I Unió va triar unionisme (ells sí que són una ficció)

No ha estat cap sorpresa. Josep Antoni Duran i Lleida ha construït durant trenta anys un partit de fidels. Amb gent de vàlua prou dubtosa (tots teniu els noms al cap), promocionada a base de portar cafès al líder. Un partit obsessionat de forma malaltissa per evitar ser fagocitat pel germà gran. Una dèria de conseqüències funestes per al país. Perquè arribat el moment més decisiu de la història de Catalunya, serà ell qui conduirà UDc a alinear-se definitivament amb l'unionisme. Ha estat la tria del miler de compromissaris aplegats aquest cap de setmana a Sitges. A la pràctica (encara que hi hagi verborrea catalanista pel mig sense cap impacte en la política real) Unió s'ubicarà amb el PSc, el PPc i Ciutadans en la defensa de l'statu quo vigent després de trenta anys d'autonomisme, aquell que condueix el nostre país al col·lapse i a la desaparició. Però, a més, abans, per tal d'evitar la divisió del país (argument fal·laç, manllevat dels tan odiats socialistes), Duran i Lleida ha fet una passa transcendental aquest cap de setmana en el procés de divisió de la federació que ha estat clau en la governació de la Gestoria durant aquestes tres dècades d'autonomisme.

També en això, potser, som en un autèntic final d'etapa. Després del fracàs del pacte fiscal, per obra i gràcia del posicionament d'en Duran i el seu nou comitè de govern, els horitzons de CDC i UDc no només seran diferents: seran obertament contradictoris. De moment, el franjolí no s'ha estat d'escenificar al dia següent del congrés una nova fugida endavant, iniciant una negociació en solitari amb el PSc, d'esquenes al Gran Timoner, que és a qui pertocaria la iniciativa. Correspondrà a Convergència en el futur immediat valorar amb qui vol (si és que realment vol) compartir l'esforç per construir l'estat propi per Catalunya. Si amb aquells que parlen de la independència com una ficció i proposen una fantasmagòrica confederació d'autèntica broma, o amb l'espai electoral independentista amb el qual, com remarquen totes les enquestes, podria construir una sòlida majoria absoluta al Parlament de Catalunya. Segons com es miri, doncs, el darrer congrés d'UDc podria constituir un pas endavant per a un nou context d'aliances. També per decidir consciències a llançar d'una vegada per la borda un llast que mai ha contrastat la seva veritable força electoral. Perquè en això, en rebre el judici directe dels votants, sí que Unió i, no pas la independència, és una veritable ficció.

Comentaris

  1. Sabeu, o n'heu tingut l'experiència, d'aquells que, instal·lats dins d'una presó o recinte militar, s'acomoden capitanejant maniobres de serveis d'interessos propis i, suposadament, pels companys de cel·la? Sempre, estan en connivència amb algun dels guardians més pervertit del cos de guàrdia, si no és directament amb el mateix Administrador.
    Doncs bé, en Duran-Lleida el veig, jo personalment, ves!, com un d'aquests que n'ha fet de la presó comuna el seu negociat. Tothom supeditat al seu mandat, amb prerrogatives amb qui es porti bé...
    En Lluís Vila d'Abadal ha tingut el valor de plantar-li cara i s'ha quedat tan sol que feia pena. I, és que el valor d'una poltrona és molt preuat.

    ResponElimina
  2. Unio es un partit de mediocres, tant o mes que el PSC. La Juanita, la Mamarratxa, el Pelegri, el Llibre si fos per merits personals no haguessin passat mai de fregar escales.

    ResponElimina
  3. Juanita la psicòloga té parents a Bellcaire d'Urgell, l'altre dia gent del poble em comentaven que el seu pare també es va inventar que era metge.
    A part, és una persona d'una mediocritat flagrant, vaj diuen al seu poble.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)