Ves al contingut principal

Emili Teixidor, l'intel·ligent captivador de lectors (#catalalatac)










Encara que l'actualitat d'aquests dies ha estat trepidant, enmig de les continuades agressions econòmiques i culturals de les quals és víctima el nostre país, no podia deixar de fer un modest homenatge a l'Emili Teixidor en forma d'apunt. Reconec que no he estat un gran lector seu. Fins i tot que, potser pel meu moment vital com a lector, aquell tan profund desassossec de la seva novel·la més mediàtica, Pa Negre, em va provocar una certa desconnexió. Per això, avui us parlo més del Teixidor mestre, defensor i difusor de la nostra literatura. Ha estat un autèntic plaer escoltar-lo de tant en tant en les seves intervencions radiofòniques, amb la seva passió pels llibres, desprenent bonhomia, amb aquell aire sorneguer, foteta. Encara que fos amb un cert to de pedanteria. Per a mi Teixidor va ser sobretot un mestre captivador de lectors. Comentador de novetats literàries, el recordo molt especialment al seu espai del ja mític programa radiofònic d'Antoni Bassas a Catalunya Ràdio.

No seré original, perquè a d'altres els va encomanar aquella passió i encara ho han recordat aquests dies. És una mostra d'aquella pedagogia inversa que tan habitualment cal utilitzar (els pares bé que ho sabreu), amb les nostres criatures. Sempre he mantingut en la memòria aquella anècdota de l'Emili Teixidor mestre captivador de lectors. Diu que portava a classe tres o quatre llibres. Anunciava als seus alumnes que venia a parlar-los de tots excepte d'un, que deixava per més endavant, per a quan fossin més grans. Naturalment, era precisament en aquell llibre que el mestre pretenia que s'hi fixessin. Els obria així el cuquet de la curiositat, la gana i els ulls a la lectura. Descansi en pau, el mestre aquell mestre engrescador compromés amb el seu país i la seva llengua. Quan recuperem l'Estat que necessita el català per sobreviure en plenitud, entre d'altres ben segur, alguns tindran un pensament per a l'Emili Teixidor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.