Ves al contingut principal

La impossible insubordinació limitada (#tenimpressa)

El Doctor Robert
Encara que en Navarro i en Duran hi estiguin posant el punt de comèdia necessari, amb l'objectiu d'arronsar la proposta del Gran Timoner, tothom sap que els nostres veïns no cediran ni un milímetre en el finançament de Catalunya. I que si avui cedissin, perquè els semblés que estem enfadats, recuperarien el terreny prestat exactament quan volguessin. Perquè qui mana, mana. Aquesta és l'Espanya que han construït els autonomistes catalans durant trenta-cinc anys. La de la lleialtat unidireccional. La de la pressa de pèl constant. La del saqueig. La dels peatges i la del pillatge. Parlar de pactar amb el teu assassí és, com a mínim, de beneïts. No insistiré. En tot cas, a Catalunya, tothom té clar que aquesta representació que ha començat ara acabarà malament. Les insinuacions de resposta al fracàs del pacte fiscal per la via d'un trencament de la legalitat amb la creació d'una hisenda pròpia, que ha anat reiterant darrerament el Gran Timoner i sabotejat la seva vicepresidenta, no cal ni dir-ho, tenen una credibilitat francament limitada.

Perquè molt em temo que, en matèria d'exercici de la sobirania, les insubordinacions limitades no funcionen. Les estructures de poder estatals són tancades, perfectes. O s'assoleixen en plenitud o malament rai. Només la punteta, és difícil, per no dir inviable. Crear una hisenda pròpia per llei del Parlament de Catalunya sense disposar dels instruments adequats per imposar-la en el propi territori i, sobretot, per protegir els ciutadans de les represàlies de l'Estat espanyol sembla un projecte força irrealitzable. Així, doncs, no resulta massa agosarat plantejar la hipòtesi que al fracàs del pacte fiscal seguirà una convocatòria electoral, a través de la qual el Gran Timoner intentarà revestir-se de prou legitimitat democràtica com per encarar un nou pols amb l'Estat espanyol. La pregunta és si aquest repte que es posarà a judici dels ciutadans a través de les urnes serà encara una altra vegada (que en som de sòmines) sobre la constitució d'una inviable hisenda pròpia o sobre la realista i necessària creació d'un estat propi amb totes les garanties de legalitat i capacitat de coerció necessàries. Si s'opta per la primera via, com em temo, continuarem en el fons del fons del nostre històric cul-de-sac.

Comentaris

  1. Despres d'"El millor finansament de la historia" ara arriba "El millor pacte fiscal de la historia" als millors cinemes i teatres de patacada.

    ResponElimina
  2. Per favor, necessitem que es desencadenin ja fets que ens puguin despertar d'aquesta somnolència derrotista en què estem. Cal una bona sacsejada que ens agafi embranzida, que l'optimisme sumi a la gent, que comencem a creure que és possible i que ho podem veure aviat. S'acabaran els Duran i els Navarros i els que s'entesten en posar aigua al vi. Són nombroses les adversitats al llarg de la nostra història, necessitem saber el que és guanyar. Quan ho sapiguem en voldrem més.

    ResponElimina
  3. No tenim gaira temps, s'apropen les eleccions i tot sembla indicar que les propostes per la independència seràn variades. Tot i aixì la proposta l'em de fer senzilla; cap vot a les opcions autonomistes o espanyolistes, recomanem votar aquelles opcions que posin en el seu Programa i en el primer punt LA DECLARACIÓ UNILATERAL DE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, tant s'ha val si tenim més d'una opció, aquest no és el problema, el problema és continuar votant a CiU.

    ResponElimina
  4. ERC denuncia una brutal agressió de la policia a un seguidor del Barça al Calderón
    Sis agents el van agredir perquè no volia donar-los l'estelada · Tardà demana la compareixença urgent del ministre
    ERC ha denunciat una brutal agressió divendres a Madrid per part d'agents de la policia espanyola contra un seguidor del Barça que es va negar a donar-los una estelada que va alçar en el moment que sonava l'himne espanyol a l'estadi Vicente Calderón, on es disputava la final de Copa entre el Barça i l'Athletic. El president d'ERC al Bages, Lluís Oliveras, ha relatat els fets, que també ha denunciat el diputat Joan Tardà. Segons Oliveras, dos seguidors de l'Athletic també van passar la nit al calabós i van ser agredits. Tardà ja ha demanat la compareixença urgent del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, perquè en doni explicacions.

    El relat dels fets que fa Oliveras és aquest:

    'Dos nois de Sant Vicenç de Castellet (Bages) són al fons d’una graderia. Darrera hi tenen tot d'agents de la polícia. Sona l’himne espanyol, i un d’aquests nois treu una estelada. Una colla de policies s’abraonen sobre ell i li diuen que els l’entregui. Ell els diu que no, i se l’emporten. L’altre amic els diu que per què se l’emporten si no ha fet res. Ell els acompanya i els agents li diuen que si surt de l’estadi no tornarà a entrar. A ell això li és igual, i continua amb ells.

    Porten al noi de l’estelada a fora l’estadi. A l’amic, l’aparten. Comencen a pegar de manera salvatge el noi de l’estelada. Un policia li diu: 'Et trencaré el braç i no podràs alçar la bandera mai més'. Ell crida al seu amic, i li demana que ho enregistri amb el mòbi. I ho fa. Un policia li agafa el mòbil i li esborra tot. Al noi de l’estelada, li han fet un tall al nas i té la cara inflada. És a terra, però quan passa algú a prop de les reixes que hi ha allà, l’aixequen i el piquen. Diuen als que passen: 'Mireu com peguem els 'polacos'. Són sis polícies (sí, sis!). Quan el tenen a terra li diuen: 'Va, aixeca la bandera ara, català de merda'. Finalment l’agafen i se l’emporten. L’amic es queda allà sol, i tornarà unes quantes hores més tard a casa amb uns altres catalans que van amb cotxe, perquè ell hi havia anat amb un autobus d’una penya blaugrana.

    Al noi de l’estelada se l’emporten a comissaria. Allà el continuen pegant. Està mig inconscient. El posen en una mena de cel.la i cada hora o cada dues hores li aixequen el cap i el tornen a pegar. Li diuen: 'No tornaràs a mirar la bandera!'. Ell queda estirat a terra.

    Finalment a quarts de dues del migdia de dissabte el deixen sortir. La seva dona s'assabenta que és a la comissaria detingut per l'advocat d'ofici, perquè l’amic no li havia pogut dir on era, perquè no ho sabia. Quan surt, un agent li diu: 'No em dirà vostè que no ha fet res perquè el deixin així', encara amb un to burleta.

    El deixen sense mòbil i evidentment sense estelada. S’ha d’espavilar i agafar l’AVE cap a Barcelona, on el van a buscar els amics. Té la cara desfigurada. En comptes de ràbia pel què ha passat, està deprimit, abatut, i se’l veu molt trist.

    El delicte: Aixecar una estelada i no voler-la entregar. Intenció de xiular un himne que aquest noi considera el de l’estat que oprimeix el seu país. Segurament també influeix el fet de ser català. Això ha passat el 25 de maig del 2012 a l’estat espanyol'.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…