Ves al contingut principal

La Gestoria al servei d'Abertis: la col·lapsem? (#novullpagar)












Ja no és que fins i tot llancin els mateixos eslògans alhora. En aquest magma, compacte, llefiscós i inseparable en el qual (ja ho sento, però és el que hi ha) l'establishment i Convergència Democràtica de Catalunya apareixen com a indestriables, el govern de la Gestoria ha decidit posar-se al servei de la protecció immoral dels beneficis generats pel pillatge de la concessionària d'autopistes propietat de La Caixa. Actua a ple rendiment com a gran oficina d'impagats de l'entitat: ara ja no només saquegen els ciutadans que passen per les autopistes, sinó també (inclosos els famosos jubilats de 83 anys sense cotxe que sempre branden) tots els contribuents: entre tots pagarem també l'absurda tramitació administrativa dels milers d'expedients de multes inviables que el Servei Català de Trànsit ha iniciat amb l'objectiu d'amenaçar i aturar el moviment. No fos cas que perillés el mòmio. D'entrada, a la meva feina (res a veure amb el Departament en qüestió), l'oficina pública de registre ja serveix darrerament sobretot per atendre ciutadans que presenten escrits en relació a la campanya: que si respostes als requeriments, que si recursos.

En aquest nou estadi de la campanya #novullpagar (mentre els més valents continuen plantant cara a les amenaces davant les guixetes de cobrament) tenim també a les nostre mans la força dels més de 60.000 expedients i 25.000 expedientats. Utilitzem-la. Si és el que volen, convertir l'administració pública en una oficina recaptadora al servei d'Abertis caldrà que juguem a totes, és a dir al col·lapse. Una pena, havent-hi els mitjans humans i les urgències que hi ha en serveis absolutament fonamentals del sector públic, principalment, a sanitat i educació. Però és el que ha decidit, també aquí convardament, el nostre Gran Timoner. Posar tots els mitjans per combatre contra el seu propi poble. Així doncs, cal presentar recurs contra cada requeriment d'identificació del conductor i contra cada multa. Cal exigir, encara que s'hi neguin il·legalment, la consulta de cadascun dels expedients tantes vegades com ens sigui possible. Ens pertoca presentar els escrits que calgui contra l'actuació del Servei Català de Trànsit, si s'entesten a obstaculitzar-ne l'accés, davant la Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental i l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. En definitiva, desbordar-los en un altre vergonyós episodi de l'autonomisèria que ens imposen.

P.S. Salutacions molt i molt cordials als lectors que em segueixen des del web corporatiu d'Abertis!

Comentaris

  1. Aquesta és una misèria interna de Catalunya. Una mena de Bankia del PP però a la catalana.
    El que em treu de polleguera és veure com el nostre Timoner no sap com sortir-se'n d'aquesta. Calla com un mussol. Hi té dins dels seus assessors el President d'Abertis, en Salvador Alemany. Només fent-li una patada al cul en tindria prou per obtenir-ne una mica de silenci expectant durant uns dies, suficients per prendre una solució positiva, espero. I no, no sap com sortir-se'n, repeteixo. Llavores què? Es que és presoner de La Caixa? Abertis rau dins de la Caixa, no? Si és així -no en sé trobar altra motiu- què hi ha d'inconfessable dins de CiU o Generalitat i la Caixa?
    O, és que Salvador Alemany potser sigui un "interventor" de deutes no pagats de la Generalitat-CiU a la Caixa? Fa uns vint anys ja es deia que quan la Generalitat no tenia líquid per poder pagar el personal, recordo que es deia que ens ho avançava La Caixa... A nivell de companys de feina, ens ho confirmaven personal que eren membres de CiU actius, i sense cap mena de vergonya, encara que amb pena.

    Què hi ha al darrere de tot això que té immobilitzat el nostre Timoner?

    ResponElimina
  2. Aquests dies el cobrador del frac d'Abertis que té l'oficina a la banda muntanya de la Plaça de St. Jaume ha anat a Manhattan a comprar-se'n un. I mira que n'arriba a ser de presumit!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.