Franco el va posar sabia que era un titella i que tot quedaria "ben lligat". I tant!!!

    El destí és fred i cruel: Li peta tot el dia de la República....

    ResponElimina
  2. Ah, una altra! (a l'estil Monegal): Resulta que el Gobierno de España menteix respecte del viatge del reietó dient que no en sabia res de res. Ho sabia, confirmat per aquest de Madrid de La Razón o el Mundo, no sé ni m'interessen.

    Vergonya aliena de tot plegat d'estar inclosos dins d'aquesta presó que és España.

    ResponElimina
  3. Veritablement som a una presó.

    ResponElimina
  4. Presó? No arriba ni a empallissada. Que cutre tot.

    ResponElimina
  5. Benvolguts,

    anem amb compte amb el cap que demanem... Volem un titella Reial com a cap de l'Estat què, ens agradi o no, regeix les nostres vides? o un President de república com l'Aznar?, perquè d'això es tracta. Els ultradretans espanyols volen tombar la monarquia per ficar-hi al capdamunt els seus 'generalisimos'.

    Jo personalment prefereixo aquest 'calaveres' a un 'sonat'...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…