Ves al contingut principal

Corpus de Sang amb la Mònica Terribas (#bonspatricis)

Coll d'Estenalles










La gent de l'Associació Catalunya1640, incomprensiblement en solitari, en contrast amb la negligència de les nostres institucions, commemora aquest dimecres, tot avançant-se un dia, l'aniversari del Corpus de Sang. D'aquella jornada del segle XVII en la qual els pagesos que, com de costum, anaven a llogar-se per a la sega a les portes de Barcelona es van fer amos de la ciutat. Revoltats per demanar responsabilitats a les institucions del país davant la pressió a la qual eren sotmesos per la carestia i la precarietat que imposaven els allotjaments militars dels exèrcits del rei. Els seus delegats a Catalunya van ser encalçats amb violència (el virrei, assassinat) i els personatges polítics capdavanters a les institucions pròpies estimulats a actuar. També avui és temps de demanar reponsabilitats. Als qui amb la pràctica del pillatge sistemàtic, a les institucions o al món empresarial i econòmic, ens han deixat on som. I també, als qui tenint les eines precioses de la representació del poble (encara que no del poder) dubten entre servir el país o els de sempre. És hora de demanar responsabilitats i d'exigir responsabilitat.

La VI Medalla Pau Claris, que concedeix anualment Catalunya1640, vol reconèixer la trajectòria professional i patriòtica de la Mònica Terribas. Amb tots els retrets que es vulguin fer a la nostra televisió nacional, és un fet que ella ha sabut retornar-la al primer lloc de les graelles d'audiència, mantenint-ne un alt nivell de qualitat (element distintiu de la cadena). Que TV3 sigui la primera televisió del Principat no és només una qüestió de prestigi: suposa continuar disposant d'un instrument extraordinàriament potent capaç de ser utilitzat al servei del país. Preservar-lo en les millors condicions ha estat un tasca titànica. Tant perquè és un objectiu major per al nacionalisme espanyol a Catalunya (només cal escoltar d'en Joan Ferran a Jordi Cañas), com perquè la crisi que ha sacsejat amb tanta violència el nostre país i les seves febles institucions amenaçava de convertir en inviable la continuïtat del model històric de la televisió nacional de Catalunya. És fa difícil jutjar els canvis que es produiran després de la seva marxa, però no hi ha dubte que és una excel·lent oportunitat per destigir la Mònica Terribas per la feina feta. Hi sou convidats.

Comentaris

  1. Des de la més tendra joventut, sempre -probablement per allò de fer el contrari del què m'obligava Franco- m'ha apassionat sentir o veure què és el què fan les altres emissores de ràdio del món o de la TV d'arreu. Fins i tot, encara tinc les fotos que vaig fer de la carta d'ajustament d'un canal soviètic, captat al bell mig de Barcelona. Això m'ha permès, juntament amb els meus germans, mantenir un cert bon criteri del nivell del què estem veient. I, ja entrant amb el tema de TV3, certament, aquest canal de TV és molt bo. Molt. Sobretot, quan emet aquests documentals d'aquest nivell tant alt. TV3 té un grapat de documentalistes de primera fila mundial que li permet anar amb el cap ben alt arreu del món. No solament amb els documentals; amb la broma-conya-política incorrecta d'els Polònia i Cracòvia són insuperables! La varietat de canals que se'ns ofereix, també és envejable. A pesar que els considero que estan a mig camí del seu potencial. La qualitat de modernitat, elegància i agilitat del ritme del seu estil d'imatge d'emissió és exemplar.
    TV3 al llarg dels seus anys ha anat perdent primeres línies de tot el seu equip. Des d'en Jordi Llompart, en Francino fins un molt llarg etc. Suposo que sempre hi ha hagut tensions internes, algunes d'egoistes i altres amb propostes incompreses. Això sempre passa on hi ha ambició de futur.
    Per tot, per tant, la Mònica (per a mi, Moniqueta Terribles) ha sabut mantenir i potser apujar aquest nivell en èpoques difícils, tant pel pressupost com també per les pressions polítiques. Bravo per ella!

    ResponElimina
  2. TV3 és un canal collonut. Sempre el defenso. En Lulius te tota la raó: és de nivell Champions. Potser no per endur-se el títol (això queda reservat a la BBC, mireu The Shadow Line, per-fa-vor) però com per arribar i bé a quarts de final. I amb el pressupost i demografia amb els que ha de jugar, és un èxit llegendari.

    ResponElimina
  3. Un accident de moto -afortunadament lleu- m'impedirà de participar en persona d'aquest merescudíssim homenatge a Terribas. Hi seré " a distància"...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.