S'avança la temporada de rebaixes (#unionisme)

Ferreres (El Periódico, 23 de maig de 2012)













Allunyats dels plantejaments barroers que, a Catalunya, se situen ja en els límits d'una minoria francament reduïda, els principals referents de l'unionisme (amb la seva disfressa d'homes assenyats), alarmats per les circumstàncies dramàtiques del país i l'empenta de l'independentisme, han iniciat les seves maniobres de distracció. La primera gran embranzida contra el pacte fiscal que el Gran Timoner haurà de gestionar no serà la dels partits espanyols, sinó la de l'unionisme català. L'amor entre el primer secretari dels anomenats socialistes catalans, Pere Navarro, i el renovat president del Comitè de Govern d'Unió, Duran i Lleida, es manifesta aquests dies públicament. Es tracta de torpedinar de la manera més efectiva possible l'aposta del sobiranisme majoritari per portar a Madrid una proposta d'acord fiscal en la línia del concert econòmic. Els uns i els altres saben que existeixen zero, repeteixo, zero possibilitats que Espanya accepti aturar (precisament en aquests moments) la depredació de recursos econòmics a la qual ens sotmet. Però tothom coneix també que som en el darrer graó abans d'arribar al final de l'escala i que cal jugar les cartes amb la màxima intel·ligència, perquè, del resultat d'aquesta darrera escaramussa de l'autonomisme dependrà qui surt en posició d'avantatge en la batalla final per la sobirania plena.

Els sectors unionistes, minoritaris, que representen Navarro i Duran tenen un gran interès a evitar que el Parlament de Catalunya acordi un projecte ambiciós, que pugui il·lusionar realment el país. Es tracta a tota costa d'evitar la confrontació. De continuar enganyant, fent creure que existeix un autonomisme viable, possibilitat de la qual s'ha descavalcat fins i tot el brigadista José Antich. El líder d'Unió, al servei dels qui sempre han manat; Navarro, per evitar el disgust dels seus correligionaris espanyols. Des de la coherència que dóna la consciència que tot plegat és una immensa pèrdua de temps, Solidaritat ja ha dit que no participarà del debat. I Esquerra Republicana, si més no, intenta tibar de l'extrem oposat de la corda, amb l'avís que no acceptarà cap autoretallada nascuda de les exigències del nou binomi de stars unionistes. Francament, una llàstima que dos partits que han celebrat congressos de suposada renovació fa poc temps es posin tan francament al servei de la fallida dels interessos de la gent d'aquest país.

Comentaris

  1. Sí, molt encertat.
    Que intentin pactar, que ho intentin, que res és possible de negociar amb el carceller. Un desengany més. Tenen por de ferir-se en la sol·licitud, no de ja fugir. En només plantar cara.
    I, quan en Rajoy, ja cansat de tants ploramiques, els planti la porta als nassos, llavores què? Haurem fet el ridícul per enèsima vegada. La terrorista Aguirre (o "La còlera de Déu") i tots els del PP, juntament amb els bascos, riuran a costa nostre una altra vegada.
    Perquè si aconsegueixen un Pacte Fiscal honest, aquest tindrà alguna trampa soterrada que serà una altra bomba que no haurem volgut veure. Però, així, els partits majoritaris se sentiran satisfets per poder anar de vacances mentals durant un temps fins que tornin a aparèixer els nous serrells de torn.
    Ara, això sí. Parlant i parlant de Pacte Fiscal, mentrestant ens estan segant per sota la Llei de Normalització Lingüística i ningú no en diu res. Els Ajuntaments han d'acceptar l'espanyol com si res passés i tothom ben distret... etc., etc, ......

    ResponElimina
  2. Jo el que veig es que l'espanyolisme ens esta donat per tots els costats i des d'aquí no es fa res, absolutament res. Quan ens vulguen aixecar estarem tan baldats de rebre cops que no sabrem on tenim el nord.

    ResponElimina
  3. Penso que els catalans, no ens aixecarem ja d'aquesta. Som massa individualistes i no anteposem el bé comú als nostres interessos personals. I així no anem enlloc. Menys a aconseguir l'independència de la Pàtria. Entre els colons espanyols, els botiflers d'arrèu, els mmigrants, els que passen de tot, els que van a la seva i els jubilats que ja ni piulen de la por que tenen al seu damunt, aquí no es mou ni Déu. Amén.

    ResponElimina
  4. No se'n sortiran, els extremistes minoritaris. Estan amb l'aigua al coll i se la beuran amb una resignació exemplar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas