Liquidació dels pressupostos, liquidació del país (#marxemja)


Lloable actitud, la del conseller Lluís Recoder, negant-se a signar res amb el Ministerio de Fomento del Reino de España. La seva evolució personal des del roquisme al sobiranisme (encara recordo les seves reticències a la celebració de la Consulta sobre la Independència a Sant Cugat) ha estat força notable. Sempre em diverteix molt (per dir alguna cosa) escoltar els grans debats al Congreso i als mitjans sobre com ha quedat Catalunya en els pressupostos espanyols. Sobre si s'ha acomplert la famosa addicional tercera de l'Estatut(et) que el Tribunal Constitucional va convertir en paper mullat. La gent hi posa una passió extraordinària. Critica les absències inversores més sonades i els nostres representants negocien fins el darrer moment la inclusió de tal i tal projecte. Que si el Corredor Mediterrani, que si el tram de via única en la connexió entre Tarragona i Castelló. Preciós, heroic. Al final, els espanyols aproven el que aproven, en Duran es ven pel tradicional plat de llenties, la banda dels tretze per res i avall que fa baixada.

I al cap d'un any i poc més la cara d'idiota que et queda és brutal. Als de sempre no, que prou que saben el que passa i procuren dissimular-ho fins a la propera negociació pressupostària. És el resultat de tenir relacions de dependència (assumides i acceptades per una part minvant del país) amb un estat tan seriós com l'espanyol. Resulta que la liquidació del pressupost del 2011, que ja incomplia les inversions previstes a l'Estatut(et), ha determinat que a Catalunya s'han executat un 35% de les inversions previstes i a la comunitat de Madrid un 111%. Boníssim. Apa, autonomistes, moltíssimes felicitats per la vostra responsabilitat envers les necessitats del país. Ara, que si voleu emprenyar-vos una mica més i amb major perspectiva històrica sempre podeu veure a l'encapçalament d'aquest apunt la brillant exposició d'en Germà Bel al Singulars de l'altre dia. Les conclusions, senzilles: no cal esforçar-se a pactar res amb Espanya i encara que sigui incòmode acceptar-ho, convé anar interioritzant el fet que fa tres-cents anys que el seu objectiu és liquidar-nos. No el pressupost, sinó a nosaltres.

Comentaris

  1. Sí, veig que a ca la Generalitat s'està començant a practicar el NO. Sembla que sigui com un experiment, a veure si cola als catalans i si potser s'espanten els espanyols. És clar que també, com que ja no hi tenim res a perdre, potser sí que el nostre timoner hagi decidit cercar Ítaca a cop de decisió taxativa. En tot cas, és la primera vegada des d'aquell dia de la Proclamació de la nostra Independència, ben innocent per cert. Espero que ara no siguem tan "lluços".

    ResponElimina
  2. Els espanyols no s'espanten. Des de la seva posició preeminent de domini miren avall i se'n foten i es trenquen el cul de riure dels catalans.

    MILLOR!!

    Així els enxamparem per sorpresa. Queda ben demostrat que son uns imbecils professionals aquests castellans. (Lo quiero todo, la imbecilidad también.)

    Benvinguts al club de la política catalana.

    Es curiós però fins i tot el tarannà d'uns i altres es mostra als anuncis:

    MUTUA MADRILEÑA:

    "NOOOOOO, NOOOOOO, NOOOOOO!!!!!"

    CATALANA DE OCCIDENTE:

    "MI PADRE LO ARREGLA TODO, TODO Y TODO"

    ResponElimina
  3. LLUÇOS?, POTSER SI QUE ELS PODEM ENGANXAR AMB ELS PIXATS AL VENTRE....PERO NO CREC, DE POLITICA HAN SABEN MES QUE NOSALTRES, NO CAL MIRAR RES MES QUE LES ACTUALS CIRCUNSTANCIES...."CON MAS ORGULLO QUE DON D.PEDRTO EN LA HORCA",PERO ANAR FENT,SENSA DECIDIR RES,I BANKIA LA PAGAREM ENTRE TOTS... PER CERT AN DURAN CADA DIA ES MES UN GRA AL CUL,PER CATALUNYA....I EL DRAMA DEL ESTATUTET,EL VA PARIR EL TRIPARTIT,QUE SI ERAN UNS LLUÇOS.

    ResponElimina
  4. A Escanya, els catalans no li debem res, sempre ens ha anat munyint tant com a pogut. Ara, no volem ni pacte fiscal, ni concert econòmic, ni federalisme, ni collonades per l'estil. Els catalans volem la independència per poder ser nosaltres mateixos. No necessitem per a res les regles del seu joc, els seus dni's i passaports, que de pàtria fa segles que ja en tenim una. I al nostre timoner dir-li que espavili d'una p. vegada que se li passarà l'arròs i l'haurem de posar a ell de llangostí a la paella. Espavili, president, o plegui, ep, amb il·lusió, que d'altres sabran fer millor la feina.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas