dissabte, 19 maig de 2012

El drama de les primeres lletres d'un catalanoparlant

Editorial Planeta (Barcelona)









Els nostres fills bessons estan en ple procés d'aprenentatge de la lectoescriptura. No és pas un moment fugaç. La brega s'allarga ben bé durant els dos darrers cursos de l'educació infantil. És un moment que considerem absolutament clau en la seva formació, així que cada dia procurem també aplicar-nos i llegim junts una estoneta. Perquè no s'interfereixin l'un amb l'altre hem d'anar amb cadascú a un extrem de la casa per fer-ho en veu alta però sense ser escoltats. Darrerament i a poc a poc, els progressos, en contrast amb les acaballes del curs anterior, comencen a ser prou evidents. Ara comença a ser més motiu de gaudi, de descoberta, que no de patiment. Com a resultat d'aquest nou esperit, des de no fa gaire, els passejos pel carrer es van convertint en un petit exercici constant de lectura de cartells, rètols i aparadors. Anem bé. És com un festival de primers impactes lingüístics.

Per al petit parlant de català (la nostra llengua mancada d'un estat al darrere que la imposi i la defensi) aquesta experiència d'aprenentatge també esdevé un punt humiliant. Perquè en un país tan anormal com el nostre, aquest allau d'impressions no sempre és fàcil de gestionar, especialment, si parlem de la lectura de prospectes alimentaris i d'envasos a la cuina. D'allò que es llegeix, com a resultat de la curiositat, mentre es menja. Perquè és un autèntic drama, frustrant per a ells, haver d'explicar una i altra vegada allò que els fills van llegint i no entenen en absolut. Principalment, perquè està escrit sobretot en portuguès, com tothom sap, la segona llengua de l'etiquetatge dels productes alimentaris a Catalunya. Però que també pots trobar en suec, turc, eslovac o àrab, o qualsevol altra llengua del món mundial. Perquè la presència del català a l'etiquetatge del nostre país i dels nostres productors continua essent massa estranya.

4 comentaris:

  1. Ara gairebé ningú no se'n recorda dels problemes generats per la repressió permanent contra del català, el PP el primer. Tothom està capficat amb l'enorme drama econòmic. Però la persecució contra del català segueix vigent.
    Quan els meus nanos eren petits, a l'edat dels teus, estimat Granollacs, ja havíem hagut de rascar-nos molt la butxaca per poder-los portar a una guarderia-escola que fos netament catalana, amb consciència clara. Després, ja dins de la primària, vàrem seguint rascant la nostra butxaca en portar-los a un col·legi concertat que seguís tenint les idees clares. Aquest és el preu de ser català, de voler seguir sent català.
    De tota manera, és tanta la invasió del castellà per tot arreu, que ara un dels dos ja escriu pèssim i parla pitjor...

    Com que el PPSOE mai no permetrà un sistema educacional i polític tan respectuós com el de Suïssa, doncs no ens queda més remei que fugir. Sempre acabo així, però és que no hi ha més remei.

    ResponElimina
  2. és un esforç constant, amb el vent de proa, però del que ens en sortirem. Pitjor estaven les coses fa 40, 50, 60 anys...

    ResponElimina
  3. Joan Carles de Reus19 maig de 2012, 21:21

    David, d'aquesta no ens en sortim de cap de les maneres. Un estat en contra, un govern dels millors en contra, una societat dividida i la part catalana aborregada, una capacitat d'acció nul·la, una desmotivació total, i això sí, tothom a la seva, i l'últim que tanqui la porta. Mentides i més mentides, pagar i pagar, peatges i més peatges. Senyors, és fa molt difícil viure-sobreviure així. Qui tingui alguna idea que la posi en pràctica, si us plau!. Per cert, avui he fet 2 "no vull pagar" per dignitat, ja us diré el que em costarà!.

    ResponElimina
  4. A ma filla de 7 anys li passa el mateix. Tenim algunes pel·lis en DVD en català, però quan n'hi poso alguna que no en té llavors em pregunta: "Com és que no està en català?". El mateix passa amb altres productes que s'han de llegir. Un cop li vaig comprar un àlbum de la Hello Kitty en català i, en començar a llegir-lo, va dir: "Ah, però si està en català!" (podíeu veure-hi un "ja era hora!"). I sobre això cap dirigent polític espanyol no en diu res, i això que els del PP sempre s'esgargamellen perquè tothom pugui usar la seva llengua. Des del món acadèmic català sí que se'n diu alguna cosa, però des del món acadèmic espanyol no (amb alguna excepció, com en Moreno Cabrera).

    ResponElimina