Ves al contingut principal

Inversions nacionalment responsables (#novullpagar)

Èxit impressionant de la convocatòria popular del primer #novullpagar massiu i simultani. Els mitjans digitals del país han fet una cobertura fantàstica, fidels a la lluita del poble. Els tradicionals, han provocat en alguns moments autèntica hilaritat: com ara quan TV3 (mentre fins i tot Abertis reconeixia que a les 14 hores ja hi havia hagut 2.500 impagaments de peatges) posava entre els titulars del Telenotícies Migdia, literalmemt, el següent: "Problemes puntuals en l'operació tornada". Si voleu salivar amb la potència del fenomen, us recomano, amb un repàs exhaustiu a gairebé tots els elements implicats en el debat, una ullada a l'excel·lent apunt que hi ha dedicat en Xavier Rull al seu bloc. A mi, tot plegat, m'ha servit (encara que només sigui per una estoneta) per reconciliar-me amb la gent guerrera d'aquest país. Encara hi ha poble valent. Que s'atreveix d'una vegada a desafiar els de sempre. Que no només s'arrisca a una multa de cent euros, sinó fins i tot que s'hi juga el lloc de feina, com es pot comprovar en les piulades de molta de la gent d'esports de RAC1 o sobretot en l'entrada al bloc de la Gemma Liñán, periodista que espero i desitjo que treballi molts anys al programa 8aldia d'en Josep Cuní. Sí, l'establishment està escagarrinat.

Suposo que, a jutjar pel volum i l'embranzida que, tot i les continuades amenaces i intoxicacions va agafant la revolta dels peatges, no trigaran gaire més a forçar un canvi normatiu suficientment coercitiu per acabar amb aquest focus de contestació. El problema de fons de l'establishment, però, és que els de baix van descobrint el seu poder i comencen a no combregar fàcilment amb rodes de molí. Fins i tot davant raonaments que apel·len a la catalanitat d'una empresa que cotitza en borsa (els mercats, no son globals?) i al perjudici dels seus treballadors i petits accionistes, agafats com a escuts humans argumentals de les grans corporacions que es folren amb el saqueig. Ho sento, a mi em fan molta més llàstima els centenars de milers de catalans que es veuen directament i indirectament afectats per aquest negoci immoral consistent a repagar fins a l'infinit les mateixes infraestructures. Només els recomanaria que, si tenen uns petits estalvis, fora millor que els posessin a recer, ara que encara poden, en una altre tipus d'inversions productives nacionalment més responsables. Perquè qui s'apropa a un lladre pot sortir escaldat, encara que sigui de guant blanc i coll dur.

Comentaris

  1. Ara mateix podríem estar passant com el primer símptoma de rebel·lió de Catalunya. Així mateix. La rauxa ens apareix quan el seny s'esgota. La protesta del juliol amb més d'un milió de manifestants era el preludi, sense ni pensar-hi en fer res més. Però, la sang s'escalfa i no hi ha qui l'aturi.
    L'abús sistemàtic contra Catalunya té la seva factura: l'economia, els drets lingüístics, les comunicacions, etc. que els polítics d'Espanya ens volen acabar d'arrabassar. Que intentin ara mateix fer-ne alguna més i la cosa es podrà encendre de valent.
    En FM Álvaro ho ha sintetitzat molt bé a les 9h. a la RAC1. Llàstima que en Basté de vegades desbarra i rellisca en retrets als polítics que hi fan presència. Perquè si aquesta situació no és eminentment política que em pengin.
    Per cert, d'aquell partit que es deia PSC -us en recordeu?- ja ni respira pel que sembla. CiU que no sap quina postura prendre i tenen un autèntic debat intern d'entre oportunistes i secessionistes. I, dels PPs?, ja, ja!!

    En síntesi meva, el problema no és si pagues o no una prestació privada; el problema és l'abús del saqueig general amb tot. Jo mateix fa anys que no pago cap autopista perquè senzillament no em cal fer-les servir. l'abús està quan no en tens més remei que passar per allà perquè ja no t'hi han deixat cap alternativa.
    Això val per tot el ventall polític.

    ResponElimina
  2. Si no ho he entès malament, aquests 2500 només són al peatge de Martorell. Si sumem la resta i donem per fer que Albertis haurà rebaixat aquestes dades per conveniència, la xifra podria ser molt superior. No la sabrem. Es el que tenen les empreses que de demòcrates i informatives res de res.

    ResponElimina
  3. Vaig passar pel peatge dels túnels del Garraf en les dues direccions. Em va sorpendre l'entusiasme de la gent, aparcats en un espai tot just en sortir de les guixetes la gent s'anava acumulant allà, els que havien passat sense pagar treien el braç i aixecaven el puny fora de la finestra tot tocant el claxon.
    La gent demanava adhesius i banderoles i tot plegat va ser una festa. Hi torna a haver convocatòria, pel dia 20, aquesta vegada matí i tarda. #novullpagar

    ResponElimina
  4. Hi han cálculs que varem ser mes de 10.000...

    Això si que els hi faria mal....

    #jonovulluncomptealSantander

    #jonovulluncomptealBBVA

    #jonovulluncomptealPopular

    #jonovulluncompteaBankia

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…