Ves al contingut principal

La fatxenderia d'una metròpoli ridícula i decrèpita (#marxemja)

Esquilada d'una ovella
Per molt que la vicepresidenta del Govern espanyol hi anés a la presentació, dubto molt que la majoria dels espanyols i els seus polítics hagin entès res de res del títol de la darrera obra d'un dels grans gurús de la Brigada de narcòtics, el periodista comtal Enric Juliana. Modesta España, porta per títol. Si més no, l'espectacle que ens estan oferint des de dissabte passat així ho avala. Fins al punt que l'actitud de supèrbia dels espanyols resulta ja tan incomprensible que la premsa mundial ha optat directament per la burla i els menysteniment. Només quan el Regne d'Espanya accepti que està en fallida els seus dirigents podran guanyar un mínim de credibilitat fronteres enfora. Sembla, però, que les coses hauran d'empitjorar força més perquè se'n assabentin. Si voleu que us digui la veritat, encara no m'he recuperat de la difusió pública d'aquell missatge en el qual, segons sembla, a més d'insultar els ugandesos, el president del Govern espanyol animava el ministre d'Economia a resistir, perquè "som la quarta potència europea". Continuen amb la paraula potència per referir-se a Espanya. Yo lo flipo. No m'estranya que el portaveu de la Gestoria, Francesc Homs, hagi afirmat que al·lucina amb el PP.

Aquests dies, la premsa nacionalista espanyola sembla eufòrica amb el "préstec en condicions preferents" rebut (no digueu rescat, que sembla que és paraula manllevada als catalans!). Feliços i contents, tot i que els mercats hagin portat la prima de risc novament a l'alça. El rei felicita amb un "enhorabona" el president Rajoy a la portada de l'ABC. Tot plegat, d'una follia absoluta. Aquesta gent viu en un altre planeta. És capaç d'anar-se a veure un partit de futbol intranscendent a l'altre extrem del continent, mentre al seu país hi ha una quarta part dels nens que viuen en la pobresa i els desnonaments es multipliquen. I si només fos qüestió dels polítics... Us recordo que també podem anar al nord de Càceres, al mític municipi de Guijo de Galisteo, on els electors van optar majoritàriament per destinar recursos municipals a les festes de braus i no pas a la contractació eventual d'alguns treballadors. Polítics enfollits, poble inconscient. Qualsevol persona amb dos dits de front ja veu que així no podem seguir ni un minut més, que els hem d'ajudar per caritat cristiana a prendre consciència de la seva autèntica dimensió i que només així tots plegats podrem salvar-nos de tanta megalomania i ociositat.

Comentaris

  1. És el retorn físic del Quixot, amb l'avantatge per nosaltres que aquests quixots són, alhora, els nostres carcellers. Carcellers podrits fins la medul·la. La putrefacció els surt per les orelles: el poble aquest que justifiquen la despesa pels toros perquè la gent fa consum als bars..., en Divar que amenaça cantar els soleares si el volen sancionar pels seus excesos sexuals amb el seu xofer..., les baralles de sabotatge intern dins del mateix PP..., ...
    En definitiva que aquesta democràcia d'Espanya ningú se la va creure seriosament i encara menys tenir cap respecte per a ningú. Ara els vénen els pixats al ventre i no saben on orinar. Vells xarucs de falangistes que, no obstant ens poden fer molt, molt mal a Catalunya. Ens l'estan fent i encara anem amb tota la prudència i pors ancestrals de fer cap passa definitiva. Si ara els diguéssim adéu, no sabrien com actuar. Ens trobaríem penjats d'un cordill. Bé, ja hi estem ara... i sense fer-hi res!

    ResponElimina
  2. AMB UN ALTRE PLANETA?....NO SERA AN UN ALTRE SEGLE?.....TAN ELS "CAPULLOS" COM LAS "GAVINAS",ES VAN PARAR AMB CANOVAS-SAGASTA.

    ResponElimina
  3. Jo crec, Ramon, que el mal no ens el fan ells. Ens el fem nosaltres, que som uns mesells professionals. Es tal la incapacitat moral i inclús intel·lectual d'aquesta gent que no m'estranya que la seva sol·lució històrica als mals que els venen sigui, sempre, la violència.

    ResponElimina
  4. Que n'opines de l'escrit?

    http://www.diaridegirona.cat/opinio/2012/06/11/duran-cobra-blanc-negre/566817.html

    Es comença a empastifar als patriotes, o a desemmascarar al col·laboradors?

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'article que ens enllaces és senzillament espectacular: amb aquests dirigents no podem anar enlloc... Sense desenmascarar-los la nostra lluita no pot tenir credibilitat.

      Elimina
  5. Nomes una pregunta, i es respecte al que dius del poble aquell de Càceres.
    Quin hauria estat el resultat d'una votació a Berga si s'hagués preguntat al poble si preferien La Patum a donar feina a uns quants berguedans?.
    I per extensió a Mataró pels focs de Les Santes i mil festes majors mes?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no posaria tot al mateix sac. Ni els extremenys amb els Berguedans, ni les corrides de braus i La Patum. Jo diria que es possible que els diners que costen les festes de La Patum no han vingut dels impostos que paguen els extremenys.

      Elimina
    2. Es veritat que les festes majors d'aquí no es paguen amb els impostos d'allà, però es la primera vegada que llegeixo aquest raonament en algun lloc i no es precisament el que s'ha fet servir en les crítiques.
      Però es que com a avi pateixo cada vegada que sento un petard de Les Santes i llegeixo que algun nen se'n va a dormir amb la panxa buida sentint el mateix soroll.

      (L& #39 ;avi Joa& #39 ;Quim ... això tan rar que veieu en la meva firma es el que el programa que fa servir aquesta web no sap traduir com a L'avi Joa'Quim)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…