Ves al contingut principal

Mentre et mareges a les costes del Garraf (#novullpagar)











La campanya continua i la repressió s'accentua. Avui, tercera convocatòria del #novullpagar. Amb un espectacular 81% de suport ciutadà (atenció, segons enquesta al diari comtal!) i amb el d'un 17% dels diputats al Parlament de Catalunya (excel·lent connexió entre demandes socials i representació política, us felicito fills). Els guardians de l'establishment deuen estar demanant al personal del Servei Català de Trànsit que faci hores extres per tramitar els més de 50.000 expedients sancionadors (amics i amigues, negueu-vos, que s'ho facin ells, que ja guanyen prou quartos!). Entretant, el canal 3/24 ens titlla d'infractors, mentre omet qualsevol qualificatiu per als espoliadors que practiquen el pillatge a la via pública i es folren en contra de la voluntat de la immensa majoria. Què valenta la Gestoria emprant el seu volgudament ridícul poder per castigar els patriotes. Exemplar. Bonic. Autonomisèria (moral) en estat pur. Es constata amb alegria, però, que els de sempre hauran de fer molts esforços: de moment, el valor en borsa d'Abertis ha caigut en poc temps gairebé una quarta part, ja van més de 50.000 denúncies per no pagar i un 10% de reducció de la circulació per les seves autopistes. Sí, cal disparar al pianista, sobretot quan el pianista viu del pillatge en connivència total amb els amos del local.

Feia molts anys que no hi passava. Em penso que és la C-32. A l'alçada de Castelldefels l'ampla via presenta dos cartells en alt: Sitges peatge i Sitges sense peatge amb tots els revolts del món. A casa, naturalment, hem optat, com tants d'altres, pel #novullpagar i alhora, quan es pot, per limitar la presència a les autopistes al mínim imprescindible. Agafem la via Sitges sense peatge amb tots els revolts del món. I mare meva si n'hi ha, a les costes del Garraf. Quan més te'n recordes d'Aucat i el senyor Alemany és quan vas fent giragonses a trenta quilòmetres per hora mentre, una mica més abaix, recta, recta, contemples als teus peus l'esplendorosa Autopista Pau Casals, construïda segons sembla al servei dels de sempre. Mentre els mateixos que multen clamen hipòcritament per la reducció del peatge: entre Castelldefels i Sitges, 16,1 quilòmetres, 17 minuts de viatge, 6,05 euros. Són 0,38 euros el quilòmetre: si no fos perquè és de franc, al mateix preu, anar de Madrid a Sevilla costaria 199,53 euros en peatges. Al final del dia, encara no prou escarmentats, tornem una altra vegada pels revolts del Garraf, ben marejats i amb els bons pensaments que us podeu imaginar, dedicats a qui us podeu imaginar.

Comentaris

  1. No entenc, benvolgut i admirat Granollacs, per que no continues anant per l´autopista, sense pagar. Per simple coherència amb la teva trajectòria anterior.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que cal continuar anant sense pagar o evitar circular-ne, demanar el llibre de reclamacions als peatges, presentar una denúncia a Consum, fer recurs contra les sancions i, finalment, anar al Contenciós-Admninistratiu: cal fer-ho tot!

      Elimina
  2. Avui, sentint-ho amb tota l'ànima el #novullpagar no ha funcionat i no crec que funcioni a partir d'avui. No es poden barrejar conceptes, això que dic ho vaig comprovar fa setmanes al llegir un comentari d'un noia espanyola (resident al Maresme)que s'apuntà al #novullpagar, en poques paraules va dir el que jo pensava: "No es pot barrejar una injusticia que afecta a tothom amb una estelada". No s'ha de ser massa llarg de cambals per extrapolar els resultats electorals de l'independentisme amb moviments com el #novullpagar. El moviment va començar bé i penso hagués funcionat sense l'utilitzar símbols, si fos tot tan senzill Catalunya ja seria independent.

    ResponElimina
  3. Les multes que començaran a caure desinflaran la més que legítima protesta. A ningú li agradà afrontar 100€ de multa i menys amb la davallada d'ingressos.
    Seria millor una acció tipus tramvies 1951: no passar mai per cap peatge, fer com si no existissin, esborrar-los del nostre googlemaps intern. Cost escàs per als protestataris i mort lenta per als dels peatges.
    Jo ho he fet durant 20 anys com a comercial en cotxe per tot el principat i es pot viure obviant els peatges.
    felicitats a en Granollacs per haver passat per la C31!

