Reforçament sobiranista, temps de convergències (#guanyarem)

D'excel·lent per als interessos del sobiranisme cal qualificar la darrera enquesta publicada a La Vanguardia sobre resultats electorals al Parlament de Catalunya. Les seves dades, sense sorpreses, s'ajusten força a les de l'últim sondeig publicat no fa gaire pel segon gran diari del país. En tot cas, marquen la tendència al creixement dels partits sobiranistes, amb l'excepció d'una CiU que, tot i manar en temps tan difícils, només es desgasta en un 0,5%. Si el novembre de 2010 la suma de les forces de la Majoria per la llibertat, és a dir, CiU, ICV, ERC i Solidaritat va assolir un 56,1% dels sufragis, ara el percentatge de vot de les mateixes forces s'enlaira fins el 60,4%. En el mateix temps, tots els partits unionistes amb representació parlamentària han perdut percentatges de suport prou semblants, passant en conjunt del 34,8% de novembre de 2010 al 32,7% de juny de 2012. Així, doncs, la diferència entre els dos blocs s'ha eixamplat de més de sis punts, passant d'un 21,3 al 27,7%. Poca broma: la Majoria per la llibertat se situa amb possibilitats de doblar la representació espanyolista al Parlament del Principat.

Per primera vegada en tota la legislatura una enquesta atorga representació a Solidaritat Catalana: la bona feina dels solidaris, al carrer i al Parlament, s'ho mereix. L'enquesta del diari comtal, com la d'El Periódico de fa uns dies, referma també una tendència que ha estat àmpliament comentada als mitjans i a les xarxes socials, principalment a partir d'un article de l'Eduard Voltas: la constatació que la suma d'ICV i ERC (19,2%), és a dir, de l'Esquerra nacional, situa els dos partits, potser per primera vegada d'ençà del 1980, per davant del PSc (17,7%), amb una progressió marcadament forta: el novembre de 2010, tot i el desastre, els del carrer Nicaragua encara dominaven per 18,4 a 14,4%. I és que els socialistes catalans, abocats a satisfer el seu electorat més espanyolista (amb el #NavarroStyle com a millor exemple) s'estan volatilizant. Tot plegat, porta a construir un nou temps de convergències: bé per fabricar una sòlida majoria parlamentària en favor de l'inviable concert econòmic primer i de la plena sobirania després (la Majoria per la Llibertat) o bé, si es tracta d'anar fent amb l'autonomisme, per bastir una alternativa a l'actual govern de la Gestoria des del progressisme del país (Esquerra nacional). El temps dirà.

Comentaris

  1. Crec que l'anàlisi és més complicat doncs a CiU els de CDC han dit que si i els de UDC no. També caldria veure què passaria si aquests es presentessin per separat. Crec que CDC se'n portaria més del 90% dels vots però de moment van plegats.

    Si amb la que està caient no ha sortit un front polític sobiranista és que la majoria estan per la submissió.

    ResponElimina
  2. Molt bon apunt! Quan vaig llegir l'article de n'Eduard Voltas vaig pensar el mateix: ja van sent hora de construir una esquerra nacional pro sobirania, perquè sumi amb el centre-dreta de CiU per quan calgui fer el pas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, mestre! Tot i així, serà difícil perquè, com bé saps, són forces amb tradicions d'esquerra molt diferents (dogmàtica i no dogmàtica): a més, a ICV, un clar decantament sobiranista segurament li suposaria partir peres amb EUiA...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)