Ves al contingut principal

Euro sanitari: catalans, ara a subvencionar la seva covardia (#novullpagar)

Avui s'estrena una nova gabella, un nou impost. La taxa moderadora o euro sanitari. Naturalment, serà només per als catalans, que ens mereixem més canya que ningú. Després de més d'un any de contemplar com el govern de la Gestoria es mira el melic en matèria de pacte fiscal. De preguntar-nos, exactament, ara, a què estem esperant. Després de tot això, arriba el moment d'aplicar la nova imposició, que per a això sembla que sí que hi ha hagut pressa. Ho sento, però no sé perquè hauria de col·laborar a subvencionar la passivitat, la inanició de l'anomenat govern català. Podria pagar noves taxes si veiés que els qui manen s'hi han deixat les celles. Que han fet, amb urgència, perquè el país ho requeria, tot allò que era a les seves mans per aconseguir nous recursos a base de retallar l'espoli fiscal al qual els espanyols sotmeten el país. Però no. Continuem esperant no se sap què. I mentre ells esperin, jo també esperaré. Esperaré que s'organitzi un nou front de lluita contra la covardia. Un altre front que aposti pel #novullpagar.

Aquests dies ja ens han dit que els farmacèutics dispensaran els medicaments encara que els compradors es neguin a pagar el nou impost. Que hauran de complimentar un full amb les seves dades a fi que la Generalitat pugui prendre contra ells les mesures oportunes (amb tot el morro, un recàrrec com a deutors, mentre simultàniament no paga les factures als seus acreedors). La pregunta és: si l'interessat es nega a fer constar les seves dades en el full esmentat, què passarà? Les farmàcies no li lliuraran el fàrmac? En un escenari dantesc d'autonomisèria portada a l'extrem es produiran escenes de tensió entre malalts i professionals sanitaris? La Gestoria envia els catalans a lluitar entre ells per a no haver-se d'enfrontar a Espanya. En fi, també aquí, nous conflictes derivats de l'extrema covardia d'uns polítics que el poble no es mereix. Però no hi ha dubte que, també en aquest cas, la societat s'organitzarà per dir prou. Que els de dalt traspassin contínuament les conseqüències de la seva actitud mesella als de baix serà aviat insostenible. Temps de conflicte, mentre no es vulgui afrontar la solució, la solució amb majúscules que tothom a Catalunya sap.

Comentaris

  1. "La Gestoria envia els catalans a lluitar entre ells per a no haver-se d'enfrontar a Espanya".

    Aquesta és la clau, si arribem a combatre dit estigma i en sortim guanyadors la nostra llibertat estarà a tocar amb la mà.

    ResponElimina
  2. Cert, tots a #novullrepagar. S'esta convertint en un cau indignao i de gent miop que creu que això és culpa del pèrfid capitalisme internacional, dels "mercats" i "dels polítics" en general. I la culpa és d'Espanya i els seus col·laboracionistes catalans. Per tant, tenim una bona plataforma per convèncer a idiotes amarats de post-lerrouxisme a la nostra causa.

    No podem caure en errors passats i enfrontar-nos entre catalans per questions socials mentre continuem esclavitzats per Espanya. Per cert, cada cop estic més segur que el moviment indignao esta finançat amb fons reservats de l'estat: és massa útil als seus interessos com per ser casualitat.

    ResponElimina
  3. Fa molt, molt de temps que estem pagant la covardia del nostres polítics i lo que considero mes important: fa molt, molt de temps que estem pagant la nostra pròpia imbecil·litat. Perquè s'ha de ser curt de gambals per votar el que vota la majoria. Ja se que el que dic es políticament incorrecte, però... "catalans despertem de la nostra imbecil·litat profunda i serem lliures".

    ResponElimina
  4. molt exclamarse i quan arribi l´hora de passar per les urnes tots a votar pel tandem guapo i calb-pataner i aixi ens llueix el pel. Pero un pais que del xampany en diu cava i posa un burro catala a la seva bandera que se´n pot esperar.

    ResponElimina
  5. Per tot arreu ens trobem amb els impediments de poder viure amb la tranquil·litat que ens hauria de permetre l'època actual. I no és així per la submissió permanent als espanyols.
    De bestieses a causa d'ells n'hem rebut moltes, en seguim rebent i, si no ho aturem immediatament, en seguirem rebent.
    D'entre les bestieses dels espanyols, ara mateix acabo de trobar-me amb una edició de 1595 del Quixot, editat a Amsterdam. Sí. Oficialment, el Quixot no apareixerà fins deu anys més tard. El tema Servant (Cervantes) també s'està enrarint molt.
    http://molendinoregio.blogspot.com.es/2012/01/el-quixot-editat-el-1595.html?showComment=1340468224083#c4507378957590033723

    Bona revetlla, malgrat tot!

    ResponElimina
  6. Senzillament estan aguantant com poden el ruixat i esperant que la crisi afluixi aviat, per poder pidolar i rebre una mica més d'engrunes que ara. Perquè si una cosa tinc clara és que no tenen la més mínima intenció de trencar amb Espanya, hi ha massa interessos en joc.

    ResponElimina
  7. Per ara l'unic que ha fet Conveniencia es emprar el servei catala de transit (inventant-se sancions ad-hoc) per defensar els interessos d'Abertis.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…