divendres, 1 juny de 2012

La patètica força negociadora de l'autonomisme (#prouespoli)













Hem d'anar a negociar a Madrid una altra vegada. La mandra que fa és espectacular perquè tothom sap que tot plegat, com sempre, quedarà  o en res de res o en gairebé res de res. Certament, des de la negociació de l'Estatut de Núria cap a aquí, la capacitat de negociació amb Espanya demostrada pels polítics catalans ha estat clarament tendent a zero. Hem aconseguit la gestió del Trànsit (per poder-nos automultar al servei de l'establishment) i poca cosa més. I, francament, el que veiem no fa venir precisament gaires esperances. Anem directes al fracàs novament. Entre altres raons, perquè les estratègies de negociació dels autonomistes catalans són de jutjat de guàrdia. Fan malpensar. Si fos dolent diria que directament busquen resultats irrellevants (que són els que presenten com els únics viables) que permetin mantenir l'statu quo. D'entrada parlen de la importància de la unitat, com si a l'altra part li hagués de fer efecte: amics, com bé sabeu, porten tres-cents anys manant aquí, a la colònia, i mai (tampoc ara) els ha important excessivament que ens sembla a nosaltres!

El líder socialista Pere Navarro recorda aquests dies que no podem amenaçar els espanyols amb marxar dia sí, dia també. Potser cal dossificar l'amenaça, sí, però cal que la tinguin  ben clara. Fins i tot encara que alguns no la vulguin exercir de veritat, convé per triomfar que els espanyols la tinguin ben clara. Però, no. Si hi ha un màster en la irrellevància dels resultats assolits a Madrid aquest és sense dubte Josep Antoni Duran i Lleida. Pràcticamet, res de res en vint-i-cinc anys. El molt ximple ens diu ara que no hem d'ensenyar el Pla B, que no n'hem ni d'esmentar-lo. Brutal. M'imagino l'escena, qualsevol escena de negociació. Possibilitat A: pare, voldria estudiar història, però sinó m'enfadaré molt. Possibilitat B: pare, voldria estudiar, però sinó me n'aniré de casa. És evident que la primera opció amoïna moltíssim el pare. Um, el nen s'enfadarà molt, quina por. I així continuarem fins a la propera negociació d'aquí cinc o sis anys. Perquè és exactament al contratri: tothom sap que sense una amenaça real de perdre el joc, ningú amb dos dits front cedeix ni un sol milímetre.

13 comentaris:

  1. Precisament avui he asistit a una xerrada a l'ETSEIB titulada "Teoria de control i la independència de Catalunya" a càrrec de l'enginyer industrial Josep Amat i tenia bastant a veure amb l'entrada d'avui.

    Durant la presentació el senyor Amat ha parlat de les infraestructures clau que necessita el nostre país per sortir de la crisi (corredor mediterrani, ports de mercaderies, àrees logistiques...) i, des de la seva experiència laboral personal, de quines són les estratègies de les successives administracions centrals per retrassar-les ad infinitum: Des d'encarregar projectes absurds que s'hagin de tornar a fer des de zero (com el del traçat de l'AVE Madrid-Barcelona-França que el inicialment el volíen fer passar completament per fora la ciutat, amb una única estació a Sant Cugat), a demanar directament a les firmes contractades que els projectes no compleixin amb totes les ordenances necessàries per haver-los d'endarrerir més. O finançar descaradament plataformes d'afectats per les obres que ells mateixos han de fer. O declarar zona verda protegida els terrenys pero on ha de passar el tren del port de Barcelona. O...
    Aquests fets els ha anat contraposant amb altres obres similars a altres punts de l'estat, com el túnel de l'AVE que uneix les estacions d'Atocha i Chamartín a Madrid. Estudi, licitació i execució de les obres en un sol any.

    Si he de ser sincer l'exposició ha estat increïble però m'ha deixat amb molt mal cos. Veient com fan les coses aquí tendim a pensar que a Madrid són uns inútils (us enrecordeu de la Maleni?) quan en realitat és exactament al contrari. Estem a càrrec de gent increïblement intel·ligent que té una visió clara del quadre general i que sap perfectament el que vol i el que provoquen les seves accions. Són uns autèntics criminals.

    En definitiva, si sentiu a parlar d'aquest home o teniu mai la oportunitat d'escoltar-l'ho val molt la pena. El que he vist i sentit avui hauría d'estar als diaris i a la televisió.


    - L'estudiant de la UPC enganxat al PBP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amic, gràcies per la teva fidelitat lectora!

      Elimina
    2. Això que explica l'estudiant de la UPC més o menys se sabia, o la gent interessada en aquests temes més o menys ho sabia. La gràcia és que, ara, aquesta informació s'ha estès entre moltes capes de la societat i, per tant, podem dir que és una gota més que se suma al got de la paciència dels ciutadans. I com que, de gotes, en cauen una darrere l'altra (l'anterior a aquesta és el rescat de Bankia, l'anterior a la de Bankia és donar a conèixer el greuge dels peatges, etc.), potser al final el got arribarà a vessar... si és que no ha vessat ja. Només un detall: a Sitges, davant el Cercle d'Economia (establishment), el president Artur Mas va dir que estava per aprofundir en la sobirania de Catalunya... i els empresaris establishmentistes van arrencar a aplaudir! Diversos mitjans (El Punt Avui, o el programa 8 al Dia d'en Cuní) se n'han fet ressò, d'aquesta anècdota. Que no és tan anècdota. Per tant, el got ha vessat som al final d'un procés que va començar fa 300 anys.

