Un moment "Sálvame" per a historiadors

Pel febrer de 2009 la revista Sàpiens es feia ressò d'una notícia que abans havien difòs també altres mitjans: la troballa de documentació molt rellevant per a l'estudi de la Guerra de Successió, fins aleshores desconeguda, a l'Archivio di Stato di Napoli, procedent del Consell d'Espanya a Viena. Justament tres anys més tard, començava a llegir l'obra de Lluís Guia Marín, Sardenya, una història pròxima (Editorial Afers: Catarroja-Barcelona, 2012, 398 p.). Tot va discórrer pels canals habituals, en el relat inicial de l'itinerari de la seva recerca, fins a l'inici de la pàgina 34: "Mai no he he considerat que descobrís res pel fet de consultar [en 2003] una documentació de l'administració de Carles d'Àustria que possiblement ningú o pocs havien treballat i que romania a la disposició de qualsevol a l'arxiu napolità. No cal més que acudir als inventaris publicats en suport paper o per la xarxa d'internet per constatar que l'existència d'aquest fons no era ni pot ser matèria de descobriment. Ho dic perquè els darrers anys he assistit estupefacte a notícies recurrents a la premsa en que algú s'erigia com a descobridor d'unes Amèriques que formaven part, feia temps i de manera natural, dels referents documentals de la recerca sobre la Guerra de Successió. També m'ha sorprès que la referència a aquests fons, per alguns dels que darrerament els han estudiat, s'haja fet mitjançant un afectat agraïment als que els han donat notícia de la seua existència. En el primer cas podem considerar que són actituds infantils d'alguna manera tolerables; el que no es pot admetre és que aquells que han tingut l'oportunitat i per tant l'obligació de conèixer la seua existència a través de treballs d'altres, eviten citar-los i decideixen recórrer deliberadament a aquestes cerimonies de falsos agraïments per menysprear els modestos esforços dels que sense ànim de competir han tingut la sort d'avançar-se en accedir a alguns fons documentals. Amb aquesta actitud l'únic que demostren és la seua mala fe o, si més no, la seua incompetència, en no haver estat capaços de conèixer abans el que com a 'reconeguts' especialistes, els és obligat." Zzzzasca.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas