Ves al contingut principal

I Unió va triar unionisme (ells sí que són una ficció)

No ha estat cap sorpresa. Josep Antoni Duran i Lleida ha construït durant trenta anys un partit de fidels. Amb gent de vàlua prou dubtosa (tots teniu els noms al cap), promocionada a base de portar cafès al líder. Un partit obsessionat de forma malaltissa per evitar ser fagocitat pel germà gran. Una dèria de conseqüències funestes per al país. Perquè arribat el moment més decisiu de la història de Catalunya, serà ell qui conduirà UDc a alinear-se definitivament amb l'unionisme. Ha estat la tria del miler de compromissaris aplegats aquest cap de setmana a Sitges. A la pràctica (encara que hi hagi verborrea catalanista pel mig sense cap impacte en la política real) Unió s'ubicarà amb el PSc, el PPc i Ciutadans en la defensa de l'statu quo vigent després de trenta anys d'autonomisme, aquell que condueix el nostre país al col·lapse i a la desaparició. Però, a més, abans, per tal d'evitar la divisió del país (argument fal·laç, manllevat dels tan odiats socialistes), Duran i Lleida ha fet una passa transcendental aquest cap de setmana en el procés de divisió de la federació que ha estat clau en la governació de la Gestoria durant aquestes tres dècades d'autonomisme.

També en això, potser, som en un autèntic final d'etapa. Després del fracàs del pacte fiscal, per obra i gràcia del posicionament d'en Duran i el seu nou comitè de govern, els horitzons de CDC i UDc no només seran diferents: seran obertament contradictoris. De moment, el franjolí no s'ha estat d'escenificar al dia següent del congrés una nova fugida endavant, iniciant una negociació en solitari amb el PSc, d'esquenes al Gran Timoner, que és a qui pertocaria la iniciativa. Correspondrà a Convergència en el futur immediat valorar amb qui vol (si és que realment vol) compartir l'esforç per construir l'estat propi per Catalunya. Si amb aquells que parlen de la independència com una ficció i proposen una fantasmagòrica confederació d'autèntica broma, o amb l'espai electoral independentista amb el qual, com remarquen totes les enquestes, podria construir una sòlida majoria absoluta al Parlament de Catalunya. Segons com es miri, doncs, el darrer congrés d'UDc podria constituir un pas endavant per a un nou context d'aliances. També per decidir consciències a llançar d'una vegada per la borda un llast que mai ha contrastat la seva veritable força electoral. Perquè en això, en rebre el judici directe dels votants, sí que Unió i, no pas la independència, és una veritable ficció.

Comentaris

  1. Sabeu, o n'heu tingut l'experiència, d'aquells que, instal·lats dins d'una presó o recinte militar, s'acomoden capitanejant maniobres de serveis d'interessos propis i, suposadament, pels companys de cel·la? Sempre, estan en connivència amb algun dels guardians més pervertit del cos de guàrdia, si no és directament amb el mateix Administrador.
    Doncs bé, en Duran-Lleida el veig, jo personalment, ves!, com un d'aquests que n'ha fet de la presó comuna el seu negociat. Tothom supeditat al seu mandat, amb prerrogatives amb qui es porti bé...
    En Lluís Vila d'Abadal ha tingut el valor de plantar-li cara i s'ha quedat tan sol que feia pena. I, és que el valor d'una poltrona és molt preuat.

    ResponElimina
  2. Unio es un partit de mediocres, tant o mes que el PSC. La Juanita, la Mamarratxa, el Pelegri, el Llibre si fos per merits personals no haguessin passat mai de fregar escales.

    ResponElimina
  3. Juanita la psicòloga té parents a Bellcaire d'Urgell, l'altre dia gent del poble em comentaven que el seu pare també es va inventar que era metge.
    A part, és una persona d'una mediocritat flagrant, vaj diuen al seu poble.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…