Ves al contingut principal

D'amenaces i d'un odi inconcebible (espanyolisme al congelador)

Seu de Telefónica (Barcelona)










Aquesta setmana Alicia Sánchez-Camacho responia la voluntat del Gran Timoner, expressada novament davant del ple del Parlament, d'aprovar una hisenda pròpia per a Catalunya, tant si es vol com si no es vol, amb una amenaça. Resulta que ens avisa que si tirem pel dret Espanya prendrà com a hostatges els pensionistes catalans i no els pagarà, tot i els drets consolidats durant els seus anys de cotització. Sí senyora, tota una amenaça. L'especialitat d'una nacionalisme extrem que no pretén mai seduir, sinó que s'imposa sempre per la força. I és que l'espanyolisme, pel que fa a les mentalitats d'una àmplia majoria, continua ancorat en ple franquisme. Abans fins i tot de 1971, quan el Consejo Nacional del Movimiento, posava per escrit que "hay que deshechar la idea, por estéril, de que la unidad se puede imponer por la sola enérgica autoridad. Hay que buscar nuevos y más eficaces caminos. Hay que llegar a conocer, descubrir cómo y por qué se forma la mentalidad del separatista y conocido este origen atacar sagaz, inteligentemente con firme energía sus causas." Quaranta anys més tard, caminen en direcció contrària.

Exemples d'aquesta pulsió feixista profundíssima, marcada inesborrablement en el subconscient, els podem veure cada dia. Especialment si ens aficionem a twitter. Des de @apuntem apleguen expressions del nacionalisme espanyol llançades a la xarxa amb unes cotes de racisme anticatalà que superen qualsevol dimensió comprensible. Darrerament, els tuits recollits comentant el fet que els nens d'una escola de Ripoll hagin dedicat en grup una cançó al Barça i a Pep Guardiola, tot versionant un recent èxit musical brasiler. Llegir com es menysprea, s'insulta i fins i tot es desitja la mort de nens només perquè s'expressen en una llengua que no és l'espanyol ens indica fins a qui punt els nostres adversaris ens odien, fins a quin punt estan disposats a esborrar-nos del mapa. Es tracta de testimonis fortament colpidors que, sincerament, no sé trobar en direcció contrària. Exemples, en definitiva, a través dels quals s'entenen molt més bé les guerres civils d'extermini que ens han fet i la impossibilitat de conviure amb les mínimes garanties de respecte. Impossibilitat que, encara que no volgués fins i tot la majoria dels habitants del nostre país, acabarà per expulsar-nos d'Espanya. I és que en el seu propi odi portaran la penitència.

Comentaris

  1. M'encantaria haver-lo escrit jo aquest article, d'encertat que el trobo. I és així havent-lo viscut dins meu en diverses ocasions per dins de l'Espanya íntima. No repetiré les meves experiències; ja en sabeu algunes.
    Però, aquesta manera d'ells d'entendre aquesta vida arriba a fer veure del revés fins als més espavilats. Un exemple:
    -s'havia dit que econòmicament, i en contra del meu criteri, que Castella ens havia superat en nivell econòmic; que si abans la capital autèntica del diner era Barcelona, ara ja era a Madrid. Jo mantenia que no, que era de cartró, per imposició d'un miratge, d'una ficció. Ara, amb la caiguda d'una de les puntes d'un iceberg enorme i sense fons, d'una foscor inenarrable, s'està veient que aquell poder del que en feien ostentació era pura ficció. Tota la capital del Reino de España és de cartró-pedra, tot. Fins i tot, el Real Madrid! No és broma. Tot és una enorma pilota econòmica de dimensions colossals!
    Tal com diu l'amic Granollacs, ho tenen tan interioritzat això de la mentida, de la prepotència i de l'aparença de llautó, que ara la cara els ha de caure de vergonya. Però, no. Voldran seguir! I, ara, és quan podem aprofitar l'ocasió per sortir-nos-en de la presó.
    Siguem espavilats d'una vegada, Timoner nostre!!!

    ResponElimina
  2. Només cal que els que es creguin l'Alícia de la Fachadillas mirin aquesta imatge per tranquilitzar-se:

    http://oi47.tinypic.com/349apf4.jpg

    Molt bona feina la del CCN.

    ResponElimina
  3. Muntaner.
    Tot el que vostè comenta, d'un o una altra forma ho sabíem.
    La qüestió és com sortir de la presó. La Camacho, ja avisa: la por a les pensions (poca broma).
    La qüestió és saber quin és el nostre full de ruta i si el pensa comprovara que el seu escrit és emocional i no en base a una realpolitik.
    Insisteixo que podem aconseguir la independència però no amb emocions.

    ResponElimina
  4. Potser se els acabi aquesta amenaça doncs si continua la cosa en la mateixa direcció no hi haurà diners per a cap pensió. I jo em pregunto. si aconseguim la independència, no tindríem prou diners per a pagar les pensions? Els càlculs diuen que si. A més, no hem estat pagant una cosa que és nostra? doncs a tornar-ho. Seria un robatori escandalós i quedarien en evidència davant tothom. I què passarà amb aquells que vulguin continuar sent espanyols en un estat Català? els deixaran sense pensió?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muntaner.
      El que estas reflectint és la complexitat de realitzar un full de ruta amb èxit.
      Els espanyols sempre ens han robat, així que no els preocuparia gens el quedar-se amb el que és nostre.
      Certament tenim diners suficients per pagar les pensions, però per a això hauríem de disposar d'hisenda pròpia.
      Jo no se si existirà un xoc de trens, però és evident que si volem la independència moltes coses haurem de trencar, entre elles oblidar-nos del marc jurídic de la constitució i això significaria a nivell internacional una inseguretat jurídica. Només quan el teixit empresarial de Catalunya faci un pas endavant podrem començar a creure que la independència la tenim a tocar.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…