Vés al contingut principal

Peces-Barba, Catalunya i Portugal

Drassanes (Barcelona)











Després de veure les glorioses intervencions del socialista Gregorio Peces-Barba fa algunes setmanes, al Salvados de la Sexta, sobre la corrupció reial i al documental Monarquia o República, on quedava immillorablement retratada la indigència moral i política d'un dels pares de la seva sacrosanta Constitució, he topat amb el darrer llibre del professor Antoni Simon Tarrés (Del 1640 al 1705. L'autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea, València: Universitat de València-Institut d'Estudis Catalans, 2011, p. 32-33), on es sintetitzen les raons fonamentals per les quals el govern del comte-duc d'Olivares va avantposar la lluita al front català i no al portuguès. Us en faig cinc cèntims, a fi que tingueu a l'abast els criteris més científics que fan al cas:

1. Els ministres de la monarquia coincidien a assenyalar els perills que provocaria una intervenció francesa dins el territori peninsular. Ocupada Catalunya, els gals podrien abastar altres objectius com ara Aragó i València, territoris amb contingents de població occitana considerable.

2. Perdre el control militar de Catalunya suposava un seriós contratemps per al necessari contacte marítim amb Itàlia, especialment amb Gènova; posava en perill el sistema de comunicacions de la monarquia que connectava els seus tres grans blocs territorials: la Península Ibèrica, Itàlia i el Nord d'Europa.

3. Perill del nefast efecte en cadena que provocaria el mal exemple català: calia castigar exemplarment aquells qui es lliuressin a l'enemic francès; la fidelitat futura del Principat no podria restar assegurada sinó a través de la seva completa submissió militar.

4. En el cas de reprendre negociacions de pau amb els catalans o de girar cua cap a Portugal, existien moltes possibilitats que l'exèrcit congregat per envair Catalunya l'estiu-tardor de 1640 patís importants desercions, atès que era format principalment per soldats castellans de lleva forçada.

5. Cal tenir en compte el ressentiment i la malfiança de la cort envers el nostre sistema de lleis i constitucions: els cercles governamentals madrilenys "pensaven que ja no es podia demorar més una acció exemplar contra aquella alterosa província que es resistia a acceptar les directrius polítiques emanades des del centre castellanocortesà i que bàsicament passaven per augmentar l'autoritat del rei i cercar una unitat peninsular."

Queda clar, doncs, que el gust per llançar-nos ofensives recentralitzadores no és precisament d'abans d'ahir.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…