    ResponElimina
  4. La lliuta per l'alliberament dels peatges la lideren els independentistes bàsicament pel greuge amb la resta de l'estat i perquè, no ens enganyem, qualsevol amb dos dits de front, que defensi avui Catalunya, és independentista.
    Crec que el discurs de separar allò ciutadà del que és polític, o de desmarcar-se per no voler ser a prop d'una estelada és una excusa absurda. No he vist cap estanquera amb el logo del #novullpagar, senzillament perquè no donen suport al moviment.
    Tampoc estic d'acord en generalitzar opinions personals: una noia em va dir que no estava d'acord amb...no és significatiu.

    Tampoc he vist gent d'ERC ni de la CUP aquesta vegada, només els dirigents fent-se la foto...
    Ai! com son de llargs els tentàcles de la caixa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nuria, sembla que no me he explicat prou bé, t'ho diré d'una altra manera: la campanya #novullpagar hagués estat molt més participativa si de bon principi (com semblava) fora un moviment ciutadà d'indignació i prou. Sobtadament, a mida que el fet ha tingut més resó en els mitjans el nombre de participans ha estat inferior, això vol dir quelcom. El comentari d'aquesta noia és molt significatiu i no ha estat l'únic (veure xarxes socials o surt al carrer i escolta el que diu la gent). Si una persona s'apunta al #novullpagar no necessariament s'ha d'identificar amb l'independentisme. Si tal i com dius, l'alliberament dels peatges la lideren els independentistes, és un greu error d'estimació de resultats, matemàticament els independendistes són un nombre i els afectats pels peatges ho som tots. Si l'idea era utilitzar els peatges per reinvidicar l'independentisme, l'error és doble. I repeteixo, els peatges és un tema i l'independentisme n'és un altre. Per aconseguir la independència es necessita una gran majoria, la nostra feina consisteix en informar a tothom que viu a Catalunya de les avantatges d'un estat propi i al mateix temps demostrar que aquests drets històricament ens pertanyen. Les estelades s'han d'utilitzar per reivindicar l'independentisme, no pas per negar-se a pagar un peatge. I per finalitzar, qualsevol amb dos dits de front entén que per defendre a Catalunya no forçosament s'ha d'alinear amb l'independentisme i els seus símbols, que tenim l'enemic a casa ja ho sabem, però són pocs comparats amb els indecisos que hem de convèncer, els símbols afloraran pel seu propi pes.

      Elimina
  5. Anònim, la qüestió és que quan s'ha defensat la gratuïtat dels peatges al Parlament, de debó, no amb paraules buides, ni enviant lleis caducades a Madrid,"ja és política, no és impuls ciutadà, s'aprofiten, no és transversal, no estem preparats, n'hi ha molts que son indecisos...i bla bla, però és curiós que en molts actes públics majoritàris la gent acava cridant independència (no he sentit que cridin pacte fiscal) i les enquestes donen majoria a la independència. Si només parlem d'independència, som monotemàtics, si ens posicionem ferms en les qüestions de tots, som oportunistes. Doncs mira, quan defensem una causa ens posem al costat de qui també la defensi sigui qui sigui, però sense amagar logos ni estelada, no som tant llepafils, anem per feina, que ens convé molt, noi.

    ResponElimina
  6. Disculpeu que interfereixi en el vostre debat! Crec que la campanya #novullpagar no se l'ha apropiat l'independentisme: neix des de l'independentisme i rep un amplíssim suport social (perquè la majoria del país no veu malament l'independentisme, simplement perquè ja recolza la independència). La campanya demostra que l'independentisme està amb els problemes de la gent i no amb l'establishment, fet que li confereix credibilitat. Si la campanya ha baixat en participació és simplement perquè s'han intensificat les amenaces i la repressió! Ja és moltíssim que més de mil persones en un sol dia estiguin disposades a enfrontar-se a una multa de 100 euros en els temps que corren!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Granollacs, si tu dius que la campanya neix des de l'independentisme ho dono per bo, jo vaig seguir des de l'inici la campanya i francament ho portaven molt amagat (els primers dies), que passats, si es veia que l'independentisme en formava part. No puc evalua el resultat si s'hagués enfoncat des de una altra òptica i tens raó quan dius que el valor de la infracció ha estat un fre. Per finalitzar contestaré a la Nuria (paraula de Déu), doncs no senyora, les enquestes diuen moltes coses i en les eleccions en surten unes altres, si fos tot tan fàcil ja seriem independents, existeix molta gent disposada a recolzar l'independentisme, els frena un petit detall "el fanatisme". Un exemple com a coneixedor del tema: en les últimes eleccions al parlament l'entorn de SI (militants i simpatitzants) preveien fins a 7-8 escons i en van sortir 3. Una tasca ben feta s'espatlla en el moment de dipositar la papeleta, fanatisme, vot útil, por, no ho sé, hauriem de esbrinar-ho per fer entre tots millor les coses.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…