Ves al contingut principal

La fatxenderia d'una metròpoli ridícula i decrèpita (#marxemja)

Esquilada d'una ovella
Per molt que la vicepresidenta del Govern espanyol hi anés a la presentació, dubto molt que la majoria dels espanyols i els seus polítics hagin entès res de res del títol de la darrera obra d'un dels grans gurús de la Brigada de narcòtics, el periodista comtal Enric Juliana. Modesta España, porta per títol. Si més no, l'espectacle que ens estan oferint des de dissabte passat així ho avala. Fins al punt que l'actitud de supèrbia dels espanyols resulta ja tan incomprensible que la premsa mundial ha optat directament per la burla i els menysteniment. Només quan el Regne d'Espanya accepti que està en fallida els seus dirigents podran guanyar un mínim de credibilitat fronteres enfora. Sembla, però, que les coses hauran d'empitjorar força més perquè se'n assabentin. Si voleu que us digui la veritat, encara no m'he recuperat de la difusió pública d'aquell missatge en el qual, segons sembla, a més d'insultar els ugandesos, el president del Govern espanyol animava el ministre d'Economia a resistir, perquè "som la quarta potència europea". Continuen amb la paraula potència per referir-se a Espanya. Yo lo flipo. No m'estranya que el portaveu de la Gestoria, Francesc Homs, hagi afirmat que al·lucina amb el PP.

Aquests dies, la premsa nacionalista espanyola sembla eufòrica amb el "préstec en condicions preferents" rebut (no digueu rescat, que sembla que és paraula manllevada als catalans!). Feliços i contents, tot i que els mercats hagin portat la prima de risc novament a l'alça. El rei felicita amb un "enhorabona" el president Rajoy a la portada de l'ABC. Tot plegat, d'una follia absoluta. Aquesta gent viu en un altre planeta. És capaç d'anar-se a veure un partit de futbol intranscendent a l'altre extrem del continent, mentre al seu país hi ha una quarta part dels nens que viuen en la pobresa i els desnonaments es multipliquen. I si només fos qüestió dels polítics... Us recordo que també podem anar al nord de Càceres, al mític municipi de Guijo de Galisteo, on els electors van optar majoritàriament per destinar recursos municipals a les festes de braus i no pas a la contractació eventual d'alguns treballadors. Polítics enfollits, poble inconscient. Qualsevol persona amb dos dits de front ja veu que així no podem seguir ni un minut més, que els hem d'ajudar per caritat cristiana a prendre consciència de la seva autèntica dimensió i que només així tots plegats podrem salvar-nos de tanta megalomania i ociositat.

Comentaris

  1. És el retorn físic del Quixot, amb l'avantatge per nosaltres que aquests quixots són, alhora, els nostres carcellers. Carcellers podrits fins la medul·la. La putrefacció els surt per les orelles: el poble aquest que justifiquen la despesa pels toros perquè la gent fa consum als bars..., en Divar que amenaça cantar els soleares si el volen sancionar pels seus excesos sexuals amb el seu xofer..., les baralles de sabotatge intern dins del mateix PP..., ...
    En definitiva que aquesta democràcia d'Espanya ningú se la va creure seriosament i encara menys tenir cap respecte per a ningú. Ara els vénen els pixats al ventre i no saben on orinar. Vells xarucs de falangistes que, no obstant ens poden fer molt, molt mal a Catalunya. Ens l'estan fent i encara anem amb tota la prudència i pors ancestrals de fer cap passa definitiva. Si ara els diguéssim adéu, no sabrien com actuar. Ens trobaríem penjats d'un cordill. Bé, ja hi estem ara... i sense fer-hi res!

    ResponElimina
  2. AMB UN ALTRE PLANETA?....NO SERA AN UN ALTRE SEGLE?.....TAN ELS "CAPULLOS" COM LAS "GAVINAS",ES VAN PARAR AMB CANOVAS-SAGASTA.

    ResponElimina
  3. Jo crec, Ramon, que el mal no ens el fan ells. Ens el fem nosaltres, que som uns mesells professionals. Es tal la incapacitat moral i inclús intel·lectual d'aquesta gent que no m'estranya que la seva sol·lució històrica als mals que els venen sigui, sempre, la violència.

    ResponElimina
  4. Que n'opines de l'escrit?

    http://www.diaridegirona.cat/opinio/2012/06/11/duran-cobra-blanc-negre/566817.html

    Es comença a empastifar als patriotes, o a desemmascarar al col·laboradors?

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'article que ens enllaces és senzillament espectacular: amb aquests dirigents no podem anar enlloc... Sense desenmascarar-los la nostra lluita no pot tenir credibilitat.

      Elimina
  5. Nomes una pregunta, i es respecte al que dius del poble aquell de Càceres.
    Quin hauria estat el resultat d'una votació a Berga si s'hagués preguntat al poble si preferien La Patum a donar feina a uns quants berguedans?.
    I per extensió a Mataró pels focs de Les Santes i mil festes majors mes?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no posaria tot al mateix sac. Ni els extremenys amb els Berguedans, ni les corrides de braus i La Patum. Jo diria que es possible que els diners que costen les festes de La Patum no han vingut dels impostos que paguen els extremenys.

      Elimina
    2. Es veritat que les festes majors d'aquí no es paguen amb els impostos d'allà, però es la primera vegada que llegeixo aquest raonament en algun lloc i no es precisament el que s'ha fet servir en les crítiques.
      Però es que com a avi pateixo cada vegada que sento un petard de Les Santes i llegeixo que algun nen se'n va a dormir amb la panxa buida sentint el mateix soroll.

      (L& #39 ;avi Joa& #39 ;Quim ... això tan rar que veieu en la meva firma es el que el programa que fa servir aquesta web no sap traduir com a L'avi Joa'Quim)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…