De coartades perfectes per mantenir-se en la immundícia (#corrupcio)

Columnes de Puig i Cadafalch
Feia temps que des del bàndol convergent alguns opinadors proclius ens venien anunciant una tempesta perfecta d'informes, filtracions i accions judicials que tindria per objectiu embrutar la imatge del Gran Timoner i la seva tripulació. Ens avisaven, no cal dir-ho, per tal que no ens hi abraonéssim. Les darreres revelacions sobre el cas Palau, amb noves i versemblants acusacions de finançament irregular de CDC han esclatat justament la setmana en la qual la coalició governant feia passes importants (o no, segons si llegim o no en Duran i Lleida) en relació a l'anomenat Pacte fiscal. Veure i escoltar el trio Chacón, Navarro, Bustos, a la meva ciutat, aquest cap de setmana, fent demagògia populista, asseguts en una cadira de barra de bar, com si el micròfon fos un gintònic, en els temps que corren, fa autèntica basarda. La ministra d'habitatge dels temps d'or de la bombolla immobiliària ha ressuscitat, després del seu fracàs renovador contra la vella guàrdia del Partido Socialista espanyol, per venir-nos a alliçonar en matèria d'ètica. Amb aquell fastigós posat de mitinera enfadada i pija que la caracteritza.

I és que, darrerament, els socialistes catalans que prioritzen la fidelitat a Espanya han entrat en vibració mística. Ja tenen tema per eludir responsabilitats. La corrupció convergeeeent! És la coartada perfecta per no afrontar les seves obligacions envers Catalunya i la seva gent. Denunciar llurs estratègies barroeres és gairebé una obligació moral. Com també ho és plantejar-se si CiU no utilitza determinades reivindicacions com a coartada perfecta per ocupar el poder i actuar al servei de l'establishment, dues activitats on la corrupció juga un paper absolutament fonamental. Fins i tot, reflexionar sobre les febleses en aquest sentit de la coalició governant, com a punt de referència bàsic de la nostra ofensiva cap a la llibertat plena. Quants morts més, molt vius, hi ha dins l'armari? En fi, que els uns i els altres continuen navegant en les aigües putrefactes de l'autonomisme pràctic. Si cal, els haurem de donar el braç per sortir, però sabent que en fer-ho la física determina un alt percentatge de possibilitats que acabem perdent l'equilibri i xipollejant amb ells entre la porqueria.

Comentaris

  1. Sí, massa fronts alhora.
    I, el fotut és que el PSC no se'n sap sortir de la seva monotonia d'indefinició després de veure que aquell "proletariat" d'immigrants dels anys seixanta està totalment caducat. Obres el pot i el seu tuf és molt més cult i que no es deixa arrossegar cegament.
    De tota manera, jo diria que ja no em preocupen aquestes putrefaccions de partit, tots embrutats per la contaminació de la cultura castellana de l'engany, malversació, etc., sinó que, crec, el que cal ara mateix és estar-nos molt amatents a les notícies, on ja s'està dient sobre la caiguda imminent de Rajoy, la transformació propera d'una UE federal i una acceptació d'una Catalunya emancipada.
    Tots sortirem bruts de dins d'aquesta presó. Uns per haver-se fet les necessitats a sobre i altres per haver-les llençat a la cara dels altres.

    ResponElimina
  2. Com molt be diu l'apreciable Ramon Llull. De la presó espanyola tots sortirem bruts. Però amb el fet de sortir-ne adquirirem el dret a netejar-nos. Idiotes si no ho fem.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas