Ves al contingut principal

Una immensa enveja escocesa (#tenimpressa)

Definitivament, Escòcia i Catalunya no se semblen en res. Absolutament, en res. La setmana passada, amb més d'un any de marge, l'independentisme escocès, encapçalat pel seu gran líder, l'Alex Salmond, ha llançat The Campaign for an Independent Scotland, la campanya que des del suport de la societat civil pretén abocar tots els esforços possibles per convèncer un milió més d'escocesos de la necessitat de constituir-se en Estat propi. La darrera enquesta, d'altra banda elaborada pels seus adversaris, enregistra encara un marge de més de vint punts a favor del no en un hipotètic referèndum. Fixeu-vos en l'aposta. El partit del govern autònom, després d'haver anat a les urnes amb una proposta independentista i d'haver marcat un calendari per fer-la realitat, es determina a convèncer els reticents a la seva proposta, que representen encara una majoria social. El que està fent l'Alex Salmond a Escòcia és per aixecar-li una estàtua a cada vilatge escocès. I torno, doncs.

Definitivament, Escòcia i Catalunya no se semblen en res. Absolutament, en res. Aquí el nostre partit gran del sobiranisme es presenta a les eleccions del braç de l'unionisme. Essent poblat d'independentistes, presenta al poble un programa que no defensa la independència, sinó un nou pacte fiscal amb l'Espanya de l'engany permanent i del pillatge. Quan arriba al poder no dissenya cap pla concret per dur a terme la seva promesa electoral i per explicar que farà si (com tot sembla indicar) fracassa. Afirma que no pot ensenyar les seves cartes a l'enemic, fet que alhora desconcerta absolutament els propis. Però és que, a més, tota aquesta desorientació es provoca a un país en el qual les enquestes diuen que el sí a l'Estat propi se situa vint punts per davant (i no exactament a l'inrevés, com a Escòcia). Encara ho diré una tercera vegada. Definitivament, Escòcia i Catalunya no se semblen en res. Absolutament, en res. Quina enveja de l'Scottish National Party. Quina enveja de l'Alex Salmond.

Comentaris

  1. En res, efectivament. Nosaltres teníem la democràcia més avançada del món i varem caure a les grapes dels dropos castellans. Crec que ja estava referenciat així a les èpoques medievals: "Gent amb els qui no hi pots fer cap mena de tracte".
    Mentrestant, els anglesos es van refinant i ara ens apareixen com els més respectuosos amb el tracte. M'agradaria veure els escocesos havent-se-les amb els castellans...

    Bé, ara cal el segon pas, el de la ruptura del Pactet Fiscal. Quants dies hi poseu? Una setmana a més estirar...? No és que ho desitgi! És que això no va enlloc. L'únic mèrit que té aquesta cimera és la d'aconseguir que el Capità hagi reunit tota la tripulació en una sola taula almenys una vegada. Cal reconèixer-ho, això mai no s'havia aconseguit i, per tant, té aquest mèrit d'haver-ho intentat. Seria com la celebració de no sé quin aniversari de la reina d'Anglaterra o d'Espanya: Tots junts, i què?!

    ResponElimina
  2. Escòcia ens recorda que les coses poden ser diferents.

    ResponElimina
  3. Si el partit del govern diu que vol l'Estat propi i està ple d'independentistes però agafa el camí de la submissió, potser el problema està en aquests independentistes que hi ha al partit o que els voten.

    ResponElimina
  4. L'única cosa que s'assemblen és en la fama de garrepes de catalans i escocesos.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…