      Elimina
  2. Els que manen aquí ja ho saben tot això, pero quasi no piulen i com també controlen la premsa i la televisió, tot surt en comptegotes, el suficient per què la flama no s'apagui, però, de encendre el foc res de res. Anys i panys parlan del mateix, abans eren més prudents amb els seus discorsos, ara són uns pocavergonyes i ens prenen per ximples, aquí parlen per contentar a la parròquia i quan van a Madrid se'ls veu el llautó.

    ResponElimina
  3. Per a mi es evident que la voluntat d'en Mas d'aglutinar tots el partit polítics de Catalunya en torn al pacte fiscal es una renuncia implícita a l'èxit. A qui vol al seu costat? al PPC i al PSC?. Doncs ja ha fracassat abans de començar. M'agradaria saber per què ho fa això sabent que te al contrari a les seves files i que ho haurà d'aigualir la proposta abans d'anar a Madrid (lo que la farà totalment inútil) o una vegada a la taula negociadora madrilenya aquells que te al costat s'uniran als que te davant. Tot plegat dona una imatge d'una pèrdua de temps immensa i d'un fracàs anunciat.

    ResponElimina
  4. Abans que res, vull felicitar també l'estudiant de l'ETSEIB, tant per la seva fidelitat lectora com diu en Granollacs, com també per la qualitat de tot el seu escrit. Tens futur, noi!

    Entrant en matèria, i ara que en Mas està al Cercle de Negocis, trobo molt irritant que tots aquests empresaris, motors de l'economia de Catalunya, no vulguin entendre que faran més bon negoci amb una Catalunya independent. Si aquesta gent fessin un cop de cap d'una vegada i es deixessin de pors servilistes, aviat estaríem al cap del carrer, de carrer ben traçat. Però, el diner és poruc i, per tant, conservador. Prefereixen ser cambrers abans que cuiners. Jo, en canvi, prefereixo cuinar per a la meva família, encara que ho hagi de fer, de moment, amb quatre rals.
    Un bon economista em deia que té calculat que mantenint el rendiment empresarial català tal com està, aquesta, amb una independència total, es recuperaria amb només un any de crisi. Després, ja tot seria remuntar seriosament. Per què els costa tant fer aquesta passa??!!

    ResponElimina
  5. Joan Carles de Reus1 juny de 2012 17:49

    "Qui no està amb mi , està contra mi. Qui no recull, escampa". Ho deia Jesús als seus deixebles fa dos mil anys. I avui, aplicat a la societat catalana, és tota una evidència. Catalunya està a la UVI. Malalta de cobards, de botiflers, de tan se menfotistes, de gent que no s'estima el seu país, d'individualistes, però sobre tot, de porucs. La por al desconegut fa que l'ocell quan veu la porta oberta de la gàbia, entri encara més a l'interior de la seva pròpia presó. I per descomptat, sense un bon capità, anem a la deriva. Cada dia un munt de notícies ens fan evident que el país no marxa, que els pals a les rodes son constants, contra la llengua, la cultura, l'economia, les infraestructures, l'esport, toquis el que toquis, tot està malmès, tot està en un estat de desfeta impressionant. Però el nostre capità no vol canviar la direcció i vol anar cap els esculls. La barrera que ens separa és immensa, però ell la vol afrontar amb una tripulació que no està per la feina. President, no és això, company, no és això. Catalunya necessita un guerrer en aquests moments, no un gris funcionari que qui dia passa any empeny. Anem cap a la catàstrofe si seguim per aquest camí!. Voldria ser més optimista però ELS FETS m'ho demostren.

    ResponElimina
  6. Aquets negociadors diuen que van a Madrid a defensar els interessos dels catalans. La història s’ha encarregat de demostrar que només han defensat els seus i que han traït la nostra nació.

    Per això proposo que quan estiguin allí, natros, el poble català, declarem la independència i tanquem les fronteres per a que mai més puguin tornar a entrar.

    Jo no vull una independència amb els convergents. No vull una nació catalana amb aquets babaus.

    Granollacs, no ets dolent sempre hem d’anar amb la veritat pel davant. La nostra nació es forjarà de nou amb bona gent com tu.

    ResponElimina
  7. Algú sap si aquesta conferència es va enregistrar? Teniu el link? M'interessa molt la informació sobre el job brut de l'estat espanyol, costa molt de trobar.

    Moltes gràcies.

    ResponElimina
  8. Algú sap si aquesta conferència es va enregistrar? Teniu el link? M'interessen molt les informacions relatives al joc brut d'Espanya. Moltes gràcies.

    ResponElimina
  9. Perdoneu pel post doble.

    ResponElimina
  10. Em sap greu, que jo sàpiga la xerrada no es va enregistrar. De tota manera he descobert que el ponent en qüestió és catedràtic i t'he pogut trobat la seva fitxa de la UPC:

    http://directori.upc.edu/directori/dadesPersona.jsp?id=1000685

    Imagino que no hauries de tenir cap problema per posar-t'hi en contacte directament.
    De nou, no perdeu la oportunitat d'escoltar aquest home si en teniu mai la oportunitat. O d'enregistrar i difondre el que sap.

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies. Li acabo d'enviar un mail. Si em diu que les xerrades estan penjades en algun lloc us passo el link.

    ResponElimina