dijous, 17 maig de 2012

Aquell país de Caixes (#arobarcateras)

Passeig de Gràcia (Barcelona)











En la discussió recent dels primers pressupostos del govern Rajoy hem sentit la mateixa cantarella. No hi ha diners. No hi ha diners per pagar els deutes als catalans. Per reflotar les restes putrefactes del buc insígnia del sistema financer madrileny sí que n'hi ha, però. Cal salvar Bankia sigui com sigui. I naturalment, com sempre, els catalans serem els primers a pagar. Res a veure amb l'eliminació de deu de les nostres onze caixes d'estalvi emblemàtiques. S'acaba una època i ningú ha aixecat ni un sol dit. Ni mu. Algun dia, espero, ens ho explicaran bé. La vida de molts catalans no es pot entendre sense les caixes. Els meus pares, immigrants a la Barcelona dels seixanta, al poc de tenir-me, van accedir a un pis construït per una caixa. I encara que no hi vaig anar a estudiar, el meu record d'infantesa té un brogit, una remor de fons permanent, el de l'escola de la Caixa de Pensions de sota de casa, que tan sovint m'arribava sempre que obria la porta de la terrassa. La meva dona té per sempre les primeres lletres associades a la històrica biblioteca de la Caixa de Sabadell.

Promoció d'habitatges assequible, ensenyament, cultura, què serà de la immensa aportació social de les caixes al nostre país. Tot, absolutament tot, a mitjà termini (crec que no vaig errat) se n'anirà en orris: impossible competir amb el delit de beneficis dels accionistes bancaris. Un model secular a fer punyetes sense exigir responsabilitats a ningú. Així començava Francesc Cabana la seva obra clàssica Caixes i Bancs de Catalunya (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996-2000): "Les caixes d'estalvis han estat i són fonamentals per a l'economia catalana. La seva importància queda subratllada per la manca d'un sistema bancari propocional, però és també evident que les caixes a Catalunya han aconseguit crear un estil propi, molt a prop del poble, que sintonitza amb els seus interessos i els dóna un servei. Com a conseqüència -pocs bancs i estil propi-, les caixes tenen un pes majoritari dintre del sistema financer català, i estableixen així un nou fet diferencial amb relació a la resta de l'estat, on els uns i les altres van frec a frec." Poc més de deu anys més tard, descansin en pau.

1 comentari:

  1. El meu misteri del tema és per què Bankia segueix cotitzant a la banca. És evident que la seva cottització cau a la borsa i seguirà caient. Què pretenen?
    L'única caixa que queda intacta és... La Kutxa basca! Perquè s'hi van negar a modificar-la. Per a que després ens diguin que no ens convé un Pacte Fiscal... Jo, millor, fujo...!
    La cita d'en F. Cabanes és vital per entendre el per què se les han carregat, i amb el silenci de tothom. Com i per què també han desaparegut les cooperatives?! Eren una altra font de progrés molt interessant. Es clar, hi van entrar els putrefactors dels lladres del diner i han justificat les seves desaparicions... Ara, ja estem igualats econòmicament amb tot Europa. Tots a la merda!!
    Cal el Pacte Fiscal, ressuscitar Caixes i Cooperatives, amb professionals de debò. Quan això estigui fet, el nostre país tornarà a respirar. Però no ho permetran...

    ResponElimina