Ves al contingut principal

La crisi ens allunya de Corea del Nord (#transparencia)

Com tothom sap, Corea del Nord és un dels països més pobres del món. Una autèntica relíquia del passat comunista. Peculiar, no cal dir-ho: concebre una monarquia comunista té la seva gràcia. Clar que, el capitalisme mundial tampoc no passa pel seu millor moment. Si més no, a l'Occident, al primer món. Direu que era un cas poc significatiu. Que en la majoria de famílies això no passa. D'acord. Però com és el nostre, per a nosaltres era importantíssim i fortament significatiu de com van les coses. Fins ara, la relació de l'administració amb nosaltres pel que fa a l'enseyament dels nostres fills era pròpia de Corea del Nord. Sí, sí. Nosaltres havíem demanat escola, havíem donat sis opcions i havíem reiterat la petició en tres preinscripcions consecutives. Resultat, els nostres fills han anat durant tota el període de l'Educació Infantil a l'escola que ens ha obligat a triar l'administració. Fixeu-vos, una cosa tan sensible com aquesta, la formació dels fills, per la via de la dictadura del funcionariat. I així hem aguantat tres anys. Lluitant per terra, mar i aire contra la injustícia. Fins a arribar als Matins de TV3.

Divendres passat varem saber que, finalment, per obra i gràcia de la crisi, els nostres fills podran accedir finalment a l'escola que sempre hem volgut. El Departament d'Ensenyament ha aplicat generalitzadament una ampliació de la ràtio per classe d'entre dos i tres alumnes a tota l'Educació Infantil i Primària. Així que tots els que ens havíem preinscrit aquest any (abans que esclatés la notícia de l'augment de ràtio) hem pogut entrar. Curiosament, és la crisi, doncs, la que ens allunya del model Corea del Nord que se'ns ha aplicat fins ara. Aquests tres anys ens serviran per valorar encara més l'escola. I també tindrem la satisfacció d'haver posat el nostre gra de sorra a millorar els procediments de l'administració a través de l'Associació per la Transparència en la Preinscripció Escolar. D'ara en endavant, Ensenyament haurà d'obrir les dades del procés amb la màxima transparència i conservar la documentació d'acord amb el que estableix la llei: dos elements que tots els governs de la Gestoria fins ara s'havien passat pel folre. Hem fet, doncs, la nostra petita aportació per allunyar-nos dels mètodes coreans en les relacions entre els ciutadans i l'administració.

Comentaris

  1. Molt bona la ironia nord-coreana, però em sembla que el problema d'origen és molt més proper. De la cantonada, vaja. De Ca PSC, diguem'ho clar! Ho dic perquè en un organisme emanat del Parlament i totalment controlat pel PSC des dels seus origens s'estaven fent compres de material propi de consum d'oficina al pressupost més estrafolari que et pogués caure a la taula: Redactat en castellà, amb seu fora de Catalunya, i no pas el més econòmic, etc.
    Que no té res a veure amb el tema de la sel·lecció de les escoles? Analitzem-ho una mica i ens trobem en que sí, almenys en alguna cosa: Falta de sensibilitat nacional, falta de motivació política! O no?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…