Parlar d'ETA a la nostra ràdio nacional (#espanyolisme)

Afortunadament, crec haver superat la basquitis prou aviat. Així que reconec una certa llunyania del tema. Tanmateix, encara conservo una certa capacitat d'alerta. Sobretot, perquè l'espanyolisme, amb la seva profunda feblesa democràtica de caràcter estructural, ha comès uns quants excessos en la lluita contra el terrorisme a Euskadi, que han contaminat també la seva estratègia contra la nostra llibertat. Per això, quan Federico Giménez Losantos titlla un llibre de "decent" i de "la mejor información que hay sobre ETA" i César Vidal el lloa obertament en una llarga entrevista a l'autora, la meva opinió sobre l'esmentada obra és la que pot ser. Em refereixo a Maldito el país que necesita héroes (Madrid: Ediciones Temas de Hoy, 2012. 640 p.), el darrer llibre de la periodista Ángeles Escrivá (que és com ella signa), redactora en cap del diari El Mundo. Amb tot aquest padrinatge, no cal dir que l'autora comparteix fil per randa l'ideari espanyolista més tronat, aquell que tracta pel boc gros tots els nacionalistes bascos.

Naturalment, la periodista defensa a capa i espasa la infumable Llei de partits espanyola, com la pedra angular per a la derrota d'ETA. Com si una democràcia sana pogués justificar qualsevol mitjà (inclosa la persecució de col·lectius sencers amb la privació extrajudicial de drets polítics) per acabar amb la violència d'una enfollida banda terrorista. Per aquest motiu encara resulta més sarcàstic el subtítol del llibre: "como los demócratas acabaron con ETA." I amb l'altra mitja part de la democràcia a Euskadi, afegeixo: si jo vaig amb escorta, tu no votes perquè no n'has de portar. Perfecte. Una solució modèlica. En fi, que allò que el nacionalisme espanyol pensa sobre el tema ja ho sabem. El que sobta més, però, és que la nostra ràdio nacional dediqués fa uns dies un llarg espai en un dels seus programes d'opinió de referència (l'Oracle d'en Xavier Grasset) a fer propaganda d'un llibre com aquest. Sense (o això em va semblar a mi) ni un sol comentari alternatiu que posés en qüestió les bases ideològiques al damunt de les quals ha sustentat la seva investigació periodística. Francament, no existeixen a Catalunya i al País Basc experts de referència sobre la qüestió que permetin contrapesar el biaix d'Ángeles Escrivá? Pena de mitjans nacionals.

Comentaris

  1. Grasset i la seva mediocritat, un programa que el salven alguns tertulians, el moderador mentrestant es dedica al hi hi ha ha

    ResponElimina
  2. El nacionalisme banal de molts elements espanyolistes de la corpo comença a fer fàstic i a ser molt perillós. Quan tot anava bé es podia acceptar, ara que ens encaminem a una Grècia 2.0 com no fotem el camp d'aquest femer infecte que és Espanya, és directament suïcida.

    Hem de començar a conscienciar als catalans que tenen dubtes i a convertir els espanyols que no en tenen. I l'únic mass media que tenim a l'abast per fer això és la corpo. Estem desaprofitant una arma potent.

    Purga d'espanyoleros a la corpo ja!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)