Ves al contingut principal

Després de llegir-me en Pere Navarro (#PSc)

Capçalera del web d'en Pere Navarro








El text no és gaire llarg. I val la pena llegir sencera la intervenció del primer secretari del PSc a Tribuna Barcelona. Pronunciada aquesta setmana, justament el dia en el qual un dels seus rivals al darrer congrés, Joan Ignasi Elena, anunciava la creació d'un corrent més obert a les tesis del catalanisme majoritari, que ara és indubtablement sobiranista. La conclusió és que el missatge del nou líder socialista és molt decebedor. El que és pitjor: altament irresponsable. Que d'una banda sap abordar el quid de la qüestió i que de l'altra, simultàniament i incomprensiblement l'amaga amb quatre tòpics que denoten un nivell de reflexió de parvulari. Hi ha en el text realisme a l'hora de delimitar els grans reptes socials que tenim al davant: situacions de pobresa que porten fins a la fam infantil, una dramàtica desocupació juvenil i la necessitat d'impuls econòmic a través de l'accés al crèdit, l'ajut a la innovació i a la internacionalització. També, en assenyalar la importància, més que mai, de la inversió pública en les infraestructures del transport o en la recerca. Realisme també en posar damunt la taula la veritable naturalesa del repte actual: "volem estar dins o fora d’Espanya?"

Però, una vegada correctament plantejat el nostre problema de crisi i de dependència, la resposta que n'ofereix Navarro, pensant bé, és d'un menjaflorisme sense límits. Parla de taxes sobre transaccions financeres i d'imposicions sobre l'especulació als mercats mundials que no podem prendre nosaltres, per limitar-se a la reintroducció (que caldria fer) de l'impost de successions. Però, a més, ignorant les nostres capacitats i el nostre paper al món, incorpora conceptes com una suposada i absurda obligació de "liderar Espanya i Europa" o el manit "tancant-nos en nosaltres mateixos no solucionem els problemes", com si viure a Noruega o Suïssa així ho exigís. Però on frega el ridícul és en la seva diagnosi del desastre del sistema de finançament en vigor i de com fer-ne el recanvi: "quin ha estat el problema d’aquest model? El problema és que els governs d’Espanya, el govern del PP i el del PSOE també si volen, no han complert alguns dels seus compromisos. Això ha causat desconfiança. El que hem de fer nosaltres és que es compleixin aquests compromisos i fer un altre model que no permeti aquesta desconfiança." A aquestes alçades de l'autonomisèria actuar amb aquesta ingenuïtat és una autèntica canallada.

Comentaris

  1. M'alegro que hagis entrat en aquest tema. Ja ho saps, no me n'he amagat mai, que crec que t'equivoques molt amb certs reduccionismes jo diria que perfectament malintencionats, que apliques a la teva diagnosis de la situació del nostre país i del que cal fer.

    Tots els que escrivim tenim una certa tendència a l'etiquetatge fàcil. Però el reduccionisme simplista és un error.

    Per això trobo encertat l'anàlisi ponderat que fas de la incomprensible intervenció d'en Navarro. Com bé dius, les seves receptes, si no estiguéssim com estem, en el moment que estem i al nivell que estem de conflicte sobiranista, podríem qualificar-les de parvulari.

    Però no ho són. Malgrat que els límits polítics del conflicte encara són confusos, el cert és que de fa unes setmanes ençà sí que podem identificar un "rearmament" argumental de l'unionisme militant. De molt poc nivell, això sí, farcit de tòpics absolutament falsos i d'amenaces. Que en Navarro parli, a aquestes alçades de que la independència menaria a una Catalunya "més petita" o "més pobra" és un autèntic insult, si ho deixa així. Té dades? Té arguments econòmics que desconeixem? Per què no ens explica en què es basa per dir aquestes -als meus ulls- imbecilitats? Aniria bé que si té arguments, dades, diagnòstics, ens els traslladés. Enriquiria el debat. Però no, perquè no en té, segurament perquè no n'hi ha, i llença aquests tòpics de l'unionisme més ranci.

    La sra. Bótox-Camacho també ha entrat en aquesta dialèctica. Però ella, en tant que delegada colonial del partit que mana a Espanya ho fa directament amb l'amenaça. Que en el debat parlamentari de la setmana passada tregués el tema de "les pensions", és a dir, de que els pensionistes catalans en cas d'independència tindrien amenaçades les seves prestacions és treure el Sant Crist, el més gros. De fet, després d'amenaçar el procés sobiranista amb el tema de les pensions... denota una desesperació total. Després de les pensions... ja només els hi queda la Brunete, els tancs de la Brunete. Més enllà de l'amenaça de les pensions ja no hi ha res. Ara patim l'amenaça dels sous públics, és a dir, de collar tant el govern que arribi un punt que no pot pagar els prop de 300 mil sous públics que depenen d'aquesta transferència. Treure l'amenaça de les pensions és... treure l'última carta a jugar abans de fer intervenir la Brunete.

