Ves al contingut principal

Filmar els cobradors: que fan alguna cosa malament? (#novullpagar)

La campanya contra l'espoli via peatges ha generat múltiples debats de tipus jurídic. És d'aquelles polèmiques divertides, amb suc. Personalment, desconeixent en bona mesura si existeix una jurisprudència suficient aplicable al cas, m'ha cridat l'atenció la unanimitat amb la qual tothom, partidaris i crítics de la iniciativa, han assumit que no es pot gravar els treballadors d'Abertis que exerceixen de cobradors als peatges. Naturalment, això no ha impedit que pengin de la xarxa centenars de vídeos d'impagaments. Però, sempre, mirant de no enfocar o pixelant la imatge dels agents al servei de l'empresa. En alguns casos, com en el de l'energumen en nòmina de la concessionària a la sortida d'Amposta, els treballadors han utilitzat insults i amenaces per evitar ser enregistrats. Potser estic molt equivocat, però no acabo d'entendre perquè s'assumeix generalment que no es pot gravar l'activitat d'algú que es troba en un lloc públic i exercint unes funcions per concessió administrativa, al qual, per reblar el clau, la Gestoria (en aplicació d'una llei de 1972) fins i tot pretén atorgar la condició d'autoritat pública per facultar-lo a aixecar una denúncia contra els usuaris que diuen prou i no paguen.

Es veu que ara no es pot gravar lliurement una activitat de caràcter públic realitzada al carrer? La setmana passada, fins i tot, Nació Digital va informar d'una denúncia presentada per un cobrador, que havia portat a declarar davant dels mossos un dels primers practicants del #novullpagar, acusant-lo d'haver-lo fet sortir sense el seu consentiment en un dels vídeos de la campanya penjats al youtube. Finalment, els mateixos policies van suspendre la declaració adduint que s'havia tractat d'un error i el procediment preliminar no va passar a majors. A veure, una cosa. Però, que estan fent alguna cosa malament els cobradors, que calgui amagar? Que cometen un delicte? Que els sap greu participar, de forma pública i coneguda, en l'activitat recaptatòria d'una empresa que, només durant el primer trimestre d'enguany, ha fet als peatges catalans 135 milions d'euros de benefici net a partir d'uns ingressos totals de 172 milions? Llum i taquígrafs, càmeres i acció.

Comentaris

  1. Tinc entès que és legal gravar una conversa en la que hi intervens tu. I que no cal avisar al teu interlocutor.

    No se si això és extrapolable a gravacions en vídeo.

    El que esta clar és que la legislació que te a veure amb filmació/gravació de persones ha de canviar radicalment. Son lleis fetes en els temps en que només la televisió i la ràdio tenien la tecnologia necessària per enregistrar persones o esdeveniments.

    Ara absolutament tothom porta a la butxaca un aparell de gravació/filmació/fotografia de gran qualitat.

    Deu me'n guard de lloar un paio com en Xavier Rius, però l'incident que va tenir amb una sovietpiquet de TV3 el dia de la vaga va ser molt revelador.

    Poder gravar va molt bé en casos com aquest (que suposo que hauran inspirat el post d'avui):

    http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=_VKSc53QGrA

    ResponElimina
  2. La llei diu molt clarament (arreu del món occidental) que no es pot fotografiar ni gravar vídeo, ni el so de ningú que aparegui com motiu del tema en qüestió. En qualsevol cas, cal l'autorització de la persona gravada, i recomano que aquesta autorització sigui per escrit sinó et pots quedar sense ni cinc a la butxaca pagant indemnitzacions. Si surten persones, encara que només sigui una i que no sigui el motiu del tema, llavores sí que pots fer la gravació. Quan també pots fer la gravació, és quan ets graves a tu mateix i l'altra persona gravada n'és conseqüència ineludible. El so gravat com justificació del que tu dius, és correcte. El que pugui dir l'altre persona n'és la conseqüència del que t'hagis gravat a tu mateix.
    Per tant, recomano molt que ningú se li acudeixi fer aquestes fotos que dieu a menys que vulgueu col·laborar a l'enriquiment dels dits cobradors dels peatges. Tampoc crec que cobrin gaire, pobres...

    ResponElimina
  3. quin dret tens a fer sortir la cara d'algú a youtube,twiter o facebook,sense que ell ho vulgui?No saveu el que han d'aguantar aquests treballadors.Perquè hi ha alguns cobradors maleducats,no pots jutjar-los a tots igual

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…