Vés al contingut principal

Emili Teixidor, l'intel·ligent captivador de lectors (#catalalatac)










Encara que l'actualitat d'aquests dies ha estat trepidant, enmig de les continuades agressions econòmiques i culturals de les quals és víctima el nostre país, no podia deixar de fer un modest homenatge a l'Emili Teixidor en forma d'apunt. Reconec que no he estat un gran lector seu. Fins i tot que, potser pel meu moment vital com a lector, aquell tan profund desassossec de la seva novel·la més mediàtica, Pa Negre, em va provocar una certa desconnexió. Per això, avui us parlo més del Teixidor mestre, defensor i difusor de la nostra literatura. Ha estat un autèntic plaer escoltar-lo de tant en tant en les seves intervencions radiofòniques, amb la seva passió pels llibres, desprenent bonhomia, amb aquell aire sorneguer, foteta. Encara que fos amb un cert to de pedanteria. Per a mi Teixidor va ser sobretot un mestre captivador de lectors. Comentador de novetats literàries, el recordo molt especialment al seu espai del ja mític programa radiofònic d'Antoni Bassas a Catalunya Ràdio.

No seré original, perquè a d'altres els va encomanar aquella passió i encara ho han recordat aquests dies. És una mostra d'aquella pedagogia inversa que tan habitualment cal utilitzar (els pares bé que ho sabreu), amb les nostres criatures. Sempre he mantingut en la memòria aquella anècdota de l'Emili Teixidor mestre captivador de lectors. Diu que portava a classe tres o quatre llibres. Anunciava als seus alumnes que venia a parlar-los de tots excepte d'un, que deixava per més endavant, per a quan fossin més grans. Naturalment, era precisament en aquell llibre que el mestre pretenia que s'hi fixessin. Els obria així el cuquet de la curiositat, la gana i els ulls a la lectura. Descansi en pau, el mestre aquell mestre engrescador compromés amb el seu país i la seva llengua. Quan recuperem l'Estat que necessita el català per sobreviure en plenitud, entre d'altres ben segur, alguns tindran un pensament per a l'Emili Teixidor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…