Europa i Catalunya en temps de canvi, ara fa cent anys (#crisi)

El maig de 1917 Enric Prat de la Riba era investit, per segona vegada, president de la Mancomunitat de Catalunya. Europa era immersa en la Primera Guerra Mundial, conflicte que el catalanisme guaitava com una oportunitat única per beneficiar el país d'una futura i segura reordenació de les fronteres continentals. Prat de la Riba dirigí un discurs als diputats que l'havien escollit els convidava a esguardar el moment "on s'infanta amb dolors heroics una nova Europa" i apel·lava a la responsabilitat: "vosaltres de constituir per voler del poble que us ha elegit la Generalitat de Catalunya, i jo la de presidir-la i representar-la." El president de la Mancomunitat, a les acaballes del seu discurs no dubta a apel·lar a l'aprofitament d'aquesta "Europa constituent" amb paraules que ressonen en els nostres temps de crisi i recomposició: "És amb l'ànima plena d'aquest foc de renovació que des de Catalunya diem avui a l'Estat la vella paraula. No hi ha perill més gros que la immobilitat: restar aturat és morir. Qui no es transformi intensament i despressa, en tots els ordres, avençant-se a les exigències del nou ambient universal, o deixarà d'ésser o esdevindrà montjoia humil, mostra d'un passat caigut al marge d'una humanitat fortament trasmudada."

"Transformar-se de cara a l'esdevenidor, és enfortir-se, és créixer, és habilitar-se per a tenir el lloc que pertoca. I l'esdevenidor, entre altres característiques ben assenyalades, és universalisme i autonomia. Les al·liances presents i altres que en l'esdevenidor vindran a completar-les són el pròleg de federacions immenses, que no poden constituir-se ni subsistir sense la plena llibertat interior dels pobles, de les nacionalitats que les integren. Per això avui, ensenyant una vegada més el nexe fondíssim existent entre l'humanitarisme i el nacionalisme veritables, els directors d'aquesta transformació, els que preparen aquesta nova forma d'Estat resultant de l'aglutinació de tots els Estats del món en dos o tres lligues o unions, són precisament els que s'esforcen en aparèixer campions de les llibertats nacionals, de l'autonomia de les nacionalitats, fins de les més petites i resignades."

Comentaris

  1. Realment, a cada cita que ens presentes es veu com de presoners som d'aquesta Espanya.
    Esperem que sigui l'última i que sigui per millor!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas