Una bona guerra és la solució (#nonacionalisme)

Cal parlar de les coses que realment preocupen a la gent, ens diuen ben sovint els nostres veïns no nacionalistes. I naturalment, el que interessa a la gent d'aquesta riba de la mediterrània no és parlar de la crisi que ens fan i de l'espoli que ens priva del benestar, sinó de les glòries de l'imperi. Algú de vosaltres, de manera superficial, deu haver pensat, (també) aquests dies, que són bojos aquests espanyols. Ara, els ha donat per treure del bagul dels records, tal i com ens tenen acostumats de tant en tant, el "problema" de Gibraltar. Potser volen posar en pràctica aquella vella màxima que una bona guerra acostuma a solucionar les més greus crisis econòmiques. Com ara la Gran Depressió dels anys trenta del segle passat, encara que fos a costa de treure del mig uns quants milions d'éssers humans sobrers, en el curs de la Segona Guerra Mundial. Però, compte, perquè podria tractar-se, també, d'una recaragolada tàctica espanyola per cridar l'ajut europeu necessari per sortir del sot.

L'escena de per riure recorda aquell acudit dels temps del Pla Marshall, del qual va ser exclosa l'Espanya franquista, aïllada en una enfollida política autàrquica que va demorar dues dècades l'inici de la reconstrucció del país. A la vista que el pla beneficiava alguns dels països bel·ligerants contra els Estats Units, un assessor del Generalísimo proposava declarar oficialment la guerra al gegant nordamericà, per poder gaudir després dels ajuts. Franco contestava aleshores, molt seriós, que li semblava una idea excel·lent, però que què passaria en cas que Espanya guanyés la guerra als Estats Units. Ara, els nostres amos i veïns es posen en peu de guerra contra la Pérfida Albión per la sobirania de Gibraltar. Per cert, ja posats, podrien declarar-la també a la República francesa, en reivindicació de les terres catalanes del nord. Ah, no, que això que els van prendre els gavatxos el 1659, a diferència del penyal andalús, era Espanya, però en realitat no era prou espanyola. En fi, coses del no nacionalisme que es preocupa pels problemes reals de la gent.

Comentaris

  1. La cosa acabarà amb un vaixell de la Royal Navy empaitant les patrulleres de la Guàrdia Civil fora de les aigües gibraltarenques i això es vendrà com un acte de guerra. D'altra banda, els espanyols tenen una relació estranya amb el Regne Unit, volen conquerir part del seu territori però no deixen que una altra -Escòcia- s'independitzi; fins i tot, son capaços d'enviar-hi la Legión -cabra inclosa- per a restablir-hi l'ordre establert.

    ResponElimina
  2. Doncs si volen Gibraltar que re-negociïn el tractat d'Utrech. I ja posats que es retirin de Catalunya. Però no. Aquests neandertals mesetaris l'únic que entenen es el diàleg a hòsties. i garrotades i robar com a posseïts. Encara que tractant-se dels anglesos, les garrotades les rebrien ells i la cabra. Vinga va: amb Perejil vau ser molt valents. A veure si amb la Royal Navy sou tant toreros.

    ResponElimina
  3. ES EVIDENT QUE LA COSA DEU ESTAR MOLT FOTUDA, AIXO DE" GIBRALTAR ESPAÑOL" ES L'ESPANTALL DELS NO NACIONALISTES,"ABC","LA RAZON" "EL MUNDO"...,QUAN CAL DISTREURA AL PERSONAL, ARA JO PREGUNTO. ENCARE EXISTEIX GENT QUE S'EMOCIONA AMB "AIXO"? SENSA CONTABILITZA AN "TORRENTE",ESCLAR
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
  4. Arnau no ofenguis als neanderthals, aquests mesetaris no els hi arriben ni a la sola dela sabata

    Eliseu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas