Ves al contingut principal

Decantament sobiranista (sobre la darrera enquesta d'El Periódico)

Platja de la Mar Bella (Barcelona)
Tothom sap que, més enllà dels grans principis, els partits modelen els seus comportaments del dia a dia, en bona mesura, en funció de les enquestes que es van publicant continuament. Pot semblar lleig, però els resultats finals encara ho són més quan s'actua sistemàticament en contra del que pensa la immensa majoria dels propis electors. I no cal posar-hi exemples. És el gran problema de com mantenir la credibilitat en el propi missatge. Diumenge El Periódico publicava una enquesta interessant, atès que ens atansem al mig de la legislatura (si és que no acaba abans d'hora, que tot sembla indicar que sí). S'hi reflecteix, per primera vegada (encara que les darreres enquestes del CEO i el CIS ja començaven a apuntar en la mateixa direcció) un cert desgast de la coalició governant a Catalunya, que passaria dels 62 escons actuals a 56/57. Els mesos posteriors a les darreres eleccions autonòmiques van marcar segurament el punt més alt de l'actual onada convergent. Com a arreu d'Europa, passats uns quants mesos, ha començat l'erosió d'un espai electoral assetjat per la crisi econòmica i nacional que afecta el nostre país i que l'està portant a marxes forçades a un dels moments més fatídics de la seva llarga història.

Dels resultats de l'enquesta, el que més m'ha cridat l'atenció, però, ha estat el fet que apunta canvis (digueu-me optimista), prou clars, en direcció al nostre alliberament nacional. Del cantó autonomista, enregistra una important reculada del Partit Popular, castigat pels patètics primers mesos del govern Rajoy, i l'estancament del PSc en els pitjors resultats de la seva història, amb un lleuger repunt (lògic) del nacionalisme espanyol més radical i resistent a la creixent marea sobiranista (Ciutadans). En el nostre cantó, si bé és cert que apunta a la desaparició de Solidaritat Catalana per la Independència com a força parlamentària (exactament el mateix que abans de les eleccions de 2010 quan en va obtenir quatre escons i tal i com l'establishment desitja aferrissadament), el desgast de l'actual govern català transita majoritàriament en direcció a la nova Esquerra Republicana de l'Oriol Junqueras. Conclusió: una part important, potser decisiva, dels votants nacionalistes vol més independentisme. I és que ens trobem en el punt exactament contrari al que afirmen reiteradament Duran i Lleida i els seus acòlits: sense una clara aposta independentista, probablement, CiU no podrà guanyar les properes eleccions amb una majoria còmoda i suficient.

Comentaris

  1. Decantament sobiranista? a on? com si ERc fos independentista? si són igual que cYu però amb la diferència que diuen que son d'esquerres. Només cal recordar els grans avenços sobiranistes promoguts per ERc durant els tripi-partits.

    ResponElimina
  2. El castic d'un mal matrimoni anterior d'ERC ja no té res a veure amb l'actual direcció d'ERC. Abans, es va prioritzar una suposada esquerranitat creient que arrossegarien el PSC -tant dèbil- cap a un independentisme d'algun sector del PSC. Res de res, i es van empoltronar. L'actual Direcció d'Oriol Junqueras ja no té res a veure amb tot allò i actualment hi ha molta honestedat. Les passes s'estan fent amb prudència i sense rectificacions.
    Altra cosa és la trencadissa que hi haurà d'haver dins de la coalició CiU. Tots els anàlisis porten en Duran-Lleida cap a la caiguda, per més que hagi triomfat dins del seu partit. Si ara mateix en Mas convoqués eleccions anticipades desfent la coalició per demà, creieu-me, arrasaria. Amb CDC i ERC junts, poden fer majoria absoluta al Parlament i declarar unilateralment la nostra Indep. Seria la unió temporal d'un partit de dretes i un d'esquerres per la nostra independència. Altra cosa és que ho tinguem tot prou preparat per poder fer aquesta passa sense estrellar-nos. Cal saber esperar a tenir-ho tot ben lligat, sense errors com els anteriors.

    ResponElimina
  3. No crec ser sospitós de ser dels altres però també crec que avui SI no trauria representació. Molts dels seus vots venien d'ERC, vots que ara estan recuperant. A més, el missatge que arriba d'aquests no és la que hauria (pensant en els que no estem a internet).

    ResponElimina
  4. Discrepo del Ramon Llull ja que no es pot esborrar de la ment el capteniment d'ERC durant 2 legislatures, fent president de la Generalitat a l'inefable Montilla i a tots els seus mariaxis del PSOE, i d'ICV. És per no oblidar-ho durant molts anys. En quant a SI, de moment son els únics que es salven de la gran cremà fallera que hauríem de muntar amb tots ells.
    Jo ja començo a preparar la munició d'ous podrits per quan calgui passar a l'acció. Poble amb ous és poble respectat.

    ResponElimina
  5. SOLIDARITAT. ES VA NUDRIR DE LA CAGADA ACOMODATICIA DE ERC. ARA NO CREC QUE ARROSEGUES MES VOTS. UNIO? SOLETS A LES URNES...QUE SE LA FOTIN.

    ResponElimina
  6. Realment la frontera entre la gent que viu a dins de la política i la que viu fora d'ella es... com ho diria?: de mides galàctiques?, de pols oposats? o simplement de diners. La industria de la política també te pon aeri.

    ResponElimina
  7. ERC ja ha fet la catarsi (congrés de Girona) i es tornarà a erigir en l'única força parlametària independentista d'esquerres. És el retorn lògic de tants votants decebuts que varen migrar, transitòriament, cap a SI -els menys polititzats- i cap a Rcat -el més polititzats.
    Crec que ERC ha après dels errors dels tripartits.

    ResponElimina
  8. No se que dir-vos amb això de SI. Crec que és el partit més incòmode per l'establisment (és regeneracionista democràtic i indepe) i ha fet accions que han posat molt nerviosos als cirera-movers d'aquest país, com ara la denúncia per les "motxilles" de la diputació i la seva implicacio amb el #novullpagar.

    Per tant, que els mitjans diguin que no surten és normal, no volen que surtin.

    Crec que si capitalitzen el fet de que "son lúnic partit no deu calers als bancs" i fan accions interessants en la línia d'exposar corrupteles o ineficiències dels nostres polítics poden fer forat.

    Amés, en Tena és bo als debats. Crec que agafaran embranzida quan ens acostem a les eleccions. Si la crisi apreta, SI te oportunitats.

    No dic que obtinguin un altre cop representació, però si juguen bé les seves cartes, poden repetir perfectament.

    Ara, tot això son batalletes partidistes sense cap utilitat. Amb la que esta caient a les properes eleccions s'ha de presentar una candidatura unitària dels partits catalans per a declarar la independència. Així de clar. O no ens en sortirem, entre Espanya i la crisi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho veig com l'Anònim. No dic que a les següents eleccions SI repeteixi necessàriament resultats (4 diputats), però té opcions de fer-ho. Al principi en López Tena potser feia restar vots, però el partit ha sabut corregir això i a hores d'ara no passa. És més: estic d'acord amb l'Anònim que en López Tena, amb el seu verb, al debat de TV3 és capaç d'arrossegar centenars de milers de vots (o de fidelitzar-ne molts dels que tenia SI).

      Elimina
  9. Com heu dit SI és molt incòmode per a tothom sobre tot perquè no té crèdits i pot denunciar el que calgui sense cotilles.
    Cap de vosaltres explica com s'ha fet aquesta enquesta, ni qui la paga, però ja és prou evident que la fa el periodico.
    La mostra és poc representativa, 800 persones, si agafen mostres tant petites i esbiaixades és normal que SI no surti, però de la mateixa enquesta es pot concloure un resultat superior a 8 diputats, ja sabeu que el cuiner és important.
    Amb el suport a la campanya dels peatges, la defensa de la llengua, el discurs desacomplexat i els casos de corrupció que encara han de veure la llum, jo encara no prepararia la corbata negra, companys. Ho podem veure en la petita mostra d'aquest blog. SI ha de continuar treballant, pel bé de tots.

    ResponElimina
  10. Potser algun dia torni a votar a ERC, però de moment SI continuara sent la meva aposta perquè es l'únic partit que diu clarament que vol la independència i l'únic que en els debats al parlament es posiciona clarament com a independentista sense cap condicionant.
    Joaquim.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…