    Fins i tot admetent els límits difusos que des de diferents sensibilitats i visions sobiranistes hi pot haver sobre la situació i el compromís de cadascú i de les diferents forces polítiques, el que em sembla que tots ja podem veure i compartir, estar d'acord, és que alguns han pres part i han començat a militar en el terreny de l'oposició al procés.

    I, com sempre, i hem de felicitar-nos perquè vol dir que realment no hi ha arguments racionals ni inteligents, ho fan a partir de tòpics falsos i d'amenaces. El sr. Navarro i la sra. Camacho ja han pres part i ho han fet amb indissimulada fidelitat als arguments de l'espanyolisme més ranci.

    A veure si entre tots aconseguim el que ahir demanava, exigia, el mestre Puyal: un discurs comú. Si tots hi posem una mica de la nostra part, crec que podem. I si no podem, fracassarem.

    ResponElimina
  2. Perdó, m'he deixat de comentar una cosa en relació a la intervenció d'en Navarro: no entenc que giri l'esquena d'aquesta manera tan bèstia a bona part del seu electorat. Segons totes les enquestes, al voltant d'un 50% dels votants del PSC-PSOE volen una Hisenda catalana, recaptació i gestió dels impostos en mans de la Generalitat.

    Que un 50% dels seus electors sistemàticament se situïn en aquesta posició, enquesta rere enquesta... és una dada molt i molt important. Que no entenc com pot ser ignorada, menystinguda o insultada de la manera que ho fa la direcció d'aquest partit.

    Em supera. No entenc què estan fent. No entenc què volen. No entenc perquè no assumeixen la part de responsabilitat que els hi toca i que sincerament crec que podrien... No ho entenc.

    ResponElimina
  3. Benvolgut Dies: un discurs comú no sé si el trobarem, però, ben segur, si esclata la gran batalla, lluitarem colze a colze.

    ResponElimina
  4. Aquí es demostra el per què de l'existència de determinats partits: quant al fet que en Pere Navarro giri l'esquena al 50% de la seva militància per protegir els interessos d'Espanya per sobre dels de Catalunya es tan com dir que ells no treballen per protegir els interessos de la gent del país que els vota, sinó per l'Estat que els oprimeix. Una gran enganyifa, una estafa mafiosa que ha de ser recordada. I si esclata la gran batalla, i lluitem colze a colze serà tot un immens plaer passar per sobre de traïdors com aquest.

    ResponElimina
  5. De fa temps, bons companys, que el dia-D ja està anunciat. Lluitar colze a colza amb vosaltres serà tot un honor. Llàstima que encara ens falta un capdevanter que pugui marcar el camí i pugui marcar el ritme. Sols, i sense un mínim consens, serà una empresa inabastable. Espero i desitjo que arribi el dia de la nostra llibertat i la fi de la secta política que ha segrestat la democràcia. Bon cop de falç!. Salut i pau.

    ResponElimina
  6. Jo crec que el PSC-PSOE no és útil pels interessos de ningú a aquestes alçades del conflicte, per això que esta patint tant.
    No és útil als interessos catalans perquè te un discurs superat: les posicions d'aquest 50% favorable a l'hisenda pròpia estan millor representades per altres partits d'esquerres millor posicionats a l'eix nacional.

    I no és útil pels interessos espanyols, ja que és massa "tou", ara que de la banda espanyola s'ha renunciat a jugar la partida amb arguments. Saben que si centren la seva estratègia en un debat racional perden per golejada. Per això l'amenaça de les pensions i l'histerisme de la Elephant's Cup.

    El que no entenc és perquè Navarro s'ha depenjat amb aquestes declaracions absurdes. Però bé, ja s'ho faran, quan abans peti el PSC abans acabarem amb el partit que esta organitzant tota la moguda "prou retallades" sense dir ni mu sobre l'espoli. Només ens caldrà fer caure els sindicats.

    Però bé, jo crec que el principal problema que tenim ara mateix és el del pereiel-llopisme de CiU. Han traït tants cops les seves paraules i han enganyat tants cops al poble català que els hi serà molt complicat tenir credibilitat. Han d'oferir algun caramelet, alguna cosa (per minsa que sia) on els catalans ens poguem agafar en aquest moments tan durs pre-llibertat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…