Ves al contingut principal

Reforçament sobiranista, temps de convergències (#guanyarem)

D'excel·lent per als interessos del sobiranisme cal qualificar la darrera enquesta publicada a La Vanguardia sobre resultats electorals al Parlament de Catalunya. Les seves dades, sense sorpreses, s'ajusten força a les de l'últim sondeig publicat no fa gaire pel segon gran diari del país. En tot cas, marquen la tendència al creixement dels partits sobiranistes, amb l'excepció d'una CiU que, tot i manar en temps tan difícils, només es desgasta en un 0,5%. Si el novembre de 2010 la suma de les forces de la Majoria per la llibertat, és a dir, CiU, ICV, ERC i Solidaritat va assolir un 56,1% dels sufragis, ara el percentatge de vot de les mateixes forces s'enlaira fins el 60,4%. En el mateix temps, tots els partits unionistes amb representació parlamentària han perdut percentatges de suport prou semblants, passant en conjunt del 34,8% de novembre de 2010 al 32,7% de juny de 2012. Així, doncs, la diferència entre els dos blocs s'ha eixamplat de més de sis punts, passant d'un 21,3 al 27,7%. Poca broma: la Majoria per la llibertat se situa amb possibilitats de doblar la representació espanyolista al Parlament del Principat.

Per primera vegada en tota la legislatura una enquesta atorga representació a Solidaritat Catalana: la bona feina dels solidaris, al carrer i al Parlament, s'ho mereix. L'enquesta del diari comtal, com la d'El Periódico de fa uns dies, referma també una tendència que ha estat àmpliament comentada als mitjans i a les xarxes socials, principalment a partir d'un article de l'Eduard Voltas: la constatació que la suma d'ICV i ERC (19,2%), és a dir, de l'Esquerra nacional, situa els dos partits, potser per primera vegada d'ençà del 1980, per davant del PSc (17,7%), amb una progressió marcadament forta: el novembre de 2010, tot i el desastre, els del carrer Nicaragua encara dominaven per 18,4 a 14,4%. I és que els socialistes catalans, abocats a satisfer el seu electorat més espanyolista (amb el #NavarroStyle com a millor exemple) s'estan volatilizant. Tot plegat, porta a construir un nou temps de convergències: bé per fabricar una sòlida majoria parlamentària en favor de l'inviable concert econòmic primer i de la plena sobirania després (la Majoria per la Llibertat) o bé, si es tracta d'anar fent amb l'autonomisme, per bastir una alternativa a l'actual govern de la Gestoria des del progressisme del país (Esquerra nacional). El temps dirà.

Comentaris

  1. Crec que l'anàlisi és més complicat doncs a CiU els de CDC han dit que si i els de UDC no. També caldria veure què passaria si aquests es presentessin per separat. Crec que CDC se'n portaria més del 90% dels vots però de moment van plegats.

    Si amb la que està caient no ha sortit un front polític sobiranista és que la majoria estan per la submissió.

    ResponElimina
  2. Molt bon apunt! Quan vaig llegir l'article de n'Eduard Voltas vaig pensar el mateix: ja van sent hora de construir una esquerra nacional pro sobirania, perquè sumi amb el centre-dreta de CiU per quan calgui fer el pas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, mestre! Tot i així, serà difícil perquè, com bé saps, són forces amb tradicions d'esquerra molt diferents (dogmàtica i no dogmàtica): a més, a ICV, un clar decantament sobiranista segurament li suposaria partir peres amb EUiA...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…