Ves al contingut principal

A les seves ordres, Gran Timoner! (si és per trencar les costures)

Platja de la Mar Bella (Barcelona)











Sempre he apel·lat a la generositat. Així que, tot i emprenyat per les multes anunciades, endavant. Som-hi. Arriba sense remei la mare de totes les batalles i convindria que no acabéssim com Saddam Hussein. Aprofitant la crisi, Espanya és a punt d'intervenir-nos, d'acabar una feina de desgast del nostre minso poder que està fent la Gestoria més Gestoria i l'autonomisèria més autonomisèria que mai. Arriba el dia de prendre una decisió. D'alçar-se. De dir prou. No sé si és el pla B, el pla de l'estrebada o la transició nacional, però és a punt de començar alguna cosa molt grossa. Mentre al carrer continuarem lluitant amb la insubmissió a l'espoli i la rebel·lió dels peatges, a les institucions caldrà que els qui diu que ens representen (encara que semblen més lligats a determinats poders) arrisquin d'una vegada per totes i cridin el poble a expressar-se sobre la nova situació. Potser acabaran a la presó (sóc il·lús, oi?). Però com al president Companys, això els farà més grans, els forjarà com a líders. Correspondrà al partit majoritari del sobiranisme marcar la fita, perquè ha rebut i encara conserva la confiança majoritària del sobiranisme. Als independentistes exprés ens agradarà més o menys, però és així.

Ben segur, la resposta de CDC serà novament (quanta paciència!) només una part del camí que hem de fer. L'enèssima pirueta que no acaba de pal·liar el drama en el qual ens trobem. La faran incompleta. Fins i tot tàcticament errònia, perquè continuarà allargant la solució definitiva al nostre problema, a la recerca de més i més consens social mentre, curiosament, són ells els qui gaudeixen dels beneficis de l'estructura de la Gestoria. Caldrà bones dosis de generositat per acceptar-la. Si és per trencar costures, però, per responsabilitat, caldrà donar suport a la proposta que faci al país el nostre Gran Timoner. Sense el sectarisme tan habitual que ens impedeix avançar, sempre entestats a col·laborar només en allò que se'ns hagi acudit a nosaltres i a criticar qualsevol altre camí més o menys col·lateral al que nosaltres hem imaginat. Haurà de ser, però, per obrir una nova via al marge de la legalitat espanyola. En resum: consens per ruptura. Si vol consens sobiranista a canvi de ruptura em posaré a les seves ordres, Gran Timoner! A pesar de tots els pesars, perquè el país és el primer per a un bon patrici.

Comentaris

  1. Tant el projecte de convocar eleccions anticipades per millorar votants amb CiU, ERC, SI, CUP, etc.), com l'altra projecte de convocar la Consulta, sigui pel Pacte Fiscal (+pau lingüística!) o independència directa, cal fer-los ja sense més dubtes.
    El carreró de l'atzucac de Catalunya ha arribat al cul de sac on ens han volgut dur. El Timoner ja ha vist que no i ha més sortides. Doncs, a què esperem?
    El seny s'ha esgotat i cal donar via a la rauxa.

    ResponElimina
  2. La única sortida es la de la independència directa, que el parlament de Catalunya la declari sense haver-ne parlat massa abans.

    Si hi han eleccions anticipades hi haurà un merder d'enganys, retrets, temps i diners perduts en cartellets als arbres.

    Si hi hagués un referèndum la campanya seria terrible, us imagineu la publicitat en contra nostra a tots els diaris i televisions nacionals?.

    I la declaració d'independència mes maca seria la que ens pertoca fer a tots els catalans, sortir al carrer i no tornar a casa fins que s'ens reconegui com a estat independent, en aquest cas, amb dos milions de catalans al carrer durant dues setmanes, fent torns, cauria la borsa, les cagarrines dels culs escanyols i Europa tindria d'intervenir donant-nos la raó.

    ResponElimina
  3. EL PARLAMENT PODRIA DECLARAR L'INDEPENDENCIA UNILATERAL,SI FOS PER UNANIMITAT,I HORES D'ARA ES IPOSIBLE,FEU CONPTES....PePEros,SOCIATES,CIUTADANS I FINS I TOT, TRES O QUATRE D'UNIO

    ResponElimina
  4. Estic d'acord que en Mas ha de fer el pas. La situació ja és insostenible (fiscalment, políticament, democràticament, econòmicament, socialment...). Per tant, els nostres governants NO TENEN MÉS REMEI que fer el pas, si no volen que tot s'ensorri. En resum: o fer el pas o diem adéu a tot (no només a l'autogovern: també al benestar social, a les universitats assequibles o al teixit empresarial). I en Mas ha de passar a la història com el presidentet que posa el punt i final a tot el que hem construït? O ha de ser el PRESIDENT que ens tregui d'aquest pou on estem de fa molts anys?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…