Ves al contingut principal

Parlar d'ETA a la nostra ràdio nacional (#espanyolisme)

Afortunadament, crec haver superat la basquitis prou aviat. Així que reconec una certa llunyania del tema. Tanmateix, encara conservo una certa capacitat d'alerta. Sobretot, perquè l'espanyolisme, amb la seva profunda feblesa democràtica de caràcter estructural, ha comès uns quants excessos en la lluita contra el terrorisme a Euskadi, que han contaminat també la seva estratègia contra la nostra llibertat. Per això, quan Federico Giménez Losantos titlla un llibre de "decent" i de "la mejor información que hay sobre ETA" i César Vidal el lloa obertament en una llarga entrevista a l'autora, la meva opinió sobre l'esmentada obra és la que pot ser. Em refereixo a Maldito el país que necesita héroes (Madrid: Ediciones Temas de Hoy, 2012. 640 p.), el darrer llibre de la periodista Ángeles Escrivá (que és com ella signa), redactora en cap del diari El Mundo. Amb tot aquest padrinatge, no cal dir que l'autora comparteix fil per randa l'ideari espanyolista més tronat, aquell que tracta pel boc gros tots els nacionalistes bascos.

Naturalment, la periodista defensa a capa i espasa la infumable Llei de partits espanyola, com la pedra angular per a la derrota d'ETA. Com si una democràcia sana pogués justificar qualsevol mitjà (inclosa la persecució de col·lectius sencers amb la privació extrajudicial de drets polítics) per acabar amb la violència d'una enfollida banda terrorista. Per aquest motiu encara resulta més sarcàstic el subtítol del llibre: "como los demócratas acabaron con ETA." I amb l'altra mitja part de la democràcia a Euskadi, afegeixo: si jo vaig amb escorta, tu no votes perquè no n'has de portar. Perfecte. Una solució modèlica. En fi, que allò que el nacionalisme espanyol pensa sobre el tema ja ho sabem. El que sobta més, però, és que la nostra ràdio nacional dediqués fa uns dies un llarg espai en un dels seus programes d'opinió de referència (l'Oracle d'en Xavier Grasset) a fer propaganda d'un llibre com aquest. Sense (o això em va semblar a mi) ni un sol comentari alternatiu que posés en qüestió les bases ideològiques al damunt de les quals ha sustentat la seva investigació periodística. Francament, no existeixen a Catalunya i al País Basc experts de referència sobre la qüestió que permetin contrapesar el biaix d'Ángeles Escrivá? Pena de mitjans nacionals.

Comentaris

  1. Grasset i la seva mediocritat, un programa que el salven alguns tertulians, el moderador mentrestant es dedica al hi hi ha ha

    ResponElimina
  2. El nacionalisme banal de molts elements espanyolistes de la corpo comença a fer fàstic i a ser molt perillós. Quan tot anava bé es podia acceptar, ara que ens encaminem a una Grècia 2.0 com no fotem el camp d'aquest femer infecte que és Espanya, és directament suïcida.

    Hem de començar a conscienciar als catalans que tenen dubtes i a convertir els espanyols que no en tenen. I l'únic mass media que tenim a l'abast per fer això és la corpo. Estem desaprofitant una arma potent.

    Purga d'espanyoleros a la corpo ja!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…