Ves al contingut principal

Inversions nacionalment responsables (#novullpagar)

Èxit impressionant de la convocatòria popular del primer #novullpagar massiu i simultani. Els mitjans digitals del país han fet una cobertura fantàstica, fidels a la lluita del poble. Els tradicionals, han provocat en alguns moments autèntica hilaritat: com ara quan TV3 (mentre fins i tot Abertis reconeixia que a les 14 hores ja hi havia hagut 2.500 impagaments de peatges) posava entre els titulars del Telenotícies Migdia, literalmemt, el següent: "Problemes puntuals en l'operació tornada". Si voleu salivar amb la potència del fenomen, us recomano, amb un repàs exhaustiu a gairebé tots els elements implicats en el debat, una ullada a l'excel·lent apunt que hi ha dedicat en Xavier Rull al seu bloc. A mi, tot plegat, m'ha servit (encara que només sigui per una estoneta) per reconciliar-me amb la gent guerrera d'aquest país. Encara hi ha poble valent. Que s'atreveix d'una vegada a desafiar els de sempre. Que no només s'arrisca a una multa de cent euros, sinó fins i tot que s'hi juga el lloc de feina, com es pot comprovar en les piulades de molta de la gent d'esports de RAC1 o sobretot en l'entrada al bloc de la Gemma Liñán, periodista que espero i desitjo que treballi molts anys al programa 8aldia d'en Josep Cuní. Sí, l'establishment està escagarrinat.

Suposo que, a jutjar pel volum i l'embranzida que, tot i les continuades amenaces i intoxicacions va agafant la revolta dels peatges, no trigaran gaire més a forçar un canvi normatiu suficientment coercitiu per acabar amb aquest focus de contestació. El problema de fons de l'establishment, però, és que els de baix van descobrint el seu poder i comencen a no combregar fàcilment amb rodes de molí. Fins i tot davant raonaments que apel·len a la catalanitat d'una empresa que cotitza en borsa (els mercats, no son globals?) i al perjudici dels seus treballadors i petits accionistes, agafats com a escuts humans argumentals de les grans corporacions que es folren amb el saqueig. Ho sento, a mi em fan molta més llàstima els centenars de milers de catalans que es veuen directament i indirectament afectats per aquest negoci immoral consistent a repagar fins a l'infinit les mateixes infraestructures. Només els recomanaria que, si tenen uns petits estalvis, fora millor que els posessin a recer, ara que encara poden, en una altre tipus d'inversions productives nacionalment més responsables. Perquè qui s'apropa a un lladre pot sortir escaldat, encara que sigui de guant blanc i coll dur.

Comentaris

  1. Ara mateix podríem estar passant com el primer símptoma de rebel·lió de Catalunya. Així mateix. La rauxa ens apareix quan el seny s'esgota. La protesta del juliol amb més d'un milió de manifestants era el preludi, sense ni pensar-hi en fer res més. Però, la sang s'escalfa i no hi ha qui l'aturi.
    L'abús sistemàtic contra Catalunya té la seva factura: l'economia, els drets lingüístics, les comunicacions, etc. que els polítics d'Espanya ens volen acabar d'arrabassar. Que intentin ara mateix fer-ne alguna més i la cosa es podrà encendre de valent.
    En FM Álvaro ho ha sintetitzat molt bé a les 9h. a la RAC1. Llàstima que en Basté de vegades desbarra i rellisca en retrets als polítics que hi fan presència. Perquè si aquesta situació no és eminentment política que em pengin.
    Per cert, d'aquell partit que es deia PSC -us en recordeu?- ja ni respira pel que sembla. CiU que no sap quina postura prendre i tenen un autèntic debat intern d'entre oportunistes i secessionistes. I, dels PPs?, ja, ja!!

    En síntesi meva, el problema no és si pagues o no una prestació privada; el problema és l'abús del saqueig general amb tot. Jo mateix fa anys que no pago cap autopista perquè senzillament no em cal fer-les servir. l'abús està quan no en tens més remei que passar per allà perquè ja no t'hi han deixat cap alternativa.
    Això val per tot el ventall polític.

    ResponElimina
  2. Si no ho he entès malament, aquests 2500 només són al peatge de Martorell. Si sumem la resta i donem per fer que Albertis haurà rebaixat aquestes dades per conveniència, la xifra podria ser molt superior. No la sabrem. Es el que tenen les empreses que de demòcrates i informatives res de res.

    ResponElimina
  3. Vaig passar pel peatge dels túnels del Garraf en les dues direccions. Em va sorpendre l'entusiasme de la gent, aparcats en un espai tot just en sortir de les guixetes la gent s'anava acumulant allà, els que havien passat sense pagar treien el braç i aixecaven el puny fora de la finestra tot tocant el claxon.
    La gent demanava adhesius i banderoles i tot plegat va ser una festa. Hi torna a haver convocatòria, pel dia 20, aquesta vegada matí i tarda. #novullpagar

    ResponElimina
  4. Hi han cálculs que varem ser mes de 10.000...

    Això si que els hi faria mal....

    #jonovulluncomptealSantander

    #jonovulluncomptealBBVA

    #jonovulluncomptealPopular

    #jonovulluncompteaBankia

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…