Ves al contingut principal

Els amics espanyols de la nostra llengua (#necessitemunestat)

Josep Trueta
En rellegir el gran patriota prematurament desaparegut Francesc Ferrer i Gironès (Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història, Edicions 62, 2000, p. 304-305) he topat amb una anècdota coneguda que vull compartir. Josep Manyé, republicà de bona família enviat/exiliat durant la Guerra Civil a Anglaterra, on actuà en representació del Departament d'Economia de la Generalitat, s'hi instal·là definitivament com a periodista en acabar el conflicte. Les seves qualitats i els seus contactes amb altres exiliats li obriren de bat a bat les portes de la BBC, on desenvoluparia tota la resta de la seva vida professional. Fou l'home fort del Spanish Service durant la Segona Guerra Mundial i en els temps més durs del franquisme, amb les seves emissions sota el pseudònim de Jorge Marín. A partir d'una al·locució puntual en català de Josep Trueta, Manyé instaurà l'abril de 1947 un espai radiofònic quinzenal en la nostra llengua de deu minuts de durada. La reacció dels amics republicans espanyols a l'exili ens la concreten les memòries del doctor Trueta:

"La reacció espanyola a Anglaterra fou inesperada per l'agressivitat. Àdhuc el meu liberal veí, Salvador de Madariaga [medievalista i ultra espanyolista], s'adreçà a les autoritats angleses dient que calia suspendre les emissions 'perquè encara farien augmentar la instransigència militar i franquista contra Catalunya'. No hi valia que els féssim veure que la BBC radiava en castellà sis hores i quinze minuts diaris, i sols deu minuts cada dues setmanes en català. Amb aquest motiu es produí una mena d'unitat 'nacional castellana': els secretaris de Negrín a Londres i els falangistes de torn a l'ambaixada espanyola, uns darrera els altres, desfilaren pel Foreign Office irats per l'insult que es feia al castellà." I no repetiré cites d'en Pla que tothom coneix, sobre allò que uneix els espanyols. Sense dubte, l'anticatalanisme, avui com ahir, és un dels primers valors.

Comentaris

  1. De ben segur que amb l'experiència adquirida el Sr. Josep Manyé no tornaria a muntar mai més un "Spanish Service" ni a la BBC ni enlloc.

    ResponElimina
  2. Visiteu Apuntem.cat per veure que res no ha canviat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…