Ves al contingut principal

Abertis com a metàfora de l'economia de l'espoli (#novullpagar)









Una cosa és el pagament per l'ús de les infraestructures i una altra, ben diferent, el pagament per l'espoli a benefici privat de les insfraestructures públiques. És normal que Abertis intenti el pillatge: com tot negoci intenta maximitzar els seus beneficis. El que és una autèntica vergonya és que el govern de la Gestoria ho empari i persegueixi els qui hi planten cara. Talment com si, per comptes de defensar els interessos generals, fes de policia privada dels amics. L'actitud agressiva d'Abertis es basa en el formidable endeutament derivat d'inversions internacionals a llarg termini que només podrà afrontar amb l'extensió de les concessions a les autopistes catalanes: enlloc pot practicar el pillatge que aplica als catalans, amb un benefici de 81 cèntims per euro recaptat. La xuleria de la companyia va quedar prou palesa ahir a Els matins de TV3 en el curs d'una fluixa entrevista de l'Ariadna Oltra al director general d'Abertis; va oblidar dues preguntes fonamentals: perquè els marges de benefici de les concessionàries a Catalunya no tenen comparació mundial i perquè, històricament, hi hagut i hi ha tants antics alts càrrecs del partit del Govern als consells d'administració de la societat.

Però Abertis, tal i com explicava ahir a l'Avui Jaume Argerich en un interessant article, es troba en greus dificultats. Els referents històrics de la seva malaltia són clars: l'economia de l'espoli només és viable sobre la base de l'existència i permanència de fonts de diner fàcil. Aquesta detracció sense esforç, però, no exerceix precisament com a incentiu a l'eficiència i la productivitat. Abertis s'ha llançat a realitzar inversions a França, Brasil i Xile que li han provocat un enorme endeutament i en les quals els marges de guany trigaran molts anys a compensar els diners esmersats i mai no aportaran els ingressos que té garantits i blindats aquí gràcies a les seves connivències amb l'administració pública catalana. De fet, tot plegat no és més que una metàfora d'altres relacions econòmiques del passat i del present. Les remeses d'or americà que van convertir Castella en un país sense incentius industrials, merament exportador de matèries primeres. L'espoli fiscal sistemàtic dels Països Catalans que ha estat un element bàsic en la inhibició a l'esforç d'amplíssims estrats (im)productius de l'Espanya espanyola. I és que l'economia de l'espoli, sigui l'Espanya imperial, l'Espanya actual o Abertis, sempre acaba malament.

Comentaris

  1. Mireu quin "nivellas" té la resposta de l'Arturo davant les preguntes del Lopez Tena, simplement brutal!! (primer link)

    http://www.youtube.com/watch?v=74UIfgC3CIg&feature=player_embedded

    http://www.youtube.com/watch?v=AXffuuN3uZo

    ResponElimina
  2. Es veu clarament que en Mas no te arguments. Els lladres mai no poden tenir arguments. Es per això que ens correspon a nosaltres fer una bona neteja de tots aquests paràsits de la societat. No espeu que en Mas ens porti cap a la independència perquè en Mas defensa la dependència. Molt malament, per cert.

    ResponElimina
  3. Només hi hauria una manera per la que Abertis es fes perdonar, i encara: Que aboqués els seus beneficis a la Generalitat, en aquesta Oficina de Recaptació de Catalunya. Seria allò de dir "Us he espoliat però us ho retorno amb enriquiment per a la mateixa Catalunya". Potser encara guanyarien més clientela. Però no ho faran perquè prefereixen (o no, Sr. Alemany?) el desprestigi nacional d'usurers abans que fer-se estimar.

    Ara, que si ho fessin, seria de primera plana mundial!

    ResponElimina
  4. Un link interessant:

    http://www.directe.cat/noticia/208292/abertis-denuncies-falses-contra-el-moviment-novullpagar

    ResponElimina
  5. Uriel Bertran repta a Salvador Alemany a un cara a cara per contrastar les dades de les autopistes catalanes.

    http://www.solidaritatcatalana.cat/noticies/uriel-bertran-repta-salvador-alemany-president-d%E2%80%99abertis-un-cara-cara-als-mitjans-de-comunicacio

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…