Partit Popular "Català"*: perduts en l'espai

Convent de Sant Francesc (Montblanc)
Salvades totes les distàncies (que són molt profundes, no cal dir-ho), aquests dies he pensat en aquells temps daurats de l'Esquerra eufòrica, camí del milió de vots. De fet, no fa tant. Només sis anys. En un error estratègic que pagaria caríssim, el vell partit republicà va decidir aleshores ocupar l'espai de l'esquerra nacional fent prevaldre l'eix ideològic per sobre de l'independentista (que era el que l'havia portat fins on era). En bona mesura, el pacte amb els socialistes, especialment, el segon, amb José Montilla, es va fonamentar en aquesta idea que calia conquerir nous espais, fins aleshores refractaris al missatge d'ERC. A la pràctica, com tothom sap, l'operació es va saldar amb guanys molt magres (que tot i així Joan Ridao encara continuava proposant no fa gaire) i amb la pèrdua d'una part importantíssima de la base electoral que havia permès el gran creixement del partit fins als 23 escons al Parlament de Catalunya. Com quin no aprèn la lliçó, ara, en l'altra banda del quadre, el Partit Popular inicia un projecte de propòsits semblants.

Es tracta d'ocupar l'espai que ells consideren abandonat per Convergència en el seu propòsit d'avançar amb el gruix del país cap a la llibertat plena. Es tracta d'un segment moderat (els qui se senten catalans i espanyols, diuen els de la Camacho) que, suposadament, no voldrà seguir la formació nacionalista en la seva nova ruta sobiranista. Em sembla molt dubtós que aquesta mena de gent, amb el pa que s'hi dóna i s'hi donarà des de Madrid en els propers temps, pugui apropar-se al Partit Popular. I alhora, pot molt bé passar que l'electorat més castís (guanyat en clau estrictament espanyola a un PSOE col·lapsat) quedi decebut i percebi aquest canvi com una traïció. Serà difícil avaluar-ne els resultats d'aquesta aposta del Partit Popular a la curta. Les enquestes tradicionalment amaguen un important gruix de vot ocult. En tot cas, és raonable pensar que, al compàs de les fuetades de la crisi, tot i la faramalla triomfant d'aquest cap de setmana, deu haver començat el desgast dels populars al nostre país, tal i com exemples com el de les eleccions andaluses semblen apuntar. ERC no va assolir el milió de vots i el PPC no esdevindrà la segona força política a Catalunya. De fet, probablement, els actuals 18 escons seran el màxim que arribarà a assolir mai al Parlament de Catalunya.

P.S. Català: tothom qui viu i no treballa activament per destruir Catalunya.

Comentaris

  1. Així també ho veig jo. Però, amb tota la repugnància i vòmit que em provoca aquesta gent del PP. (Encara és pitjor en Cañas de Ciudadanos.) Perquè una cosa és un error de càlcul d'ERC de no adonar-se per on anava el seu electorat, o de voler-se mantenir al Govern al preu que fos, i una altra és aquesta maniobra mentirosa de transformar-se com un travesti cap a una catalanitat espanyolera.
    Uns es van equivocar, els altres menteixen descaradament, amb cinisme tradicional castellà. No crec que a hores d'ara el PP no arranqui cap vot de CiU, per despistat que vagi.
    Un altra que també va totalment a la deriva, ho lamento molt!!!, és en Laporta venint ara a comentar que potser serà qüestió de tornar al Barça...: -" Mira, Jaumet, deixa el teu cul tranquil i asserenat una mica per examinar què has de fer definitivament!!"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muntaner ha dit..
      No et preocupis per Laporta. Lamentablement va perdre la seva oportunitat per sempre.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas