Ves al contingut principal

El mateix (no) Corpus de sempre (#corpusdesang)

Ajuntament de Barcelona










Us recordaré una crònica ben coneguda. El 22 de maig de 2011 es van celebrar les darreres eleccions municipals. Per primera vegada des del 1979 el PSc perdia a la ciutat de Barcelona en el context d'una dinàmica electoral catastròfica que els ha deixat on són avui. Convergència conqueria per primer cop la victòria a la capital catalana, allò que havien somiat històrics pesos pesants del partit com ara Miquel Roca o Josep Maria Cullell. El primer dia de juliol, Xavier Trias era investit alcalde de la ciutat. Tot i la força del Partit Popular al nou consistori i la reculada de l'independentisme formal, la notícia constituïa una gran notícia per al nacionalisme català. Entre la victòria i la presa de possessió es va celebrar la festa de Corpus 2011, naturalment, dissenyada per l'alcalde i el seu equip municipal cessant. Res a dir. Aquest any, però, el primer d'en Trias, un sobiranista ferm públic i notori, vull dir-ho de manera constructiva, m'ha sorprès extraordinàriament que els actes de celebració de la festa continuïn exactament igual que en els darrers mandats socialistes.

A veure, que el PSc se'n rigui de la memòria històrica dels bons patricis catalans em sembla fins i tot normal. Una bona part dels seus líders, amb el defenestrat Jordi Hereu al capdavant, només trempen amb l'estanquera i les glòries de la Hispanitat. Em sap molt més greu, en canvi, que el primer consistori nacionalista barceloní ignori absolutament la importància històrica i la necessitat ineludible (més encara en els temps que corren, d'espoli i necessitat de revolta) de commemorar el Corpus de Sang de 1640, fita clau en la nostra memòria històrica. Potser sóc injust, però, les falques radiofòniques i els materials promocionals que he vist, on es recullen les activitats tradicionals (principalment, l'ou com balla a diversos patis monumentals) i la gran processó, ens presenten la diada com una mena de gran festa litúrgica-folclòrico-religiosa, políticament insípida i inodora, una celebració de la primavera que guarneix la ciutat de flors i violes. En definitiva, un Corpus sense sang. Molt malament, alcalde Trias. Li queden, si més no, tres anys per rectificar aquest error. Faci-ho, si us plau.

Comentaris

  1. Sí, és un oblit lamentable. És veritat que no hi he trobat cap acte de conferència, ni cap memòria que faci referència al Corpus de Sang. És estrany perquè no tinc en trias per una persona gens temorenca de dir les coses com són. Descuit? No, tampoc. Impossible. És més probable un mal assessorament de no voler-hi "recordar coses molestes".

    De la mateixa manera que hi ha el Fossar de les Moreres, no podria endegar-se algun indret simbòlic en memòria d'aquells fets? Seria qüestió de que a Ca l'Òmnium o a L'IEC o altri com CEC, etc. s'hi posessin a treballar. Ara mateix, se m'acut que es podria fer un bon baix-relleu amb el model del quadre d'Estruch, etc. De tota manera, ara que ho escric em sona haver-ho vist en algun indret. Si existeix, no s'hi fa cap acte?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon, hi ha l'estàtua de Pau Claris, si no m'erro, al principi del Passeig Lluís Companys de Barcelona, a la qual les institucions no fan ni cas!

      Elimina
  2. Granollaaaaacs....t’equivoques quan dius primer consistori nacionalista. En el fons encara confies amb ells....
    Jo faria un Corpus de Sang contra aquests enemics, perquè són els mateixos que voten amb el PP i no volen comissions d’investigació.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…