Ves al contingut principal

Entrevistes Lu[b]rificades (#autonomiseria)

Palau Desclergue (Montblanc)
No m'estranya gens que s'hagi dedicat a escriure novel·la amb la màfia com a protagonista. Quan un periodista vol ser punyent, incissiu amb els de dalt, acostuma a rebre. Fins i tot querelles del gran potentat Josep Antoni Duran i Lleida. Em refereixo a l'edició del programa Àgora de Xavier Bosch, dedicat a la situació de l'educació al nostre país i amb la consellera Irene Rigau com a convidada especial. Tal i com ha destacat la xarxa, no li va caldre ni defensar-se: el sempre lloat pedagog i filòsof de referència nacional Gregorio Luri va llançar-se, desmesurat, a protegir-la de la sana mossegada del periodista. Perdoneu, però això ja és es colmo. Sembla com que els actuals gestors apliquen unes mesures que no voldrien i prou, sense cap mena de responsabilitat. Pobrets. Ara resulta que la classe política autonomista, enfangada durant trenta anys en la dependència, no té res a veure amb les brutals retallades que estan ensorrant el present i les expectatives de futur de les nostres criatures.

A risc d'insistir en allò que ja us resultarà prou conegut, no puc estar-me d'enllaçar-vos la biografia de l'actual consellera. A veure, Irene Rigau ha ocupat càrrecs dins l'administració educativa autonomista del nostre país (començant com a cap als Serveis Territorials de Girona) des de fa exactament 30 anys, repeteixo 30 anys. 30 anys!!! Des del 1982. Ha estat diputada i consellera en altres períodes. Disculpeu-me, però estic fins al barret d'escoltar aquesta musiqueta d'allò que tenim ara és el que hi ha. No, benvolguts lectors, en aquest país hi ha precarietat, fracàs escolar i barracons perquè l'autonomisme governant així ho ha volgut per omissió, perquè ha considerat que era un mal menor. Per covardia. Fa molts anys que se sap que la dependència ens porta a la degradació dels serveis públics essencials. Fa prou temps que coneixem els efectes devastadors del dèficit fiscal per a la nostra economia. De tot això fa massa com per a què ara fem veure que no sabíem res. Que tot ens ve de nou. Que no ho havíem previst. Que els que es deien abans responsables davant els eixelebrats que ho denunciaven, éren uns autèntics temeraris. I a sobre, no els hi podem ni retreure la seva actitud amb unes humils preguntes que els posin en entredit. Perquè només volen entrevistes lu[b]rificades.

Comentaris

  1. La paraula clau d'avui crec que és "covardia". Sí, fins i tot Nebreda ja diu que a Madrid ens volen fotre fora d'Espanya. Té conya, no? Però, trobo que arribem a ser tan pesadets amb això de protestar sense fer-hi res que els bons madrilenys se'ns estan cansant de sentir-nos les nostres queixes.
    Està costant molt aconseguir moure'ns de la cadira. Encara no ens ho creiem i ens fa, alhora, molta por.
    Això: "Cobarde, gallina, capitán de la sardina"

    ResponElimina
  2. És molt trist veure com aquesta Consellera, amb el vist-i-plau del President, enfonsa dia rere dia l'escola pública mentre afavoreix a una escola concertada que, amb les diners de tots, educa als cadells d'aquells que ens han portat a la misèria i els prepara per continuar la "covard" obra dels seus pares.

    La dreta autonomista és així; i no s'hi val dir que no ho sabíem. Els qui vàrem conèixer de prop a la Rigau com a Consellera de Benestar amb el Govern de "l'independentista tardà" Jordi Pujol, sabem de quin peu calça.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…