Ves al contingut principal

Parlar d'ETA a la nostra ràdio nacional (#espanyolisme)

Afortunadament, crec haver superat la basquitis prou aviat. Així que reconec una certa llunyania del tema. Tanmateix, encara conservo una certa capacitat d'alerta. Sobretot, perquè l'espanyolisme, amb la seva profunda feblesa democràtica de caràcter estructural, ha comès uns quants excessos en la lluita contra el terrorisme a Euskadi, que han contaminat també la seva estratègia contra la nostra llibertat. Per això, quan Federico Giménez Losantos titlla un llibre de "decent" i de "la mejor información que hay sobre ETA" i César Vidal el lloa obertament en una llarga entrevista a l'autora, la meva opinió sobre l'esmentada obra és la que pot ser. Em refereixo a Maldito el país que necesita héroes (Madrid: Ediciones Temas de Hoy, 2012. 640 p.), el darrer llibre de la periodista Ángeles Escrivá (que és com ella signa), redactora en cap del diari El Mundo. Amb tot aquest padrinatge, no cal dir que l'autora comparteix fil per randa l'ideari espanyolista més tronat, aquell que tracta pel boc gros tots els nacionalistes bascos.

Naturalment, la periodista defensa a capa i espasa la infumable Llei de partits espanyola, com la pedra angular per a la derrota d'ETA. Com si una democràcia sana pogués justificar qualsevol mitjà (inclosa la persecució de col·lectius sencers amb la privació extrajudicial de drets polítics) per acabar amb la violència d'una enfollida banda terrorista. Per aquest motiu encara resulta més sarcàstic el subtítol del llibre: "como los demócratas acabaron con ETA." I amb l'altra mitja part de la democràcia a Euskadi, afegeixo: si jo vaig amb escorta, tu no votes perquè no n'has de portar. Perfecte. Una solució modèlica. En fi, que allò que el nacionalisme espanyol pensa sobre el tema ja ho sabem. El que sobta més, però, és que la nostra ràdio nacional dediqués fa uns dies un llarg espai en un dels seus programes d'opinió de referència (l'Oracle d'en Xavier Grasset) a fer propaganda d'un llibre com aquest. Sense (o això em va semblar a mi) ni un sol comentari alternatiu que posés en qüestió les bases ideològiques al damunt de les quals ha sustentat la seva investigació periodística. Francament, no existeixen a Catalunya i al País Basc experts de referència sobre la qüestió que permetin contrapesar el biaix d'Ángeles Escrivá? Pena de mitjans nacionals.

Comentaris

  1. Grasset i la seva mediocritat, un programa que el salven alguns tertulians, el moderador mentrestant es dedica al hi hi ha ha

    ResponElimina
  2. El nacionalisme banal de molts elements espanyolistes de la corpo comença a fer fàstic i a ser molt perillós. Quan tot anava bé es podia acceptar, ara que ens encaminem a una Grècia 2.0 com no fotem el camp d'aquest femer infecte que és Espanya, és directament suïcida.

    Hem de començar a conscienciar als catalans que tenen dubtes i a convertir els espanyols que no en tenen. I l'únic mass media que tenim a l'abast per fer això és la corpo. Estem desaprofitant una arma potent.

    Purga d'espanyoleros a la corpo ja!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…