Ves al contingut principal

Papers de repressió reconvertits en memòria del nostre estat

José Patiño
Falten menys de nou-cents dies per a la celebració de l'efemèride. Seran tres-cents anys de l'Onze de Setembre de 1714, la jornada en la qual va acabar funestament la lluita sostinguda i tenaç de la immensa majoria dels catalans d'aleshores en defensa del seu propi estat constitucional. L'últim que sabíem és que, al compàs de la crisi, pel setembre de 2011, un acord de govern de la Gestoria havia fusionat en una de sola les tres comissions prèviament existents de caràcter commemoratiu. La seva funció serà, teòricament, la de "recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió i de les seves conseqüències per a l’organització política i institucional de Catalunya; recuperar i divulgar la tradició de la cultura i el pensament polític; projectar internacionalment les aportacions de l’experiència catalana de persistència històrica d’una nació; fer un balanç del procés de construcció nacional impulsat per la societat i, finalment, establir, impulsar i coordinar iniciatives de commemoracions d’especial rellevància, relacionades amb la història de Catalunya". Desconec les seves actuacions des d'aleshores.

Segons sembla, al marge d'aquesta comissió però amb l'empara de la Gestoria alguns historiadors preparen diverses publicacions importants per a l'any 2014. Com és prou conegut José Patiño i Francesc Ametller foren els principals ideòlegs del Decret de Nova Planta des dels seus càrrecs al Consell de Castella. Ametller (Barcelona, 1653-Madrid, 1726), jutge de l'Audiència reial abans de l'inici de la guerra, fou membre de la Junta Superior de Justicia y Gobierno creada per les forces d'ocupació el setembre de 1714 i autor d'alguns dels estudis que fixaren com calia governar el nostre país des de les noves bases de l'absolutisme borbònic imposat per dret de conquesta. Aquestes directrius polítiques emanaren d'un estudi profund i exhaustiu de les institucions catalanes, de l'Estat constitucional que es proposaven liquidar. Ara, justament, veurà la llum una recopilació de tots aquests materials. Així que, ironies del destí, els papers elaborats amb la voluntat d'esborrar per sempre la nostra organització política històrica serviran ara, de la mà dels seus botxins, per al seu millor coneixement públic per part dels catalans del segle XXI.

Comentaris

  1. Per això és bo llegir i rellegir aquestes notes que publiques, amb cansament o sense, però tan esforçadament cada dia.
    Un intent d'aportació dels autors d'aquests treballs seria que aquestes publicacions que dius que sortiran el 2014, siguin acompanyades de documentals intel·ligibles de TV3, còmics entenedors, i un llarg sistema de publicacions a l'abast del gran públic. Sinó, poca cosa farem, al marge de la divulgació de la documentació que cal pels entesos. Publicar en anglès, castellà, etc! Cal divulgar... no deixar-ho al pap dels entesos.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…