dissabte, 26 maig de 2012

Arguments contra l'apriorisme unionista (#guanyarem)











No diré cap novetat si afirmo que Espanya mai no s'ha distingit per fomentar el pensament. Aquests dies ha estat comentat aquí també pels lectors: es nota que l'unionisme no està acostumat a la reflexió. S'imposa i punt. Quan, avançat decisivament el nostre procés cap a la sobirania i ja convençuda una majoria social, l'espanyolisme català s'ha posat a caminar, el resultat ha estat francament pobre, basat en amenaces i en llocs comuns que es donen per suposats sense aportar un sol raonament fonamentat, una punyetara dada. L'Oriol Junqueras i en Pere Navarro, cruelment asseguts l'un al costat de l'altre durant la infumable cerimònia del Català de l'Any (només es va salvar, amb nota, el magnífic discurs d'en Joaquim M. Puyal), representen potser aquesta dicotomia entre l'esforç argumental dels uns i la mesquinesa teòrica dels altres. Si m'heu fet cas i heu llegit el famós discurs d'en Pere Navarro, només heu de confrontar-lo amb la intervenció d'aquesta setmana del líder republicà al programa radiofònic l'Oracle de Catalunya Ràdio: senzillament apostoflant.

L'un, parteix d'apriorismes que s'estavellen de front amb la realitat que vivim (país petit, país pobre, país expulsat d'Europa: més que amb la continuïtat de l'autonomisme?). Apriorismes d'algú que posa la identitat per davant de tot i que és incapaç d'explicar els avantatges de la seva opció de dependència. Sobre els quals no ens ofereix ni una sola constatació empírica i recorre als tòpics del catrastrofisme. L'altre, bombardeja amb un devessall de dades i una estructura lògica de pensament lliure. Són sentències de tertúlia de cafè contra estudis acadèmics i reflexions científiques. La diferència entre l'actitud dels uns i els altres també es pot copsar en un excel·lent apunt del diputat Pere Aragonès al seu bloc, on aplega referències a diferents estudis internacionals que avalen la viabilitat del nostre procés de secessió. De fet, n'hi hauria prou sabent que setze dels vint països amb els màxims índexs de benestar són del nostre tamany i població o menors. I, per cert, parlant d'intervencions felices, no deixeu de banda tampoc la recent d'Alfons López Tena als Matins de TV3, més ponderat i efectiu, referent al pacte fiscal i el Pla B que haurem d'encarar quan fracassi.

1 comentari:

  1. L'Oriol Junqueras es un crac i parla magníficament be. Tot el que diu ell jo ho resumeixo bastament (perquè no es mereixen altre cosa): La casta castellana que conforma els governs espanyols es una màfia. Uns delinqüents com el Lute però amb vestit, corbata i estudis (alguns). Els catalans estem segrestats per una secta mafiosa nacionalista i els seus seguidors amb l'encefalograma pla.

    ResponElimina