Ves al contingut principal

Aprofitar la tisorada per fer calaix (#novullpagar)

Port de l'Ampolla










Disculpeu que em faci pesat amb el tema, però és que hi ha coses que, per molt bona voluntat que hom vulgui tenir amb el Gran Timoner, no colen. Que destrueixen, més ben dit, que fan miques el seu discurs de líder responsable que mira pels interessos col·lectius i la disciplina dels valors del treball i la contenció. L'èpica del Gran Timoner. Com ara, que les grans fortunes segueixin exemptes de la reintroducció de l'Impost de Successions, tot i la situació d'excepció en la qual som immersos. I encara més, és un autèntic escàndol que, amb la que cau, el principal assessor econòmic del govern de la Gestoria, Salvador Alemany i Mas, sigui el president d'Abertis. Aquest senyor ha de plegar immediatament. El seu és un cas d'incompatibilitat d'interessos moralment evident. Absolutament flagrant. Legal, potser, però que fa venir basques. No es poden posar els interessos de la gent, especialment en el context de retallades constants com el que vivim, al servei del negoci particular d'un senyor i els seus amics accionistes.

Em sembla molt raonable que els qui utilitzen les autopistes paguin el seu manteniment quan existeixin alternatives reals en vies convencionals (cosa que no passa ara a molts llocs, de sud a nord del país). El que no comparteixo és que els peatges que es cobren superin tant abusivament les despeses de manteniment. I encara tindria un consol que aquest excés anés al pagament d'hospitals o escoles, però el que ens proposa ara el nostre Gran Timoner és que els pocs peatges que podien revertir els seus beneficis per al bé de la hisenda pública, siguin ara, precisament ara, privatitzats per tal d'engreixar empreses concessionàries que presenten un balanç anual de beneficis de milers de milions d'euros. En aquest nou moviment de privatització, segons sembla, veurem novament com s'allarguen concessions i es lliuren nous trams a l'Abertis del senyor Alemany. Francament, sento autèntica vergonya. I el pitjor és que aquest lliurar-se tan descaradament als interessos dels de sempre fa un mal enorme, indescriptible, al nostre projecte col·lectiu de llibertat nacional. Soscava la seva mateixa base de consens social i de legitimitat moral. Fastigós.

P.S. Llegeixo a la premsa digital d'avui que el representant d'Abertis a la reunió de dilluns del Grup de Treball sobre Peatges va dir prepotent: "Les autopistes són nostres, si les voleu, ja sabeu el que heu de fer”, I dimarts la Gestoria els en regala més...

Comentaris

  1. Absolutament d'acord, i en aquesta línia et diría que és imperatiu moral, per a qualsevol formació política, posar de manifest aquestes incongruències flagrants, ja no només amb el pretès projecte nacional que ens volen fer creure que impulsen, sinó per l'estabilitat i el benestar a curt termini del poble català. Un govern vergonyòs, si, però només Solidaritat està denunciant obertament aquesta conducta suïcida que cal explicar perquè sinó no ens en sortim. Anirem sumant escàndols en aquesta èspecie de big band que vivim, com la inversió en deuta de l'estat dels diners de la seguretat social, la denúncia a les entitats financeres per les preferents, el robibankia, les sentència de l'escola...#novullpagar

    ResponElimina
  2. Això lliga molt amb la reflexió que crec que hi ha soterrada dins del moviment del NO VULL PAGAR: És la de suposar, ho podem donar per fet, que si ABERTIS fes un minúscul acte de caritat a la Generalitat, aquesta se'n podria sortir molt bé de tot el seu dèficit pressupostari. Són diners que hem pagat a una empresa privada, alguns voluntàriament i altres, no, forçadament. Perquè no tenen cap altra opció que enfilar l'autopista. De ben segur que els diners d'ABERTIS sumen molt més que tot el que ens deixa de pagar Madrid, encara que segueixin sent igualment lladres.

    El que dius: Aquest Salvador Alemany sobre del nostre panorama d'una Catalunya neta. Es clar que després d'aquest S.A. ens vindrà un altre. Però que a sobre en siguin els assessors de la Generalitat, home, això no té cap mena de perdó pel nostre GRAN TIMONER...timoner de la perpètua deriva....! I, és que conforme anem aprofundint amb tot el panorama intern que s'hi cou dins de CiU, cada vegada sento més esgarrifances.
    Aquí, entre atabalats, adormits i lladres, ja només em queda l'Oriol Junqueras.

    ResponElimina
  3. Perdó, Núria: També amb l'Oriol J., els de Solidaritat

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…