Vés al contingut principal

Corpus de Sang amb la Mònica Terribas (#bonspatricis)

Coll d'Estenalles










La gent de l'Associació Catalunya1640, incomprensiblement en solitari, en contrast amb la negligència de les nostres institucions, commemora aquest dimecres, tot avançant-se un dia, l'aniversari del Corpus de Sang. D'aquella jornada del segle XVII en la qual els pagesos que, com de costum, anaven a llogar-se per a la sega a les portes de Barcelona es van fer amos de la ciutat. Revoltats per demanar responsabilitats a les institucions del país davant la pressió a la qual eren sotmesos per la carestia i la precarietat que imposaven els allotjaments militars dels exèrcits del rei. Els seus delegats a Catalunya van ser encalçats amb violència (el virrei, assassinat) i els personatges polítics capdavanters a les institucions pròpies estimulats a actuar. També avui és temps de demanar reponsabilitats. Als qui amb la pràctica del pillatge sistemàtic, a les institucions o al món empresarial i econòmic, ens han deixat on som. I també, als qui tenint les eines precioses de la representació del poble (encara que no del poder) dubten entre servir el país o els de sempre. És hora de demanar responsabilitats i d'exigir responsabilitat.

La VI Medalla Pau Claris, que concedeix anualment Catalunya1640, vol reconèixer la trajectòria professional i patriòtica de la Mònica Terribas. Amb tots els retrets que es vulguin fer a la nostra televisió nacional, és un fet que ella ha sabut retornar-la al primer lloc de les graelles d'audiència, mantenint-ne un alt nivell de qualitat (element distintiu de la cadena). Que TV3 sigui la primera televisió del Principat no és només una qüestió de prestigi: suposa continuar disposant d'un instrument extraordinàriament potent capaç de ser utilitzat al servei del país. Preservar-lo en les millors condicions ha estat un tasca titànica. Tant perquè és un objectiu major per al nacionalisme espanyol a Catalunya (només cal escoltar d'en Joan Ferran a Jordi Cañas), com perquè la crisi que ha sacsejat amb tanta violència el nostre país i les seves febles institucions amenaçava de convertir en inviable la continuïtat del model històric de la televisió nacional de Catalunya. És fa difícil jutjar els canvis que es produiran després de la seva marxa, però no hi ha dubte que és una excel·lent oportunitat per destigir la Mònica Terribas per la feina feta. Hi sou convidats.

Comentaris

  1. Des de la més tendra joventut, sempre -probablement per allò de fer el contrari del què m'obligava Franco- m'ha apassionat sentir o veure què és el què fan les altres emissores de ràdio del món o de la TV d'arreu. Fins i tot, encara tinc les fotos que vaig fer de la carta d'ajustament d'un canal soviètic, captat al bell mig de Barcelona. Això m'ha permès, juntament amb els meus germans, mantenir un cert bon criteri del nivell del què estem veient. I, ja entrant amb el tema de TV3, certament, aquest canal de TV és molt bo. Molt. Sobretot, quan emet aquests documentals d'aquest nivell tant alt. TV3 té un grapat de documentalistes de primera fila mundial que li permet anar amb el cap ben alt arreu del món. No solament amb els documentals; amb la broma-conya-política incorrecta d'els Polònia i Cracòvia són insuperables! La varietat de canals que se'ns ofereix, també és envejable. A pesar que els considero que estan a mig camí del seu potencial. La qualitat de modernitat, elegància i agilitat del ritme del seu estil d'imatge d'emissió és exemplar.
    TV3 al llarg dels seus anys ha anat perdent primeres línies de tot el seu equip. Des d'en Jordi Llompart, en Francino fins un molt llarg etc. Suposo que sempre hi ha hagut tensions internes, algunes d'egoistes i altres amb propostes incompreses. Això sempre passa on hi ha ambició de futur.
    Per tot, per tant, la Mònica (per a mi, Moniqueta Terribles) ha sabut mantenir i potser apujar aquest nivell en èpoques difícils, tant pel pressupost com també per les pressions polítiques. Bravo per ella!

    ResponElimina
  2. TV3 és un canal collonut. Sempre el defenso. En Lulius te tota la raó: és de nivell Champions. Potser no per endur-se el títol (això queda reservat a la BBC, mireu The Shadow Line, per-fa-vor) però com per arribar i bé a quarts de final. I amb el pressupost i demografia amb els que ha de jugar, és un èxit llegendari.

    ResponElimina
  3. Un accident de moto -afortunadament lleu- m'impedirà de participar en persona d'aquest merescudíssim homenatge a Terribas. Hi seré " a distància"...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…