Un bloc sota pseudònim? (#dubtesexistencials)












Sempre n'he tingut el dubte. Darrerament, però, hi dono més voltes que abans. Hi ha qui sempre ha manifestat amb vehemència el seu rebuig a l'anonimat en l'ús de les diferents vies d'expressió a través de la xarxa. De fet, una lectora amiga m'ho va retreure (amb carinyo) just quan va veure les primeres passes d'aquest bloc. És cert que l'anonimat provoca molts excessos. Els insults i les amenaces sovintegen. Hi ha qui s'hi empara per superar tots els límits moralment acceptables en un debat. Des dels comentaris a les notícies dels diferents mitjans a la xarxa fins a twitter. El rebuig a l'anonimat s'estén també a una bona part dels diaris digitals, on totes les veus dels opinadors han d'estar correctament identificades. A mi, en canvi, la via del pseudònim em sembla ben vàlida sempre que es respectin uns cànons mínims de decència expressiva. No només perquè intento honorar un personatge històric prou desconegut encara. No només per seguir, modestament, la millor estela d'alguns grans periodistes i escriptors del nostre segle XX. No. El pseudònim m'ofereix alguns avantatges que considero determinants.

D'entrada, per a la immensa majoria dels lectors d'aquest bloc conèixer el nom real de l'autor no els aportaria absolutament res. No sóc famós. No sóc cap professional de l'opinió pública. Simplement, les meves dèries, fílies i fòbies les coneixeran (si és que volen i gaudeixen) llegint aquest bloc. Mantenir l'anonimat, en canvi, em facilita una llibertat expressiva molt més gran, impensable per a qui no sigui directament un exhibicionista: no he de valorar constament quins elements de la vida personal han de quedar amagats per prudència, per pudor i quins no; escric amb la tranquil·litat que allò que exposo són vivències amb les quals el lector es pot identificar sense importar-li el protagonista. Però és que, a més, l'ús del pseudònim no associa el meu perfil professional i científic a les meves opinions polítiques. Qui gogleja el meu nom no veu immediatament quins són els meus posicionaments ideològics particulars. Són àmbits diferents de la vida que crec que està bé mantenir separats. Especialment quan un es relaciona com a professional amb ciutadans i/o alumnes. Són només algunes reflexions en veu alta de blocaire solitari que espero no us hagin fatigat.

Comentaris

  1. La gent que esta en contra dels pseudònims senzillament no entén internet.

    ResponElimina
  2. Us llegeixo assíduament de fa força temps i certament i com a lector no crec que m'aportés res el saber el vostre nom. Estic d'acord que us treuria llibertat en aquest cas.
    Qui utilitza l'anonimat nomes per insultar, hauria de rebre el castic del criteri del lector (llàstima que anem escassos de gent amb criteri)
    Segeix així.
    LFF

    ResponElimina
  3. Des de fa segles que segueixo fent servir el meu nom real, que no reial... i no passa res!
    Però, és que el pseudònim, que no l'anonimat, el trobo bé fins i tot acceptant-lo com un joc de doble vida honesta. Es pot ser químic i filòsof, fotògraf i dallonses, etc., i no es tenen per què barrejar les multiplicitats de cadascú.
    Abaix la xafarderia...!
    Visca en Granollacs, visca els meus amics pseudonòmics (?) i els reals.....! ...(que no reials...)

    ResponElimina
  4. ET COMPRENC,JO TAMBE UTILITZO EL MALNOM PER PUDOR.
    TENS RAO, RAMON LLULL,ES UNA MANERA DIVERTIDA DE VIURE UNA VIDA,POTSER,ALLUNYADA DE LA TEVA REAL FINS I TOT SER LO QUE NO VAS PODER SER....JO VOLIA ESTUDIAR HISTORIA,MIRA PER ONT,PERO TINC QUE ESMORZAR,DINAR I SOPAR.
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)