Ves al contingut principal

Relats de diumenge (XXXI). Davant el meu assassí en sèrie

L'Ametlla de Mar











Feia por. La casa on vivia, vella, atrotinada, començava a caure a troços, semblava la mansió dels fantasmes. A la cambra dominava una llum tènue, de quart minvant. Les cortines del gran finestral, lleugeres de gasa, voleiaven amb la brisa de la nit mediterrània. Quan me'l vaig topar de cara, amb el rostre tapat i completament vestit de negre (volia confondre's amb la nit), el primer que vaig pensar és que era una mica sapastre. A la història criminal europea n'hi havia hagut molts, d'assassins en sèrie. Als bons professionals, però, ni se'ls veia venir. Executaven la seva víctima indefensa amb enorme solvència tècnica i punt. Fins i tot semblaria que alguns dels morts, en cas d'haver sobreviscut, dirien sentir-se orgullosos de la immensa agilitat del seu caçador. El meu assassí particular no era d'aquests. La discreció no era el seu fort. El seu itinerari de mort no havia estat precisament quirúrgic. Es desplaçava, matusser, amb una evident falta de gràcia. Feia prou soroll com per provocar que la seva víctima es despertés fins i tot des de la fase rem.

Em va semblar que corria perill de clavar-se l'immens ganivet que, això sí, era capaç d'utilitzar gairebé amb igual destresa tant amb l'esquerra com amb la dreta (de fet, periòdicament, atacava les seves víctimes canviant de mà). Diuen que quan ets a punt de morir tota la vida et travessa el pensament en un segon. A mi, els metres que ens separaven, el temps durant el qual (aquesta vegada) va alçar la mà dreta i es vinclà enrere per agafar l'impuls mortal al braç, encara em va permetre processar diversos pensaments. El primer de tots: potser podria convèncer-lo de la possibilitat de conviure junts en harmonia i respecte. Acceptar la intenció i la violència del cop i oposar-hi resistència m'agafava cansat. Potser prendria mal, que la fulla d'aquell ganivet es veia grossa. I de la nostra baralla se'n podrien derivar fàcilment destrosses greus, mobiliari i decoració feta bocins. O, si més no, un desordre que costaria redreçar. Uf, quina mandra posar-s'hi. I, així fou com, encara que maldestre, el meu assassí en sèrie em va fer passar a la nit de la història. I en el més enllà, la veritat, no em vaig sentir orgullós de com havia estat de covard fins al darrer moment.

P.S. Avui i sempre, tota la força per als bons patricis que criden #novullpagar!!!

Comentaris

  1. Estic en un punt en què gairebé em causa més basarda la covardia, la suficiència impostada, la submissió a preu de saldo i l'apatia de la pressumpta víctima que aquest assassí primari, brutal, maldestre, prepotent... però determinat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…