Espanya rescatada, els catalans més espoliats (#yousaytomato)

Tortosa
Rescue me, ta-ta-ta-ta-ta, rescue me. Aquest ha estat el cap de setmana del rescat del sistema financer espanyol. No hi he entenc gaire, així que em refio de les primeres aproximacions d'economistes tan solvents com ara Salvador Garcia-Ruiz o Xavier Sala i Martín. I, francament, sembla que hi ha per sortir corrent. Com d'altres s'han aventurat, encara que no sigui públic, a llançar una xifra sobre els interessos que l'Estat espanyol haurà de pagar per aquest préstec europeu gegantí de 100.000 MEUR, m'avanço a dir, com el president Maragall, que tenim un problema i que es diu 3%. El rescat europeu suposa un major endeutament per a l'economia espanyola i això pot tenir efectes letals. L'entestament a barrejar un problema de deute privat (el que afecta els bancs) amb l'endeutament públic (suposo, amb el no nacionalista propòsit de no perdre la sobirania sobre el sistema financer espanyol) ens porta de dret al desastre. Els ciutadans, a pagar els problemes dels inversors i els banquers. Que Espanya hagi estat rescatada en aquests termes significa per a nosaltres, ras i curt, més espoli nacional i més espoli social. Catalunya continuarà pagant els plats trencats amb nous passos de rosca i els catalans, en particular les classes populars, viurem noves retallades per finançar el renovat deute de l'Estat espanyol.

Tot plegat, a més, la tarda de dissabte, va ser d'autèntica vergonya aliena. És difícil fer un ridícul semblant d'abast mundial: al dia següent, el setmanari Time s'enfontia descaradament. Tenir passaport espanyol s'està convertint en quelcom semblant a ser leprós al món antic. El president del Govern no compareix públicament un dels dies més importants de la història recent dels nostres veïns (debia estar mirant el partit de l'Eurocopa?). I l'estampa de Guindos de la Calzada, pinxo com mai, senzillament tremenda. Negant una vegada més la realitat. Mentint descaradament. Enganyant amb tot el morro possible. Amb posat malhumorat de, va està bé, si es posen tan pesats acceptarem els diners dels europeus, els concedirem l'honor d'ajudar-nos. Coses del no nacionalisme espanyol. Negant que el préstec comporti noves retallades, tal i com el comunicat de l'Eurogrup, en canvi, deixa ben a les clares. Tot sembla indicar que ens han fet un nou pas en fals. I, si per desgràcia és així, ja sabem qui pagarà els plats trencats. No sabem com afectarà tot plegat al nostre procés d'alliberament; sí, però, com ho farà a la negociació sobre el pacte fiscal: ara, l'autonomisme ja pot demanar a Espanya més recursos. Quina broma, què divertit!

Comentaris

  1. Per a CIU el rescat serà un bon pretext per tirar-se enrere del pacte fiscal?. Encara que això del pacte fiscal mai ha tingut cap mena d'indici d'èxit. De veritat que la troca cada dia s'embolica que fa fort. Suposo que al final Europa haurà de dir quelcom respecte a la situació de Catalunya. O millor no remoure la merda?

    ResponElimina
  2. És ara o mai. Alguns li diuen tomato, jo li doc oportunitat històrica. Qualsevol català (o espanyol resident) prefereix arriscar-se a quedar-se a una Espanya intervinguda abans que marxar, és que pateix d'imbecilitat crònica.

    No se quin és el sostre electoral dels imbècils crònics, però crec que molt baix.

    Per cert, espero amb candeletes la primera enquesta del CEO post-tomato. Hi haurà pebrots de fer-la i treure-la?

    ResponElimina
  3. Prefereixo agafar el tema des d'un angle diferent, i que és el mateix de sempre de l'actitud dels castellans. L'actitud del presumptuós i gandul que malbarata tot el diner que li arriba, sigui d'on sigui.
    Sabeu millor que jo que quan els castellans van fer fora jueus i moriscos es van quedar amb les mans tapant-se les seves vergonyes. Es van quedar sense res. Anaven arrasant totes les famílies cercant molles per menjar ells, no pas el poble. En Servant va fer-ne sàtira de la suposada opulència i de no tocar de peus a terra escrivint el Quixot o Cuixot. Ens han estat saquejant fins deixar-nos exprimits, secs. I, ara, veuen 100.000 M€ i han quedat amb els ulls esbatanats.
    Aquests diners serviran per iniciar -Gràcies a Déu!- una situació de conflicte mai vist. Espanya posarà en evidència tots els tripijocs bruts per poder-ne sucar com sigui alguna cosa d'aquesta morterada de diners.
    Si tenim bon seny, ara és el moment de denunciar Espanya molt didàcticament a la UE i a la premsa d'arreu del món del què ens ha estat fent. Fer això no és de mals companys. Mai no ho hem estat, de companys. Ara és el moment de tornar-los les garrotades. Si això ens serveix per poder fugir dels seu llaços, millor; en tot cas, servirà d'alguna cosa treure'ls els draps al carrer i que els vegi tothom.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas