Ves al contingut principal

Ni l'interessa ni li convé: així qualsevol no és unionista (#duranfotelcamp)

S'Agaró
Un lector va fer l'enllaç en un comentari de fa uns dies a aquest bloc. He pogut mirar-me'l amb una mica de calma. Em refereixo a l'article de Josep C. Vergés sobre el patrimoni del senyor Duran i Lleida. D'entrada, m'ha provocat una profunda decepció pel que fa als mitjans de comunicació. És cert que, si no he vist malament, conté algun error en fer els números. Però resulta difícil negar que posa de relleu una situació patrimonial força difícil de conjugar amb l'honestedat, si tenim en compte els ingressos oficials que es declaren (que nos superen els deu mil euros mensuals bruts abans d'impostos). Doncs bé, no veig que hagi merescut gairebé ni un sol comentari als mitjans de comunicació, ni tradicionals, ni digitals. I encara un altre motiu per a la reflexió: les dades que posa damunt la taula Josep C. Vergés no procedeixen d'una investigació complexa o de fonts d'informació estranyes, sinó de l'anàlisi de la declaració de béns del mateix Duran i Lleida al Congreso de los Diputados, del passat mes de desembre, referent a l'any 2010. Més d'una vegada us n'he parlat: a un servidor ja li havien arribat veus sobre el dispendi a tot drap a la casa de luxe de Begur, de la voluntat de no estalviar el millor del millor. Les dades ofertes pel mateix president d'Unió avalen clarament aquesta vox populi.

I és que, analitzant la seva situació patrimonial s'entén perfectament perquè no l'interessa ni li convé cap mena de canvi en l'statu quo del país. Perquè enmig del l'espoli que ens provoca la dependència i de la crisi que enfonsa el país a ell li va, senzillament, de conya. Perquè miraculosament, no se sap com, el tipus pot fer front a unes despeses (només pel que fa a l'adquisició del seu extens patrimoni) que resultarien insostenibles per a qualsevol altre. Faig l'exercici de comparar-me amb ell. A casa tenim una hipoteca del 2009 a unes condicions prou bones, amb un interès a dia d'avui del 2,317%. Si les apliquem al deute amb entitats bancàries en concepte d'hipoteca declarats pel senyor Duran i Lleida (1.008.039,80 €) obtenim sucosos resultats (tenint en compte que acabaria de pagar l'any 2044, amb només 92 anys d'edat). Reconec que he hagut de tirar d'excel, perquè a la meva calculadora habitual no hi cabien tants zeros. En concret, la quota que hauria de satisfer el líder d'Unió seria la modesta xifra de 3.700,43 euros mensuals, el que suposa aproximadament un 71% dels seus ingressos nets declarats, sense comptar les despeses de la suite a l'Hotel Palace de Madrid. Però, si us plau, no penseu malament: segur que no li fan condicions especials per ser qui és i segur que no té ingressos inconfessables que no ha fet constar en la declaració. Segur que no. Per això no cal parlar-ne als mitjans.

Comentaris

  1. Com que es una cosa que fa mala olor, inclosa la seva actitud moltes vegades xulesca i desafiant, un te la tendència a pensar que els que l'haurien de denunciar estan dintre del statu de corrupció. I que si no el denuncien es perquè els deu tenir agafats pels collons i si caigues ell, se'ls emportaria pel davant. Conclusió: el que ho ha de saber es en Fainé, president de La Caixa (La Caja pa los amigos). De ben segur el nostre entranyable Duran treballa per a ell.

    ResponElimina
  2. Sé d'una ex-diputada que a base d'anar guardant el que cobrava va invertir en cosa honesta i segura i aquestes inversions se li han multiplicat per molt. Bé. Cobra i declara el que li correspon. És saber aprofitar el moment en que passa el tren i veure si porta la bona direcció que vols.
    El que resulta xocant amb en Duran-Lleida és que declari misèries. Això és enginyeria econòmica. Vol fer-se l'espavilat. I, aquí és on m'emprenyo. Perquè jo vull que els meus polítics, com a mínim, siguin honestos, que no aprofitin les enginyeries per burlar-se dels altres. Que no vulguin ser els espavilats de torn que se'ns en riuen mentre diuen que ens defensen. De què, paio?!

    ResponElimina
  3. Els d'Unió(amb E) continuen en les seves ridiculeses, aquest cop a Figueres:
    L’adhesió de l’Ajuntament a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va ser aprovada per àmplia majoria
    Els vots a favor van ser 10 de CiU; La federació nacionalista va donar llibertat de vot i, dos representants d’Unió Democràtica, Manel Toro, i José Luís Yécora, es van abstenir. També van votar a favor Pere Casellas (PSC), els dos regidors d’ERC, el de la CUP, i el d’ICV. En contra ho van fer els representants del PP, Maria Àngels Olmedo, Diego Borrego i Margarida Cotcho

    http://www.horanova.cat/revcms_render.aspx?l_n=noticia&b_p=block_noticia:ct_id:f8e4c935-fe69-4c68-a472-1a3acb9e6227;

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…