dijous, 10 maig de 2012

Gran Timoner, ja heu fet testament? (#tenimpressa)

L'Empordà










Durant segles havia estat costum en tots aquells que emprenien un llarg viatge. Els notaris tingueren aquelles setmanes més feina de l'habitual. La primavera de 1592, poc abans del moment decisiu, del xoc de trens, l'autèntic home fort de la Generalitat, el diputat militar Joan Granollacs anà al notari a fer testament. Sabia que s'apropava el moment del tot o res. Que la seva resistència política als designis de Felip II de Castella podia portar-lo a la mort o a l'exili. Assenyadament, volia fer paleses, sense equívocs, les darreres voluntats. Molts altres dels seus seguidors, dels membres principals de les institucions catalanes, seguiren el seu exemple. L'exèrcit reial que la tardor anterior havia ocupat l'Aragó i aplicat una repressió brutal sobre el país veí era acantonat, esperant esdeveniments, a la frontera. Granollacs havia convocat representants de les principals ciutats i viles del país per convèncer-los de la necessitat d'aixecar entre tots una tropa defensiva que, només teòricament, hauria de formar-se amb l'objectiu d'assegurar la pau pública al Principat contra l'acció dels temuts bandolers. Molts pensaven, però, que preparava el combat definitiu contra l'exèrcit reial en defensa de Catalunya.

De fet, el diputat Granollacs i els seus partidaris portaven anys intentant evitar la intervenció del país. Tants segles després, la situació torna a ser desesperada. La crisi descomunal que ens afecta posa en qüestió els fonaments mateixos de la societat europea del benestar, com en el cas de tots els nostres veïns. Serà una batalla defensiva ben difícil de guanyar. Però, per a nosaltres, aquest temps també suposa un extraordinari embat per part de l'Espanya que malda des de fa segles per destruir-nos. La voluntat de recentralització de l'arquitectura política i la determinació d'espoliar-nos per salvar-se s'accentuen cada dia que passa. Els nostres dirigents, com en Granollacs a les acaballes del Cinccents, hauran de triar entre la resistència o l'enfonsament del país. La voluntat de ferro del nostre històric diputat va ser derrotada per la traïció des de dins del país. Avui, perquè som majoria, la situació és, serà diferent. Toni Albà ho expressava brillantment no fa gaires dies en un vídeo de la campanya #novullpagar: "President, poseu-vos del costat del poble i Catalunya us farà costat". S'atansa l'hora dels valents, dels líders. I cal estar disposat a acabar a la presó.

6 comentaris:

  1. És més, amb els draps bruts enlaire de Bankia deixant el PP en pilotes davant de la UE, les ires de Rajoy (llegir Aznar) contra del nostre Timoner, seran d'esquizofrènia. Com que no hi haurà, i no n'hi ha ara ja, cap manera de parlar de res a Madriz, si no és per deixar-nos (fer-nos) caure davant de l'estimball que tenim davant nostre, doncs crec que no ens queda cap altra alternativa que fugir ara mateix, ara que ells estan en hores molt baixes.
    El bon Granollacs de l'època va fer testament, tal com pertocava llavores; ara, ens toca dipositar els nostres impostos a la nostra Agència Tributària de Catalunya, els que encara podem, es clar.

    ResponElimina
  2. Els notaris escanyols, quasi tots, establerts a Catalunya ja han rebut la ordre del decret llei per la qual els testaments de qualsevol persona habitant a Catalunya nomes pot fer testament en llengua castellana i que el beneficiari nomes pot ser qualsevol habitant de la resta de les escanyes, l'impost de successions serà d'un 90 per cent a menys que el beneficiari sigui madrileny, polític gallèg o aferrissadament anti-català.
    Firmat per un ajudant d'un Bombó que no pot firmar perquè està amb una princesa alemanya, una capsa de Vi-agra que creu caducat perquè ni això l'hi fa ja efecte.

    ResponElimina
  3. Muntaner.
    La gran base cultural que refleja en muchos de sus post no se corresponde, veces, en sus conclusiones.
    El conocimiento del pasado es imprescindible para entender el presente. (No conocía la historia de Granollacs. Gracias).
    Pero el pasado, debemos reinterpretarlo en el entorno en el que nos movemos.
    Quiero la independencia YA. Pero afirmar que “CAL ESTAR DISPOSAT A ACABAR A LA PRESÓ” es, desde una visión neurolingüística y de comunicación publicitaria, aceptar la derrota antes de empezar cualquier acción.
    Nuestro problema como catalanes es que hemos olvidado el “concepto de estado” y mientras no lo recuperemos estamos sentenciados a perder.
    El Virrey de Catalunya en los últimos años profundizo aún mas nuestra perdida del concepto y el que quiere ser futuro virrey (Oriol Pujol) juega a “Estat propi” para no decir nada, mientras que otros se lanzan a choradas similares “Dret a decidir”.
    Me puedo equivocar pero creo que Màs en un hombre honrado y tal vez con menos miedo del que parece. El tiempo lo dirá. No hace falta correr. Esta crisis durará muchos años. A veces creo que los que quieren el referéndum ya, es por ambición personal o simplemente porque desean que perdamos.
    Las encuestas del CEO, si se quieren leer de forma objetiva, nos “dice” que podemos ganar si actuamos con inteligencia. No volvamos a formulas del pasado que nos hicieron fracasar . “Si hacemos lo que siempre hicimos conseguiremos siempre los mismos resultados”.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que el que vol dir l'autor amb la frase de la presó és que, quan en una lluita les dues parts s'hi juguen tant, la derrota ni serà passatgera ni serà indolora.

      Per això s'ha d'estar disposat a fer el que calgui per guanyar.

      El clima polític a les principals formacions del Parlament és com de principis dels 90 del segle passat: aquí no passarà res, ningú prendrà mal i tot continuarà més o menys com sempre.

      Doncs no, ara és caixa o faixa. I l'estat espanyol acorralat és capaç de posar dirigents polítics rivals a la presó i de molt més. Pregunta-ho a l'Otegi.

      I un referèndum no l'hem fet mai. Jo crec que el país està com per guanyar-lo de carrer si el féssim demà. Potser és que soc un pel més optimista que tu o que n'estic més fins als collons de la situació que tu.

      Elimina
  4. Política colonial10 maig de 2012, 23:29

    Malauradament no tinc un caràcter optimista, dubto molt i molt de la consistència del poble català, quan Toni Albà diu president el poble estarà al vostre costat, em venen calfreds.
    I no sabeu com i com desitjaria equivocar-me.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muntaner
      Mi teclado est fallando y no puedo contestar adecuadamente al ANÓNIMO.
      Pero a Vd. puedo segurarle que su pesimismo esta totalmente fuera de lugar.
      Conoce algun pueblo que despues de 300 años de brutal represión siga vivo?
      Conoce a una cultura que haya aguantado durante 300 todos los embates de un opresor y siga viva?
      Catalunya perdio una batalla en 1714 pero no perdió la guerra.
      Los españoles estan perdiendo batalla tras batalla desde 1714.
      Superficialmente, lo que Vd. escribe es cierto, pero debajo de ello esta un pueblo vivo. Un pueblo que es la herencia de los iberos (o tal vez seguimos siendo iberós) y que su tierra es capaz de convertir a sus inmigrantes en catalanes.
      Vivimos en un sociedad liquida, pero los catalanes aún seguimos manteniendo, proporcionalmente, un parte solida y eso nos dará la victoria.
      La guerra del 36-39 fue básicamente una guerra contra Catalunya. Bandas anticatalanas crearon el miedo, la muerte y la desolación. Quisieron destruir nuestra sociedad, pero continuamos la herencia de nuestros antepasados. El franquismo siguió queriendo destruir nuestra nación y continuamos vivos. Los intelectuales y políticos que "mamaron" de Vicens Vives (el encaix de Catalunya con Espanya)nos hicieron perder 30 años, pero la cabra siempre tira al monte. Así que estamos en el mismo punto de partida.
      Catalunya será libre. Solo hace falta que algun político entienda lo que es la neurolingüistica y la comunicación y naturalmente se olvide del último Virrey de Catalunya que sigue pregonando que entiende a los independetitas pero que "es muy muy muy dificil conseguir la independencia (ergo no es posible -segun él-)
      En mi modesta opinión el antiguo Virrey esta haciendo un gran mal a Catalunya. Quiero morir como un patriota y la historia lo juzgara como un traidor.
      Amunt i Crits.

      Elimina