Ves al contingut principal

Arguments contra l'apriorisme unionista (#guanyarem)











No diré cap novetat si afirmo que Espanya mai no s'ha distingit per fomentar el pensament. Aquests dies ha estat comentat aquí també pels lectors: es nota que l'unionisme no està acostumat a la reflexió. S'imposa i punt. Quan, avançat decisivament el nostre procés cap a la sobirania i ja convençuda una majoria social, l'espanyolisme català s'ha posat a caminar, el resultat ha estat francament pobre, basat en amenaces i en llocs comuns que es donen per suposats sense aportar un sol raonament fonamentat, una punyetara dada. L'Oriol Junqueras i en Pere Navarro, cruelment asseguts l'un al costat de l'altre durant la infumable cerimònia del Català de l'Any (només es va salvar, amb nota, el magnífic discurs d'en Joaquim M. Puyal), representen potser aquesta dicotomia entre l'esforç argumental dels uns i la mesquinesa teòrica dels altres. Si m'heu fet cas i heu llegit el famós discurs d'en Pere Navarro, només heu de confrontar-lo amb la intervenció d'aquesta setmana del líder republicà al programa radiofònic l'Oracle de Catalunya Ràdio: senzillament apostoflant.

L'un, parteix d'apriorismes que s'estavellen de front amb la realitat que vivim (país petit, país pobre, país expulsat d'Europa: més que amb la continuïtat de l'autonomisme?). Apriorismes d'algú que posa la identitat per davant de tot i que és incapaç d'explicar els avantatges de la seva opció de dependència. Sobre els quals no ens ofereix ni una sola constatació empírica i recorre als tòpics del catrastrofisme. L'altre, bombardeja amb un devessall de dades i una estructura lògica de pensament lliure. Són sentències de tertúlia de cafè contra estudis acadèmics i reflexions científiques. La diferència entre l'actitud dels uns i els altres també es pot copsar en un excel·lent apunt del diputat Pere Aragonès al seu bloc, on aplega referències a diferents estudis internacionals que avalen la viabilitat del nostre procés de secessió. De fet, n'hi hauria prou sabent que setze dels vint països amb els màxims índexs de benestar són del nostre tamany i població o menors. I, per cert, parlant d'intervencions felices, no deixeu de banda tampoc la recent d'Alfons López Tena als Matins de TV3, més ponderat i efectiu, referent al pacte fiscal i el Pla B que haurem d'encarar quan fracassi.

Comentaris

  1. L'Oriol Junqueras es un crac i parla magníficament be. Tot el que diu ell jo ho resumeixo bastament (perquè no es mereixen altre cosa): La casta castellana que conforma els governs espanyols es una màfia. Uns delinqüents com el Lute però amb vestit, corbata i estudis (alguns). Els catalans estem segrestats per una secta mafiosa nacionalista i els seus seguidors amb l'encefalograma pla.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…